dilluns, 11 de febrer de 2008

Indicis per a una diagnosi

El problema més gran que té el lideratge de la Catalunya actual és que no hi ha coincidència en la diagnosi del mal (faig servir el terme "lideratge" per no limitar-me a la política, ja que també és molt important la direcció econòmica, cultural, mediàtica, etc.). Tothom és conscient que el país està malalt, però no ens posem d'acord a saber d'on ve el mal.

Si tinguéssim clara la diagnosi, vindria el segon pas, que encara és molt més complicat -el tractament- però nosaltres no hem superat ni tan sols aquesta primera fase. D'aquesta manera, es proporcionen tota mena d'explicacions: el problema és que hi ha massa Espanya, o que hi ha massa nacionalisme català, o massa apatia per part de la gent, o manca de projecte, etc.

Avui s'ha publicat a l'Avui un estudi fet per Crédito y Caución, que el lector pot consultar a http://media.avui.cat/pdf/08/0210/080210diari025.pdf. Crec que l'estudi demostra que els sobiranistes anem per bon camí quan indiquem que el problema de Catalunya és que hi ha massa Espanya.

Segons que indica l'estudi, de les 25.000 empreses més grans de l'Estat, Catalunya és qui en té més, el 29,3% del total, a distància de Madrid (17,8%), el País Valencià (12,2%) i el País Basc (7,5%). El lideratge català es redueix a mesura que reduïm el nombre d'empreses de referència. Així, de les 1.000 primeres, el 24,5% són a Catalunya; de les 500 primeres, el 21,4%; de les 250 primeres, el 19,2%; de les 100primeres, el 18%, i de les 50 primeres, només el 14%.

En contrast, Madrid, com més reduïda és la cúpula de dimensió, més percentatge d'empreses concentra. Al voltant de la meitat de les 1.000 i 500 primeres empreses tenen la seu a la capital; el 62% de les 100 primeres o el 64% de les 50 primeres. Aquests percentatges tenen valors molt semblants si la mesura es fa en termes de facturació. Així doncs, les dades confirmen que l'empresa gran està ubicada quasi sempre a la capital del regne i entorns.

Si el lector vol veure gràficament aquestes dades, pot consultar l'enllaç indicat, en el qual es presenten visualment i es copsen molt més bé.

L'estudi ens està dient, al meu entendre, el següent:

1. La iniciativa empresarial catalana continua essent la més important de l'Estat. De les 25.000 empreses més importants de l'Estat, el 29% està a Catalunya i només el 18% a Madrid. Si sumem les de Catalunya, País Valencià (12%) i Euskadi (8%), obtenim que els territoris no castellans generen la meitat de la riquesa d'Espanya.

2. A mesura que les empreses es van fent grans, es van trobant més a Madrid. De les cinquanta primeres, el 64% està a Madrid i només el 14% a Catalunya. Què vol dir, això? Doncs que Madrid creix artificialment, perquè resulta que un territori amb poca iniciativa empresarial concentra les grans empreses del país.

Queda clar, evidentment, per què és així: d'una banda, van a Madrid totes les multinacionals i, de l'altra, així que una empresa d'aquí es fa gran, s'estableix a Madrid. En tots dos casos, s'estableixen a Madrid perquè és allí on hi ha els centres de decisió, en tots els àmbits.

Madrid i Espanya, doncs, no creix perquè aquí haguem perdut la iniciativa, o perquè el "nacionalismo" no deixi desenvolupar la creativitat. És evident quin és el territori més creatiu. Creix perquè xucla l'energia de tot Espanya i perquè és un centre de decisió política (entenent "política" en sentit ampli).

Si Catalunya fos independent, a més de tenir la mateixa iniciativa empresarial molt alta que tenim ara, veuríem com s'establirien a la nostra capital tota una colla de multinacionals que ara fugen cap a Madrid, perquè busquen capitals d'estat. També evitaríem que es produïssin 55 milions de viatges en pont aeri anual Barcelona-Madrid i viceversa, d'empresaris que han d'anar a llepar el cul als alts funcionaris que ens xuclen l'energia i, a sobre, tenen la barra de dir que ells progressen perquè ja tenen la nació construïda, mentre que nosaltres gastem tots els recursos a construir-la.

1 comentari:

Joel i Marc: ha dit...

Tota la raó.
Per això el que ens cal és la creació d'un nou Estat, però de moment sembla que ni CiU (que mai ho ha volgut i ho diuen per activa i per passiva) ni la direcció d'ERC (destaco, només la direcció) tinguin molt clar aquest objectiu.

Salut!

gorina