La dutxa

Quina dutxa més agradable, després d'hores de treball amb l'ordinador. És tard, però me la mereixia: una hora a sota del mànec, que deixava anar generós aigua abundosa. Ara freda, ara una mica tèbia, ara calenta del tot. Ara freda un altre cop: quin contrast! I ara, una mica tèbia, que regalimi plàcidament per la pell i la vagi amarant amb la seva potència salvífica. Tornem-hi amb la calenta, fins que no puc aguantar més i gairebé m'escaldo. I freda i calenta, i tèbia llargues estones.

La corba del nas regalima de gotetes, i entre les parpelles se n'hi han refugiat unes quantes. Les cavitats de les orelles són humides del tot: s'han omplert d'aigua, que hi roman i joguineja per les tortuositats. Els cabells, el pèl del cos, tot ell xop d'aigua, que la vol retenir avariciosament, i aigua també entre les ungles, pels dits dels peus, que gaudeixen amb el bassal abundós que s'ha format a la banyera.

Venien milions d'immigrants, i a tots els dàveu acollida. Sigueu benvinguts: passeu, passeu, que veureu la Sagrada Família amb "son et lumière". Ara són molts, i es dutxen cada dia, i beuen, i es renten els cotxarros. No plovia, però no pensàveu pas que calgués fer res: en Picó no era de la Catalunya optimista, quins plastes aquests catalans, sempre queixant-se. Eixamplàveu els pobles i els duplicàveu: de Malgrats ara no en tenim un, sinó dos: n'ha fet tot un, tota soleta, l'alcaldessa socialista, menjant-se la meitat de les terres que separaven la població de Blanes. Calia mantenir els ajuntaments, calien llicències d'obres.

Ara no tenim aigua. Volíeu fets i no paraules i no tenim ni el fet més bàsic, que és poder rentar-nos el cul. No volíeu nacionalisme, però de set en té tant en Carod-Rovira com l'Albert Rivera. I ara tot són corredisses, en busqueu a sota de les pendres: xucleu el Segre, la Muga, la Tordera, tots ells rius paupèrrims, rierols més secs que les butxaques dels catalans. No sabeu francès, i tampoc no en podeu anar a demanar a França.

Tot Catalunya vol que la gestioneu. Us ho demanen els pobles, les comarques, les províncies, la Generalitat, l'Estat: milions de persones us han ficat la mà a l'urna i us han obert la boca perquè els donéssiu la Catalunya social, i ara fins l'aigua i tot els negueu.

Ara fareu campanyes per a carregar-nos el mort a nosaltres. Ens putejareu amb restriccions i amb anuncis de capellà dient-nos que l'aigua és un bé escàs i culpabilitzant-nos a nosaltres de la vostra inèpcia. Però jo, mentre no em talleu l'aigua del tot, em remullaré com un bacallà, nedaré i tot a casa meva, em faré una dutxa cada vegada que em senti una mica estressat. Rentaré el cotxe cada dia, que estigui sempre ben brillant i faci goig. Les rentadores aniran amunt i avall: una peça de roba, si es porta més d'un dia, fa pudor. I la nevera serà un canvi constant d'ampolles, que es buidaran amb una facilitat admirable: com m'ho agrairan els ronyons, quantes vegades estiraré de la cadena!

I si teniu algun maldecap, ja us apanyareu, que per això milions de persones us consideren els millors gestors, i per això ens acrivilleu amb impostos. A mi no m'engalipareu pas, ni em farà cap llàstima que el país s'assequi del tot. Ja s'ha assecat en molts altres aspectes, i fins ara sempre us han rigut la gracieta, tothom.