Un mal moment

La discussió a cals pares, aquest vespre, era la següent: un marit se n'ha anat amb una altra dona i se suposa que n'han fet de totes. Al cap de dos anys, pleguen, "ho deixen", com es diu ara. Llavors el marit s'adona que la dona primigènia no la hi treballava tan bé, però li deixava els calçotets més nets, i decideix tornar-hi. Què ha de fer llavors la primera dona, que ha estat ultratjada?

L'opinió de la mare és que s'ha de negar a tornar amb aquest gamarús. Sembla una opinió de calaix, però no ho és tant: de fet, en la realitat -perquè aquesta història ha passat de debò, a la vila de Pineda, amb data d'avui mateix- hi ha tornat. La mare argumenta, amb la ingènua noblesa de sempre, que la situació seria diferent si aquest torero hagués comès un acte d'infidelitat aïllat ja que, al capdavall, tothom pot tenir "un mal moment".

M'encanta aquesta expressió. La darrera vegada que la vaig sentir també la va fer servir una maresmenca, la professora de castellà de l'institut. Un alumne havia robat a un altre una Play, i no se'n trobava el culpable. Llavors ella, com a tutora, va entrar a la meva classe i, adreçant-se al públic que està aprenent, va demanar que, qui hagués estat, la tornés. Va prometre, a canvi, que s'evitarien represàlies oficials, al·legant que tothom pot tenir "un mal moment".

No sé si aquesta expressió es fa servir en castellà, ni tampoc si s'empra en tot el domini de la llengua. Potser és un regionalisme maresmenc. En qualsevol cas, és deliciosa, perquè revela la manera que tenen els pobles de tapar-se les vergonyes, la manera com el cristianisme ha amorosit el codi penal entre nosaltres.

Si un, estant casat, es fica al llit amb una altra, és un adúlter. Si un roba una cosa d'altri, és un lladre. En tots dos casos, es tracta de delictes quant a l'acte i de fills de puta quant a la persona. En els pobles, tanmateix, ni l'acte ni la persona no n'acaben de ser responsables del tot. És, simplement, una circumstància adversa, una ofuscació torbadora que ens ha vingut sense voler-ho, com ara un mal de panxa o una febrada nauseabunda, de la qual no ens veiem obligats a respondre. Un mal moment.

Dissortadament, quan surts del clos del poble i coneixes la vida de veritat, t'adones que els mals moments sempre els solen tenir els mateixos, i que una sèrie contínua de mals moments acaba bastint, sempre, una mala persona.