Qui està creant Espanya?

A Espanya, només hi ha dos territoris amb capacitat de lideratge: Madrid i Catalunya. A la resta s'hi pot viure fins i tot molt bé, però no deixen de ser províncies. Per tant, crear Espanya, com a empresa important que és, només es pot fer des de Madrid o des de Catalunya.

Crear Espanya -no l'Estat espanyol, això ja fa temps que existeix, sinó Espanya, com a unitat de destí en l'universal- requereix dues coses: un mecanisme fort de poder, sense fissures i implacable, i una faramalla etèria d'elements que uneixin la població, que facin que tota una sèrie de gent que no té res en comú sentin de sobte que els uneix alguna cosa.

Així com el primer aspecte sempre l'ha exercit, i relativament bé, Madrid, el segon aspecte l'està exercint ara magistralment Barcelona, convertida d'aquesta manera en la gran ciutat espanyolitzadora de la pell de brau.

De Barcelona (sc. Catalunya) procedeixen, per exemple, la Thyssen i la Caixa, que han convertit el nucli museístic de Madrid en un dels més importants del món; de Barcelona és en Buenafuente, que proporciona entreteniment humorístic i musical generalitzat; de Barcelona és pràcticament tota la selecció espanyola, l'impacte de la qual encara retruny al nostre timpà malferit. De Barcelona són els actors de Tele 5, la Barceló i la Caballé. És a Barcelona, en definitiva, on es genera pràcticament tot el "nacionalisme banal" espanyol. I és entre la brutalitat del poder madrileny i la diversió entretinguda barcelonina que per primera vegada Espanya s'està consolidant com un dels grans estats del món.

Només una petita remarca, per als espanyolistes que em llegeixen, que són més d'un: els barcelonins creen Espanya no per un fervor intern, sinó simplement per necessitats de mercat. La societat de la informació en la qual vivim ha aplanat el camí a la cultura espanyola, senzillament perquè les cultures més grans s'hi adapten millor. Els catalans, com sempre, entre identitat i negoci han triat negoci i, com que els ha sortit bé, ara tampoc no fan escarafalls de la idea d'Espanya que, en el fons, ha resultat positiva per al seu triomf personal. Però al capdavall no hi ha altra cosa que diners o allò que abans en deien "autorealització". Mai no ha estat Catalunya terra de quixots.