divendres, 29 de febrer de 2008

Les necessitats creades


Audiència del Barça-València el dimecres 27 de febrer: 1.313.000.

Audiència del pseudodebat Zapatero - Rajoy el dilluns 25 de febrer: 1.064.000

Tots els diaris, totes les ràdios, totes les teles, tots els missatges d'Internet presentaven el pseudoduel espanyol com l'acabóse (en català de poble, la "cabòssia"). L'endemà t'havies d'amagar a casa i aillar-te absolutament del món per no sentir parlar d'aquest espectacle circenc. Tanmateix, està clar què interessa la gent. Està clar que el pseudodebat no és el programa més vist a la història d'Espanya, com diuen els diaris. Almenys, en aquest tros del nord d'Espanya, que limita a l'est amb el mar contaminat i a l'oest, amb el desert.

La nostra societat ens crea necessitats. Fins ara ens feien consumir productes o serveis: ara també ens fan consumir idees. Idees podrides, asubnormalades, però idees al capdavall.

Una altra mostra. A TV3, al telenotícies d'avui, que veig en un restaurant perquè no el puc apagar, ens tornen a lloar l'AVE o TGV (deixo per a filòlegs il·lustres la discussió nominalista). Volen que anem a Madrid tan sí com no, i ens trobem Madrid a qualsevol racó de la nostra vida.

Que ens diguin que cal anar a Madrid perquè és qui ens té agafats pels collons, em sembla molt correcte. És la veritat. Però que ens obliguin a anar-hi com a destinació cultural, que te l'injectin de grat o per força per via intravenosa, o com un ànec que ha de produir foie gras, és una altra cosa. Que la gent encara té una mica de gust, home, i els que hem vist Roma, París o Londres sabem el que és una ciutat maca i culta, i deslliurada i feliç.

Potser algun dia ens passarà com als vianants que veus pels carrers de Barcelona, que han de regalar algun llibre i, com que no tenen cap criteri, compren La catedral del mar. Potser també nosaltres acabarem veient en Zapatero i anant a Madrid, quan podríem escoltar Bach i viatjar a Nova York. Però de moment, per sort, encara preferim entretenir-nos amb el futbol.

2 comentaris:

Dídac López ha dit...

I jo encara diria més quant a la comparació entre el Raxoi-Zapatero i el Barça-València. Que els televidents d'un i l'altre el veien amb el mateix ànim d'entreteniment. Hi ha és clar gent que és molt del Barça, o que és molt del València, però d'altres (la majoria) simplement volien gaudir de l'espectacle. I, similarment, la majoria dels televidents del debat (polític?) el veien amb el mateix ànim. A uns els agrada el futbol (veure'l i/o jugar-hi) i a d'altres els agrada el debat (veure'l i/o jugar-hi, que també hi ha concursos de debats i és tota una disciplina en d'altres latituds més dialèctiques que la nostra).

Però després arriba la decepció. Raxoi no li diu a Zapatero: "vostè fou president damunt 200 cadàvers". I Zapatero no li diu a Raxoi: "vostè anul·larà els matrimonis homosexuals i farà passar per teràpia heterosexualitzadora als contraients". I coses per l'estil, que a la gent li agrada, i per això s'escolten an en Losantos. Però, bé, de decepcions també vam patir nosaltres: el València no va fer gaire joc ofensiu, i el Barça va mostra una certa falta d'idees en els darrers metres. Empat i empat, i tal dia farà un any.

Joel i Marc: ha dit...

i el pitjor és que els propis mitjans catalans donen + importancia al debat espanyol que el debat català fet ahir.
aquest país no va bé. i no per culpa nostre, sinó perquè tot ho controlen espanyols (Del PSOE o de CiU). I, quan dic tot, em refereixo a mitjans, idees, pasta, "lobbings", etc.

i felicita al capellà d'esquerres del teu poble de part meva ;)
tot i que la ciutat del costat del meu poble, Terrassa, es fa servir a la Xina o al Japó (crec que era) com a model a NO seguir xDD

salut!
marc,