La doctora Chacón

La candidata del PSOE a Madrid per la província de Barcelona, i la part setmesona d'ella que està destinada ben aviat a perpetuar-la, han mentit vilment incorporant al currículum un doctorat que no existia. Ha sortit en diversos diaris: la Chacón es feia passar en les presentacions com a doctora en Dret, i en realitat l'única relació que tenia amb el doctorat va ser el dia que va anar a la secretaria de la facultat a preguntar quant valia la inscripció.

L'article 403 del Codi penal espanyol diu que:

El que ejerciere actos propios de una profesión sin poseer el correspondiente título académico expedido o reconocido en España de acuerdo con la legislación vigente, incurrirá en la pena de multa de seis a doce meses. Si la actividad profesional desarrollada exigiere un título oficial que acredite la capacitación necesaria y habilite legalmente para su ejercicio, y no se estuviere en posesión de dicho título, se impondrá la pena de multa de tres a cinco meses.

Tanmateix, la pseudodoctora Chacón no sembla haver comès cap delicte, perquè enlloc no consta que per a exercir la professió de polític calgui ser doctor. De fet, tenim moltes mostres d'analfabets a les màximes institucions del país, i trobar algú que tingui carrera, entre els socialistes, és com trobar una agulla en un paller.

Anem a veure ara si es tracta d'una falta moralment reprobable. Segons l'article 2486 del Catecisme de l'Església Catòlica vigent,

La mentida (per tal com és una violació de la virtut de la veracitat), és una veritable violència contra els altres. Els fereix en la capacitat de conèixer, que és la condició de tot judici i de tota decisió. Conté, en germen, la divisió dels esperits i totes les malvestats que en deriven. La mentida és funesta per a tota societat; mina la confiança entre els homes i destrueix els teixits de les relacions socials.

Segons l'article 2484 d'aquest mateix cos legal, la mentida pot ser mortal o venial, segons la gravetat que presenti. En aquest cas, atès que per a ser polític no cal estar alfabetitzat i tenint en compte que poca gent se n'ha assabentat, de la bola, penso que hauríem de qualificar el pecat com a venial.

Aleshores, si aquests dos codis penalitzen poc o gens aquesta conducta, on és la gravetat? Doncs, al meu entendre, a no tenir ni idea de com està la situació a Espanya. A Espanya, ser doctor no serveix per a entrar a la universitat ni a cap centre de recerca: la majoria dels doctors recents n'estan fora, i la majoria dels que hi treballen no són doctors.

Tampoc no obre cap porta especial que no obri qualsevol altre curset de 20 hores. A mi, pel doctorat, em van donar 5 punts a les oposicions, de cent o dos-cents que es podien tenir. La suma d'aquests punts al meu expedient no va modificar per a res la posició que tenia dins dels aspirants.

El doctorat tampoc no té cap reconeixement social. De fet, molta gent no sap ni el que és. Una vegada va trucar a casa meva el doctor Alsina, al Cel sia. En presentar-se -ell sempre feia valer aquest títol- la meva mare li va contestar que s'equivocava, perquè a casa no hi havia cap malalt. Igualment, si envies una carta a un diari i la signes amb "Dr.", la sigla desapareixerà immediatament en ser publicada. Si emplenes un formulari, normalment no hi ha mai prevista aquesta opció: només hi ha senyor i senyora.

Ser doctor és una cosa absolutament inútil que només serveix per estar quatre anys amb una beca i horroritzar-se veient per dins com funciona la universitat. No és cap títol del qual es pugui presumir, i no és gens aconsellable aspirar-hi. Jo ho vaig fer en la meva tendra jovenesa, però ara m'amagaria el títol com si es tractés d'un incest, un crim o un fill no desitjat.

Posats a inventar títols, hauria preferit que s'hagués inventat un curset, posem per cas, de japonès: així pensaria que pot dir en un altre idioma les mateixes burrades que diu en català i en castellà.