diumenge, 30 de març del 2008

La dutxa



Quina dutxa més agradable, després d'hores de treball amb l'ordinador. És tard, però me la mereixia: una hora a sota del mànec, que deixava anar generós aigua abundosa. Ara freda, ara una mica tèbia, ara calenta del tot. Ara freda un altre cop: quin contrast! I ara, una mica tèbia, que regalimi plàcidament per la pell i la vagi amarant amb la seva potència salvífica. Tornem-hi amb la calenta, fins que no puc aguantar més i gairebé m'escaldo. I freda i calenta, i tèbia llargues estones.

La corba del nas regalima de gotetes, i entre les parpelles se n'hi han refugiat unes quantes. Les cavitats de les orelles són humides del tot: s'han omplert d'aigua, que hi roman i joguineja per les tortuositats. Els cabells, el pèl del cos, tot ell xop d'aigua, que la vol retenir avariciosament, i aigua també entre les ungles, pels dits dels peus, que gaudeixen amb el bassal abundós que s'ha format a la banyera.

Venien milions d'immigrants, i a tots els dàveu acollida. Sigueu benvinguts: passeu, passeu, que veureu la Sagrada Família amb "son et lumière". Ara són molts, i es dutxen cada dia, i beuen, i es renten els cotxarros. No plovia, però no pensàveu pas que calgués fer res: en Picó no era de la Catalunya optimista, quins plastes aquests catalans, sempre queixant-se. Eixamplàveu els pobles i els duplicàveu: de Malgrats ara no en tenim un, sinó dos: n'ha fet tot un, tota soleta, l'alcaldessa socialista, menjant-se la meitat de les terres que separaven la població de Blanes. Calia mantenir els ajuntaments, calien llicències d'obres.

Ara no tenim aigua. Volíeu fets i no paraules i no tenim ni el fet més bàsic, que és poder rentar-nos el cul. No volíeu nacionalisme, però de set en té tant en Carod-Rovira com l'Albert Rivera. I ara tot són corredisses, en busqueu a sota de les pendres: xucleu el Segre, la Muga, la Tordera, tots ells rius paupèrrims, rierols més secs que les butxaques dels catalans. No sabeu francès, i tampoc no en podeu anar a demanar a França.

Tot Catalunya vol que la gestioneu. Us ho demanen els pobles, les comarques, les províncies, la Generalitat, l'Estat: milions de persones us han ficat la mà a l'urna i us han obert la boca perquè els donéssiu la Catalunya social, i ara fins l'aigua i tot els negueu.

Ara fareu campanyes per a carregar-nos el mort a nosaltres. Ens putejareu amb restriccions i amb anuncis de capellà dient-nos que l'aigua és un bé escàs i culpabilitzant-nos a nosaltres de la vostra inèpcia. Però jo, mentre no em talleu l'aigua del tot, em remullaré com un bacallà, nedaré i tot a casa meva, em faré una dutxa cada vegada que em senti una mica estressat. Rentaré el cotxe cada dia, que estigui sempre ben brillant i faci goig. Les rentadores aniran amunt i avall: una peça de roba, si es porta més d'un dia, fa pudor. I la nevera serà un canvi constant d'ampolles, que es buidaran amb una facilitat admirable: com m'ho agrairan els ronyons, quantes vegades estiraré de la cadena!

I si teniu algun maldecap, ja us apanyareu, que per això milions de persones us consideren els millors gestors, i per això ens acrivilleu amb impostos. A mi no m'engalipareu pas, ni em farà cap llàstima que el país s'assequi del tot. Ja s'ha assecat en molts altres aspectes, i fins ara sempre us han rigut la gracieta, tothom.

3 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Martí, tinc entès que quan s’acabi l'aigua del tot la Generalitat ens donarà subvencions (ja no ve d’una, ja no ve d’aquí) per poder comprar aigua mineral a dojo a un preu assequible. T’imagines la mateixa dutxa que provocadorament ens expliques però amb aigua Evian? Deu ser una sensació fantàstica!

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Això és un blog. Sí senyor!

Anònim ha dit...

Excel·lent publicació.