dimarts, 18 de març de 2008

Els budistes pacífics



El món occidental és ple de budistes. Com que la gent s'avorreix enormement en l'opulència, es dedica a buscar les quatre nobles veritats. Més d'un arriba il·luminat al nirvana. I, per desgràcia, s'hi queda.

Els budistes que conviuen entre nosaltres presumeixen del fet que ells no practiquen cap religió, perquè el budisme, diuen, no és una religió, sinó una mena de pràctica espiritual, un "laissez-faire" de l'ànima, que va vagant pel món -pallidula, blandula- fins a trobar la felicitat allunyada de qualsevol passió. Sovint ho aconsegueixen, i aleshores, considerant que treballar és una passió absurda, també deixen de fer-ho. El professor Martínez, del meu institut, és d'aquest parer: sempre que li demanes si et pot acompanyar a una excursió amb els alumnes diu que et deixis estar de falòrnies i et dediquis a buscar el buit, com ell mateix. Entre tants budistes, no és estrany que em conegui tan bé Itàlia i París.

Doncs bé, tota aquesta colla d'il·luminats, què hi diuen ara, davant del que està passant al Tibet? Resulta que la Xina està practicant al Tibet un genocidi de proporcions similars a les de Hitler amb els jueus, o més i tot. Les atrocitats que està cometent la Xina al Tibet són una vergonya que ens hauria d'impedir mai més de mirar-nos a la cara. La reacció que hi tenen els països importants encara és més lamentable: com diu clarament la Palyang, entrevistada avui a l'Avui, "callen perquè la Xina s'està fent l'amo del món". Fins i tot els Estats Units, que han defensat sempre la llibertat arreu de la Terra, estan acollonits davant de l'imperi que els espera, i per primera vegada durant dos segles prefereixen la pau a la justícia.

Si els estats i les organitzacions mundials són incapaços d'aturar la barbàrie, no ho podrien fer tota aquesta gernació d'il·luminats que pul·lula entre nosaltres? No podrien, per un dia, deixar de buscar l'alliberament del samsara, i denunciar la tremenda injustícia que es comet contra el poble la veritat del qual els posa tant? La concentració recta és un dels vuit passos per a arribar a la perfecció, però abans ve l'esforç recte, que és fomentar les tendències bones. En no denunciar la brutalitat del govern xinès, els budistes occidentals se salten aquest pas i, per tant, tota la concentració recta que puguin fer no és altra cosa que mirar-se al melic i manifestar la seva repugnant opulència des d'un pijisme una mica més "cool" que el el dels seus compatriotes.

3 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Martí: em sembla que segons qui llegeixi aquest article dels budistes pensarà que no has estat gens políticament correcte. Em sembla també que a tu això et deixarà més fred que uns congelats de La Sirena. I finalment em sembla que l'has encertat força amb el teu comentari, també per ser una excepció entre el que es pot llegir darrerament sobre aquest tema.

Martí Duran ha dit...

Benvolgut Miquel,

T'agraeixo que siguis un lector tan fidel. Però pensa que hi ha coses més interessants a la vida, eh?

Mira, res del que em dieu no em deixa indiferent. No sóc una màquina i de vegades he quedat molt emprenyat amb algun comentari. Però crec que el periodisme -si és que això n'és- ha de ser una mica provocador, perquè així es fa més agradable de llegir i, des de l'exageració, fa veure millor les coses no exagerades. Almenys aquest és el meu estil.

El que sí que t'asseguro és que continuaré escrivint tant si és políticament correcte com no. L'únic que em farà parar d'escriure és que la gent no em llegeixi, ja que això també és un negoci (no lucratiu), com tot.

Una abraçada a Sarrià, d'un exbarceloní (ja fa set anys que no visc a Barcelona).

martí

Talaiòtic ha dit...

Molt cert açò que dius de l'actitud del món occidental davant la repressió xinesa al Tibet. Hauríem de ser més justos (i més llestos!) i donar suport a la llibertat del Tibet ara que encara podem.

Ja t'he enllaçat també en Es Poblat.

Salut!