dijous, 7 de febrer de 2008

Les feines contentes



El diari anglès sensacionalista "The Sun" publica aquest vídeo, en el qual veiem els pilots i les hostesses d'un avió francès fent actes lúbrics o d'exhibició obscena. El comentari del vídeo qualifica l'acte d'una irresponsabilitat gravíssima, que posa en perill la vida de centenars de passatgers. A mi em sembla, en canvi, una manera original de passar l'estona, i els felicito.

La gran majoria de feines actuals no requereixen cap mena de qualificació. No en requereixen les que no n'han requerit mai però, a més, les feines que tota la vida s'han considerat "liberals" i d'estudis cada cop en requereixen menys, també. Vegem-ne alguns exemples.

Un professor de secundària. Cal que sàpiga alguna cosa? No, és evident que no. Disposa d'uns materials didàctics que no s'acabarà en tot el curs. Les editorials, per tal de guanyar mercat, regalen amb els llibres tota mena de material complementari: la guia amb totes les solucions, recomanacions de pàgines web, exercicis addicionals amb les solucions corresponents, material autoavaluatiu amb xuleta incorporada per al professor. D'aquesta manera, aquest es pot limitar a entrar a classe, dir "obriu per la pàgina 100", deixar temps per a fer els exercicis i, després, indicar: "les solucions eren a, c, a, d i b".

Segon exemple. Un metge. Abans, els metges eren una mena d'investigadors privats, formulaven hipòtesis artesanals. "Em fa mal el cap i vomito, tinc febre i calfreds i m'han sortit unes taques a la pell". Au, espavila. A partir d'aquí, havien de processar casos similars en què s'haguessin trobat i relacionar amb el present el que s'hi assemblés més; recordar les explicacions del vell catedràtic de la facultat o, fins i tot, en un acte creatiu, indicar el que el seu raonament els donava com a més versemblant. Ara no: vostè vomita? Analítica de vòmits. Té taques a la pell? Biòpsia. Torni d'aquí una setmana i li diré què té. I, per a interpretar els resultats, no cal pas ser metge: n'hi ha prou de saber grec i entendre els mots amb què es descriu l'anomalia analitzada.

Tercer exemple. Els advocats. Circulen per Internet milers de formularis de tota mena. Vol un contracte d'arrendament pignoratici? Un moment. "arrendamiento pignoraticio": 25.000 resultats. Aquí el té. En vol un de cessió d'ús amb pacte de retrovenda? Un moment: "cesión de uso" + "pacto de retroventa". Aquí el té. Canvies els noms de les parts, hi afegeixes una clàusula per dissimular i vinga, 2.000 euros al calaix.

La majoria de feines han esdevingut purament mecàniques. No hi cal ni creativitat i coneixements enciclopèdics: n'hi ha prou de saber prémer la tecla adequada en cada cas, però el funcionament de les màquines també és molt senzill i s'aprèn fàcilment. Per això, en un avió amb GPS i que està fart de fer la ruta Londres-París, hom es pot dedicar a exhibir els atributs de la natura i jugar-hi, tot passant l'estona avorridíssima de travessa dels núvols.

De vegades, és cert, les coses es compliquen, i llavors sí que cal algú que en sàpiga de veritat. Però, per sort, a la societat també hi ha un 0,5% de gent preparada, i hi acaben arribant els casos complicats. Algú es mor pel camí, sens dubte, però el percentatge és baix i, en general, tot se soluciona feliçment.