Vots útils a inútils

La victòria del PSOE a Catalunya ha estat espectacular, molt més del que preveien les enquestes i tot. Catalunya és massivament zapaterista: tota la resta de partits són anècdotes, dissidències sense transcendència.

Molts comentaristes diuen equivocadament que Catalunya ha optat pel vot útil. No és cert: el vot útil per a Catalunya és votar un partit català, no un partit espanyol que sempre ha frenat tant com ha pogut l'autogovern del país, que ha permès el tancament de TV3 a València, que ha deixat l'Estatut en carn i ossos, que ha paralitzat les infraestructures del país i que ho ha centralitzat tot a Madrid.

La veritable explicació és que la gent ha votat el PSOE perquè és el partit amb el qual s'identifica més. Com que no hi ha hagut, tampoc, cap debat ideològic, la votació s'ha fet per pur sentiment, triant aquell que cau més simpàtic, com una mena d'Operación Triunfo, que és d'alguna manera la metàfora perfecta del que és el PSOE. Els votants han buscat la persona que més se'ls assembla, que més comparteix el que els passa, talment un "reality show": no es estrany que prenyessin la Chacón per a les eleccions, perquè reflecteix bé coses que passen a molta gent, també.

Si la gent ha votat, doncs, allò que més s'assembla a ella, i ha votat PSOE, és perquè el PSOE radiografia a la perfecció la Catalunya actual. Una Catalunya, per començar, extremadament cateta: ara em ve al cap aquell pintor que vaig veure ahir enfilat en una bastida, pintant una torreta de Pineda que hi ha al carrer Barcelona, cridant a plens pulmons a un company seu que era a baix. Aquesta és la gent amb què convivim, i aquesta és la gent que ens omple les urnes.

Igualment, la Catalunya actual s'ha espanyolitzat moltíssim, fins al punt que l'espanyolisme ja és molt majoritari a casa nostra. Tanmateix, l'espanyolisme català encara no gosa dir el seu nom, com l'amor d'Oscar Wilde. Per això a la gent encara els reca de votar el PP, que fa el mateix que el PSOE però té el mal gust de dir-ho. Per això, també, és molt probable que, quan el PSOE comenci a davallar a Catalunya, dintre de molts anys, el substitut en sigui no pas CiU o ERC, sinó el PP, perquè la gent no s'haurà catalanitzat, sinó que haurà acceptat finalment sense complexos allò que és i se sent (recordo en aquest sentit que el PP té a la província de Barcelona el mateix nombre d'escons que CiU, fet que caldria tenir molt present).

El PSOE reflecteix molt bé la realitat de Catalunya, una realitat que no vol canviar i a la qual només pretén agradar. Una realitat clarament espanyola i amb tolerància cap a fets diferencials, que es deixen existir sense potenciar en absolut, deixant-los a les lleis del lliure mercat i esperant que es vagin extingint per si sols. És aquella anècdota típica que et trobes sovint a Catalunya: "ya me puedes hablar en catalán, que lo entiendo". No ens fiquen a les càmeres de gas, com el PP, però també queda clar qui és l'amo del país i a qui se li perdona la vida. El PSOE és, en definitiva, el reflex dels milions de cotxes catalans que porten una E a la matrícula i no han fet el més mínim esforç per canviar-la, ni han sentit mai la més mínima necessitat de fer-ho, perquè en el fons els agrada i els identifica perfectament.

No hi ha hagut, en aquestes eleccions, fet diferencial català. Catalunya no s'ha comportat com una nació, sinó com una regió que vota un partit que no voten la majoria de les altres regions. A tots els països del món hi ha regions més de dretes i regions més d'esquerres, sense que per això es discuteixi en cap moment que totes elles formen part del mateix país i se senten orgulloses de formar-ne. Catalunya és, doncs, una regió espanyola d'esquerres, igual que Andalusia, per exemple, però regió i espanyola, al capdavall.

Caldrà veure com gestiona ara el PSOE aquest espanyolisme de pluja fina, o banal, que vol la gent. Segurament gestionarà molt malament l'Estat, com ha fet fins ara, però serà molt efectiu a anar estenent-hi el sentiment espanyol. D'aquesta manera, cavarà la seva pròpia tomba, perquè quan ja l'hagi estès arreu, el PP podrà governar, finalment, esplendorós, deslliurat ja tothom de prejudicis i agermanats tots sota l'àguila que ens devora.

PD: He enviat aquest post a tota una colla de blogs socialistes, pel pur plaer de tocar els collons. Ho dic perquè si trobeu comentaris una mica furiosos.