dijous, 13 de març de 2008

El rigor

Una empresa per a la qual treballo des de casa ha canviat una mica el seu sistema de producció. Fins ara, jo feia tot el procés de pocs llibres; ara faré només una part de molts més. L'empresa ha introduït en la producció, doncs, una mena de taylorisme o fordisme: en cada llibre intervenen moltes persones, que en fan una part cadascuna. Així es va més ràpid.

Vaig enviar fa uns dies la feina que tenia encomanada per a aquella setmana. En el correu indicava, a manera de broma o comentari anecdòtic: "per cert, aquest nou sistema de producció taylorista no m'agrada gaire: tothom va incorporant errors a la seva part de la feina i al final, s'acumulen".

Ahir, en una conversa amb el meu cap, aquest em va indicar que s'havia llegit el correu i que el trobava encertat, però que volia que li expliqués exactament quins eren aquests errors i com es podien esmenar. Jo n'hi vaig dir uns quants, però en repassar-los em vaig adonar que tampoc no n'hi havia tants i que havia escrit, doncs, una frase imprecisa.

Això m'ha fet reflexionar sobre la importància de ser acurats en el que diem i, sobretot, de la importància que ho siguin aquells que creen opinió pública. I, fent una ullada als nostres mitjans i a la gent que s'hi expressa, es veu fàcilment que això no és així. I, més encara, que la gent que hi diu imprecisions actua amb total impunitat. Em refereixo ara a les imprecisions, no a les mentides obertes: d'aquest darrer cas, a tots ens en vénen mostres al cap.

Els comentaristes dels nostres diaris escriuen amb molt poc coneixement de causa. De vegades, tenen un cert estil literari, i per això se'ls agafa, però molt rarament diuen sobre allò que escriuen altra cosa que vaguetats, i quan exemplifiquen les seves postures no ho solen fer amb dades contrastables i estudiades.

És una pena que molts oficis estiguin sotmesos a control i a responsabilitat i el periodisme d'opinió hi estigui tan poc. Ens perjudica molt perquè, amb dades serioses a la mà, es veuria molt bé la situació lamentable en què vivim -com a catalans i, en general, com a éssers humans, súbdits del poder i d'interessos de tota mena. Els periodistes no fan bé la seva feina i ensorren encara més la nostra quotidianitat amb frases de merda disfressades amb figures retòriques d'un llenguatge que no posen a disposició del pensament.

2 comentaris:

Blanca ha dit...

Hi estic d'acord amb tot el què dius, i jo, com a col·laboradora d'un media, m'ho trobo a cada pas. Ja saps que és més fàcil opinar que descriure i que, per això tothom opina.
A mi m'ha portat anys tenir una opinió, ni que només sigui una. I encara, de moltes coses, no en tinc.

Anònim ha dit...

Si, probablement per la qual cosa es