dissabte, 2 de febrer de 2008

Huit-cents anys de Jaume I


E quan uench al mati haguem nos pensat con se poria fer, e dixem li: Jo no hic ueg altre conseyl si no aquest: jo men ire a Burriana, e uos dats me quantes azembles ha aqui uostres, e si jo ley trop leuat lo menjar que hagen los homens escassament, enuiar uos he tot lo conduyt que hi trop per a •XV• dies: e daqui anarmen he a Tortosa, e daqui enuiaruos he per a •II• meses. E fom a Burriana, e quan uench quen volguem leuar la ost, vna oreneta hauia feyt niu prop de la escudela en lo tendal, e manam que non leuassen la tenda tro que ella sen fos anada ab sos fiyls, pus en nostra se era venguda. E enuiaren nos les azembles, e faemles carregar de pa, e de vi, e de ciuada, e compram moltons en lost, e vaques, e cabres que hauien amenades de caualgada: e donamlos racio sempre per a •I• mes de la carn. E exim de Burriana, e anam a Tortosa, e entram hi en •II• dies, e faem carregar •IIII• lenys de pa, e de vi, e de ciuada, e de carn salada per a •II• meses, e enuiam los ho. E quan nos fom partits daqui anam nosen a Tarragona.

Com sabeu els qui us moveu per Intenet, Vicent Partal (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/80146) demanà que hui tots els blocaires publicàrem un breu fragment de la Crònica del rei en Jaume, juntament amb la reproducció del penó reial que es conserva a la ciutat de València. La iniciativa es fa per a commemorar els 800 anys del naixement del rei.

El fragment que publique és conegut: m'agrada per la seua tendresa. Resulta que, en marxar cap a Borriana, l'exèrcit troba que, en una de les seues tendes, hi ha fet niu un teuladí i llavors, Jaume I mana que no desparen la tenda fins que no en marxe el moixó, per no fer malbé el niu i les cries.

Jaume I era un conqueridor i, en conseqüència, un sanguinari i un egòlatra (es féu escriure la Crònica en primera persona, encara que no deuria saber ni llegir). Tanmateix, dels molts actes d'imperialisme que ha fet la humanitat, el de Jaume I va ser modest: s'estengué una mica cap al sud i cap a les Illes. I, veient sota quin imperialisme està hui el País Valencià, pense que potser era millor el nostre: teníem un rei que, almenys, sabia commoure's per la bellesa d'una oreneta. Ara hauria d'enfilar-se en un edifici de cinquanta plantes de Benidorm, propietat d'un pepero, per a vore'n el niu. Malgrat l'alçària, no hi captaria TV3.