La Nadal, escridassada

Hi ha una cosa que el PP no ha acabat d'entendre: a la vida es pot defensar el que es vulgui, però després, cal acceptar les conseqüències dels teus actes i les teves paraules. Dit d'una manera col·loquial, no es pot tirar la pedra i amagar la mà.

El PP fa temps que es gauba amb aquest joc, i ja comença a cansar. Ja ratlla. Quan governava, el Tribunal Constitucional va haver d'habilitar noves sales per a col·locar els recursos d'inconstitucionalitat que presentava contra la Generalitat. Qualsevol norma que fes la Generalitat de Catalunya ni que fos, per exemple, sobre el tipus de fanals que s'havien de posar al carrer, era titllada d'inconstitucional, simplement pel fet que venia de Catalunya. Els atacs contra la llengua i contra el territori van ser gravíssims a les Illes, i encara ho són, desgràciadament, al País Valencià. El PP ha gosat tancar TV3 al País Valencià, acte absolutament impropi d'un país europeu del segle XXI, i amenaça de suprimir l'escolarització en català a Catalunya. Això, és clar, entre moltíssimes altres agressions que ni jo tinc la paciència d'enumerar ni el lector, segurament, de llegir.

Essent així les coses, què es pensa aquesta gent, que a Catalunya els rebrem amb palmons? Som burros, però no tant, home. Si ells creuen que el genocidi és el millor camí per a modernitzar Espanya, tenen tot el dret de pensar-ho i, fins i tot, de fer-ho, però és lògic que els catalans es defensin d'alguna manera, ja que sembla una constant universal, ni que sigui per l'instint de supervivència, que les agressions solen provocar respostes.

Al segle XIX, els positivistes van intentar descriure els comportaments socials amb lleis científiques, com qui descriu com es forma la pluja o com es desenvolupa una malaltia. Aquest positivisme era, sens dubte, exagerat, però sí que hi ha comportaments socials que són absolutament previsibles. I a can PP ho saben perfectament.

Si ets del PP i vas a fer una conferència a la Universitat Pompeu Fabra, què passarà? Doncs que un grup d'independentistes t'agredirà verbalment. Molt versemblantment, no podràs iniciar la conferència o, si ho fas, serà accidentadament. Hauràs de sortir del recinte escortat per la policia. L'endemà, sortiràs per la ràdio dient que a Catalunya no hi ha democràcia i es persegueixen les idees que no siguin nazi-onalistes. Mentrestant, el Parlament ja haurà emès un comunicat condemnant la gravetat dels fets (havent trobat, així, un pretext per a passar el matí) i el responsable del recinte on s'han produït els fets haurà indicat que els lamenta profundament i que no responen en absolut al tarannà de la seva institució.

És això exactament el que ha passat, i és evident que els del PP ho sabien i per això ho van buscar. Si no, haurien pogut fer la conferència a la Facultat de Dret de la UB, que allí sí que hi ha unionistes a dojo, i haurien rebut fortes ovacions. Els del PSOE, almenys en això, són més espavilats, i ja saben que els mítings els han de fer a l'Hospitalet i no pas a Olot.

Tothom, per por, condemna els fets que van passar. Les querelles, entre els peperos, circulen amunt i avall. Doncs jo no: em sembla molt bé el que han fet aquests estudiants i els felicito ben efusivament. Al capdavall, no han ferit ni mort ningú, i no han causat cap dany a cap part de l'edifici. Únicament han privat alguns estudiants d'escoltar una avorridíssima conferència sobre el cànon digital pronunciada per una senyora que no es deu haver baixat mai res de l'emule.

Encara que les coses siguin previsibles, és un miracle que encara hi hagi gent disposada a fer que els mecanismes funcionin. Imagineu-vos que aquesta colla d'espanyolistes s'anessin passejant pel país i ningú no els digués res. Estaríem acabats. Sí, senyor: molt bé, nois. Sou dignes successors del millor que ha produït sempre Catalunya, i és gràcies a vosaltres que de vegades encara no ens fa fàstig ser catalans.