dijous, 27 de març de 2008

Casar-se per poders

Quan un professor explica als nens petits que, a l'edat mitjana, les dones eren casades amb marits que no coneixien i que no sabien si podrien estimar, solen contestar que troben la solució molt injusta i que repugna el seu sentiment del decòrum i de l'amor correspost. Aquests nens petits, tanmateix, perpetuen de grans el mecanisme del casament per poders, quan van a votar.

Avui m'he trobat amb un cas curiosíssim. Dissortadament, la victòria aclaparadora del PSOE no obeeix només a aquest motiu, sinó que denota una espanyolització molt profuda de la nostra societat, però també hi ha una part d'això que explicaré ara.

M'ha agregat al MSN una exalumna que em volia fer una colla de preguntes i a la qual havia de passar tot d'informació. Com sabrà el lector que faci servir MSN, aquest mecanisme incorpora una finestreta en la qual la gent sol posar la seva fotografia. Jo hi poso friquis, que van canviant segons el dia. Avui tocava la Chacón.

Em diu l'exalumna:
-Qui és aquesta noia que tens aquí?
Li contesto:
-La Chacón, home, que no la coneixes?
Em diu:
-No, qui és?
Replico:
-Doncs la candidata pel PSOE a la província de Barcelona, que va guanyar.
I diu:
-Ah, és cert, ja deia jo que em sonava molt. Però és que a mi, la política no m'interessa gaire.
Contesto ara:
-Tranquil·la, no passa res, no ens ha pas d'agradar a tots. Llavors, no vas anar a votar, no?
Engalta:
-Sí, sí.
Hi torno:
-I a qui vas votar, si es pot saber?
Escriu:
-Doncs al PSOE, per aturar els fatxes.

Em cau l'ànima als peus. Ha dipositat la confiança en una persona que no sap ni reconèixer. És fort, eh?

Sort que no li he parlat de CiU i ERC. M'hauria dit que a ella el que li preocupa és poder pagar la hipoteca i no el nacionalisme. No sap, la pobra, que des que hem tingut aquesta conversa Espanya ja li ha fotut 50 euros.

4 comentaris:

Ferran Coll ha dit...

bones! he trobat aquest blog de casualitat i m´ha fet gràcia com un professor reacciona devant d´una situació així amb una alumne seva. Jo com a estudiant també ho veig bastant fort però pensi que hi ha molts joves que creixem manipulats pels mitjans "d´informació", que ens imposen prejudicis cap a determinades formes de pensar... i clar aquest és el resultat. jo he tingut sort de sortir d´aquest cercle viciós però crec que els professors podrieu fer més per canviar la situació.
Nosé, malgrat que voste i jo compartim una part de l´ideari politic (la independència) no compartim l´altre (podriem dir que sóc molt d´esquerres, anticapitalista) crec que estarem d´acort que això s´ha de canviar agafant com a base l´educació. No dic que faci pensar com vosté els alumnes, sino simplement que els faci pensar! Gràcies i sort!

renoloko ha dit...

Des de el moment en que tan PP com PSOE han trionfat a les eleccions generals (ja que la seva intenció oculta es el foment del bipartidisme) sense cap mena de necessitat de presentar propostes electorals reals. (als eslogans em remiteixo:
PSOE: Ni no hi vas, ells tornen)
PP: Las ideas claras

Si, que el PP té les idees clares es una evidència. Només cal anar als resultats del judici del 11-M. Ells encara afirmen que va ser ETA. Clar que ara no tant, es clar.
No cal fer cap comentari sobre el eslogan del PSOE. El del PSC, la Catalunya optimista, dona bon rollo, però podria aplicar-se a un complex vitàminic o una capsa de condons.

Cal que els partits petits actuin de manera contundent

ICV: Trencar relacions amb PSC a Barcelona i Catalunya.
ERC: Calmar la situació, i oferir lloc als votants descontents del PSC
CIU: No fa falta que facin res. Bé, cara a l'estètica, Duràn, jubilat. Ets extremandament lleig.

En fi, resumint, el borregisme s'ha instalat a la democràcia, i gairebé res ens separa de les eleccions de 1900, amb els liberals i els conservadors.

Blanca Ballesteros ha dit...

Benvolgut Martí, fa molt de temps que crec que ja no hi ha ni polítics de vocació i de formació, ni tampoc demòcrats amb formació i vocació. Potser serà el preu que haurem de pagar. Evohé, amic meu.

Francesc Roca Tugas ha dit...

Dissortadament, Martí Duran, la taca del canvi climàtic i la destrucció de Gaia no entén de límits tan inapreciables com els d’Espanya o Catalunya... el vaixell és el mateix, i se’n va a la merda.

Per cert, a l’escola, a mi em van castigar físicament per parlar català al pati, així que no em parlis de taca espanyola.