dimecres, 5 de març de 2008

En van aprenent

Un passatge de la Conjuració de Catilina (5, 14), de Sal·lusti, diu el següent sobre aquest personatge:

En una ciutat tan populosa i pervertida [com Roma] fou ben fàcil a Catilina aplegar al seu voltant, a manera d’escorta, homes infames i facinerosos de tota mena. En efecte, el desvergonyit, el lasciu, el jugador que havia perdut el patrimoni en el joc, en la disbauxa o en la fornicació i s’havia carregat de deutes per redimir el seu deshonor o el seu crim; els assassins, els sacrílegs de tota procedència, els acusats en judici o els que en temien un pels seus fets; els que vivien a costa de la seva llengua amb la mentida, o de les seves mans amb la sang dels seus compatriotes, en fi, tots aquells a qui neguitejava la infàmia, la necessitat o la seva pròpia consciència, tots aquests eren els íntims i confidents de Catilina.

El passatge és famosíssim i, fins a la Segona Guerra Mundial, tots els nens d'Europa se'l sabien de cor i en llatí. És difícil trobar una descripció en què es presenti amb més crueltat la depravació absoluta i definitiva d'un personatge i dels seus sequaços.

Fa uns anys, em vaig preguntar on havien anar a parar, tots aquests seguidors tan corruptes de Catilina, i un dia vaig lligar caps: els romans van arribar a Catalunya l'any 218 aC. La romanització de Catalunya fou primerenca, intensa i contínua, i la dugueren a terme classes especialment baixes de Roma, contràriament a la resta de la península, envaïda més aviat per terratinents.

Cal que tots els partits catalans tinguin molt clara aquesta dada, i actuïn en conseqüència. El PSOE sempre l'hi ha tinguda, i per això sempre ha arrasat a Catalunya. En canvi, als altres partits els ha costat més de veure.

Recordo aquells articles preciosos que escrivia en Carod a l'Avui, quan tenia menys responsabilitats que ara. Tots ells són dignes de ser emmarcats per la seva precisió i riquesa lèxiques, per la cultura que s'hi traspua, per l'estructuració irreprotxable dels arguments. Tanmateix, aquells articles no els entenia ningú.

Avui, ERC m'ha donat una alegria. A prop de l'institut, he trobat aquest cartell, que he fotografiat:



Finalment ho han entès. Mentre allà deien "comedere", nosaltres dèiem "manducare": som una colla d'animalots. Catalunya no està per raonaments refinats: cal tractar-la a cops de crit, de lema fàcil, de consigna. Ningú no sap ben bé què es vol dir amb "PP" ni, més encara, quina diferència semàntica hi ha entre "PP" i "PSOE". Jo els posaria a la mateixa entrada, en un diccionari de sinònims. Però el cert és que, per un misteri de la natura, "PP" és a Catalunya la paraula màgica: doncs endavant, via fora als prejudicis, que tot està per fer, i tot és possible!

És cert que, a la província de Girona, hi ha un escó que balla entre el PP i ERC i que depèn d'uns 300 vots. Jo ja he dipositat el meu per correu, és clar: mai no m'havia sentit tan important. I els altres 299, com els mobilitzarem? Doncs ompliu la província de cartells com aquests. Deixeu-vos d'una vegada de raonaments subtils, que ja hi ha Harvard per a explicar-los, i ompliu estadis amb gent embogida que aplaudeixi abans que badeu boca. Teniu la paraula màgica i sou un partit de filòlegs. Feu-la servir i em demostrareu que no m'he equivocat durant quinze anys fent-vos confiança, si al final heu baixat dels núvols i heu descobert com és el país que voleu independent.



PS: Fins dimarts de la setmana que ve seré a París, de viatge de fi de curs. Els posts escassejaran o desapareixeran del tot. La gent, tanmateix, continuarà menjant, estimant-se, discutint. També dormiran, alguns amb l'ajut d'un aneurol.

2 comentaris:

Martí Duran ha dit...

Per cert, com que quan vaig lliurar la papereta al funcionari de Correus no ho vaig poder fer, perquè hi havia gent, ho faig ara, que no n'hi ha:

Jo - Ja us he votat. Maleïts sigueu, que no poseu Catalunya per damunt de totes les coses.

ERC - Amén.

Joel i Marc: ha dit...

Així doncs que prefereixes una campanya basada en la difamació, provocació i sense arguments que no una campanya argumentada, que fidelitza els votants (a diferència del que li passa al PSOE), etc?

a mi ERC m'ha decebut molt. no vull que tornin a fer el que han estat fent els ultims 4 anys. per tant, tot i que segueixen sent el meu partit, no els votaria. necessiten un vot de càstic i tornar a la coherència.

salut!