Recomano al lector que miri pel YouTube els diversos vídeos que hi ha penjats amb les intervencions que es conserven d'Escrivà de Balaguer, fundador de l'Opus Dei. Jo me n'he gravat la sèrie completa i me'n poso un al dia, abans d'anar a dormir. Em faig un fart de riure i vaig content al llit.
L'Escrivà de Balaguer és un d'aquestes "friquis", com se'n diu ara, que ha creat la cultura espanyola. Era una barreja de telepredicador i Chiquito de la Calzada amb faldilles i accent aragonès. Ho veureu en aquest vídeo:
Mirant-lo, vénen al cap algunes reflexions:
1. En primer lloc, el poder de la gràcia. L'Escrivà era un personatge simpàtic, un pallasso de fira. La gràcia, el "salero", és molt important per a caure bé a la gent. A la vida és molt aconsellable saber-se entretenir i, si gosem penetrar en la vida dels altres, almenys que sigui per a entretenir-los i no pas per a atabalar-los amb més cabòries. L'Escrivà, això, ho feia molt bé: segur que quan tocava el timbre deies "ostres, ja és l'hora?".
2. En segon lloc, el poder de la paraula, la verborrea. Com es pot observar en el vídeo, la gent va a veure l'Escrivà perquè els solucioni els problemes. Com és lògic, no els en soluciona cap, però s'explica tan bé, li flueixen tan agradables les paraules i fa servir un castellà tan bonic (la "milicia", diu, de la primera declinació), que és encantador escoltar-lo. La paraula és molt perillosa perquè pot convèncer de les brutalitats més grans, però també és l'instrument per a l'entreteniment més sòlid de la vida.
3. En tercer lloc, observo en aquest vídeo la superioritat de la cultura occidental. Se suposa que l'Opus Dei és un dels moviments més integristes de l'Església Catòlica, oi? I què diu l'Escrivà sobre la dona? Doncs que ha de ser "guapa, atrayente" i que ha de tenir "vida social". Extraordinari. Ni la feminista més revolucionària no ho hauria dit millor. En canvi, un integrista musulmà hauria pontificat que la dona ha d'estar a casa tancada i amagada sota una capa gruixuda de vels.
També diu coses força modernes, com ara que la dona ha vingut al món "no sólo para casarse", o que ell respecta tothom, encara que no pensin com ell, i que van per la mateixa "acera", que deu ser sens dubte la d'"enfrente".
És un vídeo extraordinari, aquest i molts altres d'ell, per a entendre com és l'ésser humà occidental, i per a entendre, també, per què el progrés s'ha produït a Occident i no a altres parts de la Terra: la religió catòlica ha permès dir una cosa i fer-ne una altra, i sempre s'ha posat Déu per sota de l'home. Cal escoltar sovint els vídeos de l'Escrivà, divertir-s'hi molt i aprendre'n.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Hi va haver una temporada que havia de viatjar de Bcn a Pineda. Posava en Jiménez Losantos de la Cope i m'amenitzava el rajecte cosa de no dir. Recomanable com a teràpia del riure, també... Déu n'hi do!
Tanmateix, crec que l'Escrivà tenia molt més salero que en Losantos, més bonhomia en el fons. Potser era la gràcia de Déu que l'inspirava.
ei!
ara he vist l'actualització que em vas dedicar ahir! La veritat és que no m'ho creia... ehehe
moltes gràcies per l'esforç i el treball ;)
bé, trobo que tens força raó en tot, com sempre.
com diu en Llach, i també tu, (no citaré literalment) "de res no serveix el nacionalisme si no va lligat a l'ésser humà", i crec que té tota la raó del món. Per això estic en contra de nacionalismes que es dediquen a alçar la bandera com si fossin el millor país del món. Doncs no, jo sóc catalanista perquè vull que el meu país pugui existir, no perquè siguem millors o pitjors, ni perquè ens creguem amb més drets que altres (com passa sovint amb el Nacionalisme d'Estat).
També trobo que tens molta raó, i reconec que de més petit vaig caure en aquest error, en què estar obsessionat en Catalunya et porta a ser "el fanàtic". I sí, em va passar. Per sort, crec que he sapigut reaccionar i, encara que al meu blog parli sobretot del meu país, en la vida real no hi estic tant obsessionat com pot semblar, i de fet em molesten els massa obsessionats.
El problema que tinc amb els escrits al blog, però, és que (bàsicament perquè també ho tinc més clar) m'és molt més fàcil escriure sobre temes relacionats amb l'independentisme que no pas amb temes socials o de la vida quotidiana.
I bé, que t'agraeixo molt l'escrit, me'l guardaré ;)
I gràcies per tot, de veritat.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada