Ni Flowers

El meu amic Antonio publica avui al seu fotolog deliciós una frase de Gennifer Flowers, suposada amant de Bill Clinton(http://www.fotolog.com/frikiteca/26906805).

Els comentaristes s'enfaden contra la moralitat de la Flowers i, de passada, contra Clinton mateix. No m'estranya que s'enfadin: llegint el llibre de Fernando Lillo, La campaña electoral en Pompeya (http://www.culturaclasica.com/?q=node/1468) s'aprecia que ja a l'antiga Roma es destacava sovint d'un candidat que fos moralment sense taca. Recordeu fins i tot l'etimologia del mot "candidat".

Perduren restes d'aquesta inquisició cap als costums i la vida dels candidats. Una pregunta habitual a les entrevistes (almenys als diaris, que són les que segueixo) sol ser on porta els fills el candidat en qüestió, si viu de lloguer o en propietat o com va a Madrid per a dirigir la Generalitat. Tots ells, com és lògic, menteixen bellacament, i es fan els modestos. En realitat, tothom sap on porta els fills el president Montilla, cosa d'altra banda natural, atès que com més curt, insegur i frustrat és el pare, més se sol sublimar en els fills.

A mi aquestes preguntes sempre m'incomoden. Jo, el que vull d'un polític, és que governi bé, que alliberi el país de l'esclavatge. Si aconsegueix el traspàs de Rodalies, em sembla un premi molt ben merescut que li facin aquell obsequi immaterial que una becària de nom eslau va oferir, generosa, a Bill Clinton. S'ho té ben merescut.

Si aconsegueix que la Cibeles torni a Barcelona, que el català es torni a parlar a Catalunya, que les inversions a Catalunya siguin no del 6% sinó del 60%, trobo una paga digna que pugui viure a Pedralbes. Jo mateix li pago mil euros ara mateix, perquè es compri un canterano que faci joc amb les sedes de Caixmir de les parets.

Cal que el capitalisme entri de ple en la política. Fins ara, només hi ha cristianisme o socialisme (és a dir, moralitat en versions de segles diferents) o negocis de poca volada. No: el que cal és capitalisme de debò, de l'americà o de l'anglès: jo et faré un gran servei però, a canvi, m'ho hauràs de pagar, i et costarà car. Un contracte així, jo el signaria a la primera. Amb la mà o amb qualsevol altra part del cos.