dilluns, 25 de febrer del 2008

El professor pederasta

Ja torno a veure la professora Martínez, la de cara d'home, amb les seves nenes. A l'institut, tothom la té per una gran professora i, sens dubte, ho és. Però, per a inspirar-se, sempre necessita estar envoltada de nenes maques.

És una pena que, en la llei educativa d'aquest any, no es consideri un mèrit per a accedir a la funció docent ser pederasta. Un pederasta civilitzat, per descomptat: res de tocaments i insinuacions, però sí una delectació dels sentits amb la visió dels cossos bells dels nostres alumnes.

Conec molts professors: massa, i ho noto en el meu nivell intel·lectual, que baixa per moments. N'hi ha de bons i de dolents, com a tot arreu, però una constant de tots els bons és que són pederastes. Els que no ho són, desgraciadament la majoria, es passen el dia remugant: són els típics rondinaires que es queixen que cada cop es fan més faltes d'ortografia i que l'únic que esperen és fer cinquanta-cinc anys per a jubilar-se anticipadament. En canvi, els pederastes treballen amb una altra il·lusió, van a la feina a complir el seu deure i a recrear-se la vista a la vegada, i això els la fa més passadora.

Els joves d'avui en dia són, en general, molt macos. Es cuiden molt, fan molta gimnàstica i mengen bé i de qualitat. A casa tenen tot el que volen i, si viuen al poble, els toca el sol. Arribats al batxillerat, tenen uns cossos que es fan mirar: prou bé que ho saben ells, i per això es pengen als fotologs en tota mena de postures i ensenyant fins la més mínima part del cos.

El bon professor, el pederasta, no ha de quedar insensible davant d'aquesta bellesa. I més si ha tingut aquests alumnes de petits i ara els retroba al batxillerat: el canvi ha estat espectacular, i l'evolució mental i física alhora li ha de provocar forçosament una complaença per la contemplació d'un objecte a la perfecció del qual ell també ha contribuït.

No ho dic pas jo: ho deia Plató i Aristòtil, tots dos filòsofs i pederastes. Filòsofs perquè eren pederastes, precisament: la contemplació de la bellesa els apropava a la perfecció. Al capdavall, si tots els oficis s'estimen l'objecte amb què treballen, no veig per què un professor no s'ha de complaure amb el seu, que són els adolescents.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Això que dius és molt fort. En què et bases per dir això? Ho ets tú també?

Anònim ha dit...

anònim, no t'esveris, q no és 100% literal, d'anar i posar denúncia... ara, q em pregunto q pensaria la professora Martínez :p

Robert

Anònim ha dit...

Doncs a mi m'agrada més anar a la platja i veure els cossos nus i posturetes... I més si són de turistes de paisos nórdics. Als instituts de Catalunya diuen que no hi ha civilització i que allò no hi ha qui ho aguanti. Per tant, les nenes que ensenyen el melic i els xavalots amb els pantalons abaixats no em posen a to.

Unknown ha dit...

¿Qué son pederastas civilizados? Me obligas a trabajar. Según el diccionari:
pederasta:
[1868; del gr. paiderastés, comp. de paîs, paidós 'nen' i erastés 'amant']
m PSIC Home que practica la pederàstia.

pederàstia:
[1868; del gr. paiderastía, íd.]
f PSIC 1 Relació sexual d'un home adult amb un impúber, generalment del mateix sexe.

No me parece correcto jugar con las palabras que pueden llevar a equívocos.

Martí Duran ha dit...

Apreciado José Luis,

En realidad el término correcto era "pedofilia", pero me pareció todavía más feo que el de "pederastia".

Como gran parte de mis artículos, éste también es una broma seria: por supuesto que yo sería el primero en denunciar a un pederasta, pero también observo que más de un profesor -y yo mismo- comenta "ostras, qué provocativa está hoy X". Y es que somos personas como los demás, y me parece hipócrita esta actitud de pretender transmitir unos valores moralmente intachables cuando en realidad más de un compañero me pregunta qué día vendrán los de la educación sexual, y si ellos pueden estar presentes allí mientras los chicos plantean sus preguntas. En realidad, aquí como en otros muchos campos se observa la miserable grandeza del ser humano.