divendres, 1 de febrer de 2008

Elogi del capitalisme

El capitalisme té algun problema important, com ara que farà acabar la vida sobre la Terra però, en canvi, és el millor sistema que ha conegut l'ésser humà i, com a tal, és digne de lloança.

Comentava l'altre dia amb en Pau que en Pere va a cal psiquiatre [els noms han estat canviats per la redacció]. Em diu en Pau: "ostres, que fort!" i li contesto: "no passa res per anar a cal psiquaitre avui en dia; jo també hi vaig anar quan vaig acabar el doctorat i a la universitat no vaig rebre cap suport". I em diu, l'amic Pau: "no, no, si no t'ho dic pas per això, sinó perquè els psiquiatres són molt cars. S'hi deixarà una pasta".

Aquesta frase em va semblar genial, la prova evident de la superioritat del capitalisme sobre qualsevol teoria gestada en un lloc tancat, ni que sigui la Biblioteca Britànica. El capitalisme ho redueix tot a diners: les coses no importen per elles mateixes, sinó pel preu que tenen. En moltes altres societats, una persona que visita el psiquiatre hauria estat titllada de boja i, com a tal, esclavitzada, sotmesa al Tribunal de la Inquisició o fitxada als arxius de ciutadans defectuosos de l'STASI o de qualsevol altre país comunista. Ara, visitar el psiquiatre és, simplement, un acte de consum: un servei. Fins i tot el deuen comptabilitzar en el PIB i ajuda a fer més ric el país. L'ansietat, la depressió i l'esquizofrènia han perdut, doncs, qualsevol connotació discriminatòria i es compren i es venen, com qui compra o ven un sac de patates o un manat de pastanagues. Cap altre sistema no allibera més les persones.

I encara hi ha una altra cosa. Les pertorbacions mentals, els vicis, les passions obscures, les perversions intel·lectuals (com ara l'estudi de l'egiptologia, posem per cas) es mesuren en diners i s'alliberen de la censura moral. Però què són, al capdavall, els diners? Doncs xifres imaginàries que tenim o no tenim al banc, que pugen i baixen com qui juga a l'oca: vegeu què està passant amb la borsa aquests dies. Els diners no existeixen, i les xifres que els representen són -tal com ens demostren els especuladors que mouen el món-, una broma. Així, doncs, qualsevol passió, qualsevol tara moral, és traduïda actualment a diners que, a la vegada són la cosa més buida, més insubstancial, més invisible del món. El capitalisme crea diners i els diners eliminen tares i passions: és evident, crec, que tots els altres sistemes se li han d'agenollar i treure-se-li el barret.