dilluns, 31 de març de 2008

Els bolets verinosos

"Dóna'm el MSN que t'agrego". Quantes vegades no es deu pronunciar aquesta frase, cada dia! La gent, ara, ja no es coneix; ja no s'hi surt; ja no s'hi lliga: s'agrega. El verb "agregar" explica bé la manera de relacionar-nos que tenim al segle XXI: posar noms a la pila del greix, com més millor. Quants en tens, tu? Jo en tinc dos-cents d'agregats, tu només cent. Et guanyo. Jo tinc més noms, no més persones. Però les persones triomfem amb els noms, o no? Què són, actualment, Shakespeare o Bach, sinó un parell de noms? Que en canviaria si la integral de la seva obra fos atribuïda, respectivament, a Antonio López i a Paco Martínez? Probablement, res.

Obres el MSN i et surten noms. Molts noms, i curiosos: lachicadelosojosdetigresa@hotmail.com, soyelmasmalodebarcelona@hotmail.com, lobezno69@hotmail.com, maria_1_69_43_xx_bcn@hotmail.com. Noms llargs, amb connotacions entre eròtiques i transgressores, influïts per les sèries i les músiques actuals, i amb un elevat percentatge de nombres incorporats (normalment, el 69) i de signes tipogràfics diversos que permeten esgrafiar els ordinadors: x, (, ), =, *, !, &, %.

De tota aquesta massa de gent, normalment no en sabem res. No obren mai, no saluden mai, no hi són, el seu estat és sempre "Salí a comer", "No disponible", "Vuelvo enseguida". De vegades, tornen al cap de dos anys. Si els obres tu, tampoc no hi sol haver mai èxit: "Ai, ara sí que m'agafes en mal moment. Anava a sopar. Adéu". La gent menja molt, s'alimenta: sempre està entretinguda sopant, dinant, berenant, esmorzant.

S'esdevé, tanmateix, que de vegades has anat a fer una becaina o has sortit una estona i trobes que lachicadelosojosdetigresa@hotmail.com t'ha obert. Et trobes tot un monòleg dibuixat a la pantalla:

-Hola.
-Hola.
-Hola?
-Que no hi ets?
-Brunzit.
-Ei, hola?
-Brunzit.
-On ets?
-Bé, veig que no hi ets.
-Hola?
-Brunzit.
-Brunzit.
-És que m'hauries d'ajudar en una cosa.


Llavors arribes, llegeixes la darrera línia i ho entens tot: vol ajuda. Per això estava tan desesperada. Contestes i, normalment, replica de seguida. Va al gra: "escolta, tu saps com puc inserir aquesta imatge en aquest document?"; "escolta, em pots traduir aquest text alemany? Només són tres pàgines. Gràcies"; "escolta, tinc una amiga que busca pis a Barcelona, però ha de ser al carrer de Robadors. En coneixes cap [de pis]?"; "escolta, saps on podria trobar informació sobre Claude Debussy?".

Moltes preguntes i molta feina gratuïta, i poques respostes per a les teves, de preguntes. Segons el dia, contestes i la fas, aquesta feina; hi ha dies en què no tens tant d'humor i et treus les puces de sobre, cosa d'altra banda no fàcil, perquè la insistència és gran i dura fins que a lachicadelosojosdetigresa@hotmail.com li entra algú altre, que serà objecte de la mateixa pregunta, del mateix brunzit i, potser, de la mateixa resposta.

El MSN és com un camp de cards amb algun lliri al mig. Llir entre cards, lo meu poder no fa. I, de tant en tant, bolets que hi neixen. Bolets verinosos, que manifesten tot l'egoisme humà emparats en la protecció de la pantalla. Bolets que no hi tornaran a ser fins que un dia, precisament quan hagis tornat a anar a comprar, et busquin desesperadament demanant-te si tens cap versió pirata del Panda.



Text del Cyrano a: http://www.gutenberg.org/files/1256/1256-8.txt

5 comentaris:

salvi ha dit...

Bon dia Martí. Prova el Facebook.com ;-)

salvi ha dit...

Bon dia Martí. Prova el Facebook.com ;-)

Nomdedéu ha dit...

M'ha fet riure l'entrada. Crec que ens passa a tots, però t'has de sentir afortunat. Si et preguntes per Debussy o et demanen traduccions de l'alemany, encara com.
N'hi ha d'ell que el que vol amb tanta urgència és la recepta del pastís de moniato, i això...és francament menys excitant.

Blanca Ballesteros ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

I like use viagra, but this no good in my life, so viagra no good.