dijous, 13 de març de 2008

Vots útils a inútils



La victòria del PSOE a Catalunya ha estat espectacular, molt més del que preveien les enquestes i tot. Catalunya és massivament zapaterista: tota la resta de partits són anècdotes, dissidències sense transcendència.

Molts comentaristes diuen equivocadament que Catalunya ha optat pel vot útil. No és cert: el vot útil per a Catalunya és votar un partit català, no un partit espanyol que sempre ha frenat tant com ha pogut l'autogovern del país, que ha permès el tancament de TV3 a València, que ha deixat l'Estatut en carn i ossos, que ha paralitzat les infraestructures del país i que ho ha centralitzat tot a Madrid.

La veritable explicació és que la gent ha votat el PSOE perquè és el partit amb el qual s'identifica més. Com que no hi ha hagut, tampoc, cap debat ideològic, la votació s'ha fet per pur sentiment, triant aquell que cau més simpàtic, com una mena d'Operación Triunfo, que és d'alguna manera la metàfora perfecta del que és el PSOE. Els votants han buscat la persona que més se'ls assembla, que més comparteix el que els passa, talment un "reality show": no es estrany que prenyessin la Chacón per a les eleccions, perquè reflecteix bé coses que passen a molta gent, també.

Si la gent ha votat, doncs, allò que més s'assembla a ella, i ha votat PSOE, és perquè el PSOE radiografia a la perfecció la Catalunya actual. Una Catalunya, per començar, extremadament cateta: ara em ve al cap aquell pintor que vaig veure ahir enfilat en una bastida, pintant una torreta de Pineda que hi ha al carrer Barcelona, cridant a plens pulmons a un company seu que era a baix. Aquesta és la gent amb què convivim, i aquesta és la gent que ens omple les urnes.

Igualment, la Catalunya actual s'ha espanyolitzat moltíssim, fins al punt que l'espanyolisme ja és molt majoritari a casa nostra. Tanmateix, l'espanyolisme català encara no gosa dir el seu nom, com l'amor d'Oscar Wilde. Per això a la gent encara els reca de votar el PP, que fa el mateix que el PSOE però té el mal gust de dir-ho. Per això, també, és molt probable que, quan el PSOE comenci a davallar a Catalunya, dintre de molts anys, el substitut en sigui no pas CiU o ERC, sinó el PP, perquè la gent no s'haurà catalanitzat, sinó que haurà acceptat finalment sense complexos allò que és i se sent (recordo en aquest sentit que el PP té a la província de Barcelona el mateix nombre d'escons que CiU, fet que caldria tenir molt present).

El PSOE reflecteix molt bé la realitat de Catalunya, una realitat que no vol canviar i a la qual només pretén agradar. Una realitat clarament espanyola i amb tolerància cap a fets diferencials, que es deixen existir sense potenciar en absolut, deixant-los a les lleis del lliure mercat i esperant que es vagin extingint per si sols. És aquella anècdota típica que et trobes sovint a Catalunya: "ya me puedes hablar en catalán, que lo entiendo". No ens fiquen a les càmeres de gas, com el PP, però també queda clar qui és l'amo del país i a qui se li perdona la vida. El PSOE és, en definitiva, el reflex dels milions de cotxes catalans que porten una E a la matrícula i no han fet el més mínim esforç per canviar-la, ni han sentit mai la més mínima necessitat de fer-ho, perquè en el fons els agrada i els identifica perfectament.

No hi ha hagut, en aquestes eleccions, fet diferencial català. Catalunya no s'ha comportat com una nació, sinó com una regió que vota un partit que no voten la majoria de les altres regions. A tots els països del món hi ha regions més de dretes i regions més d'esquerres, sense que per això es discuteixi en cap moment que totes elles formen part del mateix país i se senten orgulloses de formar-ne. Catalunya és, doncs, una regió espanyola d'esquerres, igual que Andalusia, per exemple, però regió i espanyola, al capdavall.

Caldrà veure com gestiona ara el PSOE aquest espanyolisme de pluja fina, o banal, que vol la gent. Segurament gestionarà molt malament l'Estat, com ha fet fins ara, però serà molt efectiu a anar estenent-hi el sentiment espanyol. D'aquesta manera, cavarà la seva pròpia tomba, perquè quan ja l'hagi estès arreu, el PP podrà governar, finalment, esplendorós, deslliurat ja tothom de prejudicis i agermanats tots sota l'àguila que ens devora.

PD: He enviat aquest post a tota una colla de blogs socialistes, pel pur plaer de tocar els collons. Ho dic perquè si trobeu comentaris una mica furiosos.

13 comentaris:

Ernest Suñé ha dit...

És difícil entendre com una persona amb estudis i formació pot donar arguments tant pobres, sortits la majoria des de la ràbia, amb insults i ofenses als que pensen diferent.

Aquest és el joc de la democràcia: guanya la majoria.

Criticar el sistema i voler canviar-lo quan aquest no ens beneficia o insultar la majoria per que pensa diferent ja ho havia vist jo abans.... un tal Hitler?

Martí Duran ha dit...

Ja tens raó, ja, que el sistema no ens beneficia: fins i tot un socialista s'adona de com estem de fotuts.

En Hitler, per cert, va ser escollit per la majoria, que pensava igual que ell. I en Mao és molt més sanguinari, eh? Cal variar el repertori.

Anònim ha dit...

Catalunya està en mans dels xarnegos andalusos que ens han vingut a contaminar les seves gnes de fer el gandul.

El PSC és el PSOE amagat, però és el PSOE. Demostració: Corbacho, De Madre, Montilla... tots els sociates pirates s'han fet d'or a Cataluya. ERC no volia ser menys... però al PSOE la caradura els surt gratis, però als altres els surt molt car.

Apa, Ernestet, a "sucar" i que duri.

Anònim ha dit...

Una altra: Ernest ha escrit tres frases. I dues faltes d'ortografia. Però tot i així el "neng" sap més català que la "Doctora" Chacón o que el "mismísimo Monty".

Puajjjjj!

Anònim ha dit...

Per a fer el que fan, no necessitem ERC per a res. Per això hi ha el PSOE (perdó, el PSCh = partit dels socialistos charnegos de Cataluña y olé)

Martí Duran ha dit...

Una vegada la meva neboda va fer servir el mot "xarnego" i li vaig clavar una bronca de deu minuts, que en el meu cas és una bronca molt llarga. Jo treballo amb xarnegos, si seguim aquesta definició, ja que els meus alumnes són en gran majoria fills d'andalusos, i ells són el meu principal motiu de viure.

No m'agrada difamar mai les persones, sí atacar les idees que ens perjudiquen o el principi universal de la cara dura. El que hem de fer amb la nostra gent és educar-la des de l'estimació i fer-los veure les idees falses, no manipular-la des del menyspreu, com fa el PSOE.

Perdona per la bronca, amic comentarista, eh? Gràcies pel comentari igualment, que com tots és benvingut i acceptat.

David ha dit...

Bé, jo discreparia una mica d'aquest pessimisme.

El component anti-PP de la societat catalana és molt transversal. N'hi ha uns que són anti-PP sota una clau espanyola, com ho podria ser un anti-PP de Màlaga, i n'hi ha d'altres que són anti-PP pel seu anticatalanisme (vol dir que aquests són catalanistes i se senten especialment ofesos amb els atacs a Catalunya del PP).

No es pot analitzar el resultat d'aquestes eleccions sense tenir en compte que molts vots catalanistes han estat prestats al PSOE en aquesta ocasió per aturar el PP, però tornaran al seu lloc quan toqui, a les eleccions catalanes, per exemple.

Sí que és veritat que m'ha sobtat molt el percentatge que assoleixen els socialistes a la Catalunya interior, i per tant, aquesta anàlisi que fas cal tenir-la parcialment en compte, però ni molt menys hem de pensar que el país està mort, ni molt menys.

A més a més, CiU es manté molt sòlida, i es queda a no res d'assolir un escó més a Lleida, Tarragona i Barcelona. Per tant, el seu resultat és una mica enganyós. I el descens d'ERC és conseqüència del desencís que provoca en el seu electorat el pacte amb Montilla. Això vol dir que encara hi ha capacitat de crítica i exigència als nostres partits. El catalanisme és més viu que mai, i Convergència i Unió, la força que el pot encapçalar amb més intensitat.

Atenció a un Congrés d'ERC que pot derivar en avançament electoral a la tardor. Atents perquè caldrà fer molta feina per reconduir els resultats d'aquest diumenge en una sòlida majoria nacionalista, i tornar al PSOE al seu nivell (i cada vegada més baix) electoral a Catalunya.

Visca Catalunya i molts ànims!!

Santi ha dit...

Doncs jo crec que mentre hi ha gi el milers de milers de charnegos inadaptats amb el toro i la feria d'abril com a centre del seu univers... el PSC arrasarà a Catalunya. Això ho saben tots els del partit i els donen peixet

Anònim ha dit...

Benvolgut Martí, per desgràcia tenim el país que tenim després de 300 anys de subjugació a l'assimilacionisme espanyolista. Desafortunadament, pocs d'aquests vinguts de fora han mostrat una sensibilitat pel lloc on s'han instal·lat, inoculats fins al moll de l'os d'aquell "esto es España". Per desgràcia, ... Però, curiosament, davant tota aquesta boira espanyolista, l'independentisme i el desig d'esdevenir estat incrementen percentatge. Potser el sobiranisme de butxaca ens portarà on nosaltres solets amb tota la faramalla identitària no hem sabut anar.

Salut, company i col·lega!

Anònim ha dit...

Està clar que la llei d'Hont està pensada per tal d'afvorir al PSOE i al PP que volen tenir la paella pel manec. A més a més coincideixo en que el PSC són una colla de catalans venuts als xarnegos. S'hauria de dir PSX.

Miquel Saumell ha dit...

Veig que hi ha molts comentaris. Em limitaré a dir-hi la meva sobre el paràgraf del David que comença dient "A més a més, CiU es manté molt sòlida, i...". A veure David, tothom té el dret a autoenganyar-se, no seré pas jo qui ho negui. Però si mantenir-se sòlida (CiU) vol dir repetir només els resultats molt dolents de fa quatre anys, això és acontentar-se amb massa poca cosa i més aviat amagar el cap sota l'ala. Ho dic perquè ens han estat dient que els mals resultats de fa quatre anys eren per les especials circumstancies sota les que es va anar a votar. I el que ja és surrealisme polític del bo és allò de "...i es queda a no res d'assolir un escó més a Lleida, Tarragona i Barcelona". Amic David, en política quedar-se a no res i res és exactament la mateixa cosa. Ve a ser el mateix que aquell dirigent del PP que va dir "ho hem fet tot molt bé, només ens ha fallat el resultat". Collons (perdó), en política es treballa pel resultat, i si aquest falla, tota la resta no serveix per res.

David ha dit...

Company Miquel, dic això dels escons que ballen perquè condiciona totalment l'anàlisi que fas.

Dels "pitjors resultats de la història" (per cert, CiU en va treure 8 en una de les primeres eleccions, per tant, tècnicament no són els pitjors) a uns resultats força bons, com podrien haver estat 13 diputats, hi ha 3.000 o 4.000 vots de no-res.

Amb aquests 13 escons, potser l'anàlisi que se'n faria és que CIU es refà molt bé, que puja força, que fa uns molt bons resultats pujant 3 escons en un context bipartidista...I tindrien el mateix 21% dels vots que tenen ara.

I també cal tenir en compte el valor polític dels escons. És molt important tenir-ne 10 quan ets necessari, que no pas tenir-ne 15 i que el PSOE hagués assolit la majoria absoluta.

Dit això, no es pot parlar de grans resultats per a CiU, ni llençar coets. Ni són molt bons, t'ho reconec, ni són molt dolents, per la senzilla raó que han aguantat molt i molt bé a nivell de vot, cosa que té un valor afegit després del descens d'ERC, que prefiguren a CIU com l'únic referent catalanista que queda dret.

Ara cal posar-se a treballar per redreçar el país, i entre tots, assegurar que la llista més votada de les properes eleccions nacionals sigui nostra, d'obediència catalana, i deixar així al PSC-PSOE (que ja es frega les mans) amb un pam de nas.

Miquel Saumell ha dit...

David, he estat fora i ara veig que insisteixes en les teves tesis surrealistes dels 13 diputats i tota la pesca. En fi, et felicito pel teu -al meu entendre- desmesurat optimisme però no oblidis que la dura realitat és que els resultats han estat dolents per CiU i més dolents encara pel país. Ens agradi o no això és cada vegada més Espanya i menys el que hauria de ser.