dilluns, 4 de febrer del 2008

Sobre la UOC

Avui tenia pensat dedicar el meu post a l'Enric Canet, un escolapi professor meu que avui ha gosat, per fi, dir que el bisbe Cañizares és un heretge, per convertir l'Església en una arma d'espanyolisme i no de caritat i amor al proïsme (http://www.e-noticies.com/actualitat/un-escolapi-tracta-el-bisbe-ca%f1izares-dheretge-34625.html). L'Enric és una de les grans persones de la Catalunya actual, i es mereix aquest article, que arribarà.

Tanmateix, com que s'ha organitzat un cert enrenou arran del meu missatge antic sobre la UOC (que ara ha arribat a alguns fòrums) voldria puntualitzar algunes coses:

1. No ens interessa, als catalans, que desaparegui la UOC. Recordeu Joan Fuster (cal recordar els clàssics en temps d'incertesa com els nostres): "tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres". Si no hi ha UOC, hi ha UNED, i us asseguro, perquè hi vaig estudiar els dos primers anys de Dret, que la UNED no ens convé. Quan jo hi estudiava, a Barcelona no hi havia cap centre adscrit (a Madrid n'hi havien deu o dotze), i calia fer els exàmens a l'hospital de Terrassa, que és on m'examinava jo de Dret civil veient passar un moribund abans d'entrar a la prova. Tenia comprovat una cosa, a la UNED: els fulls d'examen posaven TARRASA. Si jo passava ratlla a la forma incorrecta i hi escrivia TERRASSA, rebia una nota de 5; si no ho feia, la nota era de 8 o 9.

Per tant, res del que he dit no va en contra de la institució mateixa de la UOC, que ens convé. Va en contra d'una gestió totalment errònia que tenim l'obligació de denunciar, ni que ens quedem sols, precisament per amor al país i a les coses que tenim. No hi ha, doncs, en les meves paraules cap ànim de revenja, sinó de patriotisme i d'amor a la saviesa, i de ganes de crear persones més cultes i preparades.

2. No feu mai cas d'una sola persona. Us asseguro que el que dic és el que penso i que no em mou cap altre interès que el de dir la veritat, però pot ser que m'equivoqui. De fet, en algunes coses que he dit al llarg de la vida, després he pensat que m'havia equivocat. Per tant, sigueu lliures de formar el vostre criteri, arribant a les vostres conclusions. Mai no se sap com ens jutjarà el futur: potser diran de mi que era com aquells nobles de començament del segle XX que no volien perdre privilegis, aferrant-se al passat, quan tothom començava a tenir dret a vot i a una jornada laboral digna. O potser em recordaran com una mena de Sibil·la de Cumes que va predir el futur. No ho sé, i potser no ho sap ningú. Però, almenys, he generat debat, aquest concepte que tant necessitem actualment, ara que tothom parla i ningú no sap què dir.

3. Pel que fa als que voleu fer Humanitats de les de sempre, què heu de fer? Doncs, si voleu un consell, treure-us el títol on sigui (a la UOC mateix) i, en acabar la carrera, començar a estudiar. Les carreres de lletres sempre han funcionat malament: precisament la UOC n'era una excepció, perquè et donaven un bon tec de mòduls que havies de treballar. Però jo, a la UB, vaig aprovar (amb MH) assignatures que tenien deu o dotze fulls d'apunts. Una estafa del sistema. El poc que sé ho he après ara, de gran, i ho he après llegint i conversant no amb professors que no tenen res a dir, sinó amb els que sí que tenen coses a dir i, per sort, les han deixat per escrit. "Escucho con mis ojos a los muertos", crec que deia Quevedo (bé, també deia que "mientras haya piedras en los campos y catalanes, habrá guerra", però això ja ens sona massa). Doncs això: llegiu i escolteu el que us diuen els savis i, mentre apreneu, aneu-vos traient un títol per si de cas, que sempre està bé de tenir-lo per a decorar la paret, o fer una mica més de gruix en les tones de dossiers que ens fan fabricar cada dia els socialistes.

Res més, de moment. No us hi capfiqueu més, i perdoneu el to professoral del missatge. Deu anys escrivint correus electrònics al tauler del professor es noten.

4 comentaris:

Bri ha dit...

Martí, repeteix també el que has dit dels sud-americans així et coneixeran una mica millor...

Xosé Manuel Carreira ha dit...

He llegado a este blog buscando información sobre el Centro de Terrassa -ahí, oficialmente escrito- de la UNED. Antes de nada, lamento no saber escribir en catalán aunque lo entiendo bastante bien.

Respecto a la UNED, no estoy totalmente de acuerdo en que sea una universidad centralista. Algunas cosas lo son y otras no.

Hace unos días estaba buscando un curso on-line sobre catalán básico. Desafortunadamente ni en la UOC ni en la UB virtual lo he encontrado: sólo lo vi en la UNED pero llegué tarde (acababa la matrícula en noviembre). La UNED también ofrece el único curso on-line de gallego.

Con respecto al centro asociado, es verdad que Terrassa no es precisamente Barcelona centro, pero debes saber que los centros asociados no los pone la UNED central, sino que se crea un patronato en cada lugar para buscar financión y si hay quien pone dinero, se crea el centro. El gran problema, hasta donde puedo saber, es que la Generalitat casi no pone un duro para UNED, a diferencia del Gobierno vasco, que es curiosamente la institución que más dinero da para centros asociados. En A Coruña he encontrado varios tutores que imparten libremente las clases en gallego.

Colegas míos me cuentan que los profesores de derecho y políticas de la UNED tienen fama de derechones y centralistas, así que algo de cierto habrá. César Vidal, el de las noches de la COPE, se queja justo de lo contrario, que la UNED es un nido de progres, proterroristas y proislámicos. En mi caso he estudiado ingeniería técnica informática en la UNED, el profesorado es generalmente joven, siempre he puesto mi nombre con "X" y "A" Coruña y nunca he detectado problemas ni tendencias políticas a babor o a estribor.

A lo mejor en dos o tres años, cuando ya sepa escribir en catalán me animo a probar la UOC, que de momento me saldría muy cara. En todo caso, yo creo que la competencia de la UOC ha contribuido a mejorar la UNED: cuanta más oferta, mucho mejor. Un saludo y felicidades por el blog.

Xosé Manuel Carreira ha dit...

Es veu que m'han fet cas: Nous cursos de català en línia.

xisco ha dit...

el principal en una universitat es el nivell educatíu, no la llengüa, la llengüa es una eina de comunicació d ínformació, i no hauria dánar més anllà. respecte la UOC, la meva opinió es que es preocupa més per donar una bona imatge via internet, i rebre bones ajudes, que per oferir estudis de cualitat, jo soc de Mallorca i he vist que les persones que surten de la UOC, surten mont menys preparats, que per altres universitats, pareix una d´aquestes universitats d´estats units que et regalan els títols, amb unes pàgines web fantastiques, i amb un màrqueting espectacular, pero buides de cualitat i contingut.