dijous, 31 de juliol de 2008

Apadrinar un nen extremeny

Hi ha molts motius que expliquen per què ells i nosaltres som dues nacions diferents i també per què la seva és la que ha devorat la nostra, i no a l'inrevés. Un d'aquests motius és el seguiment que fa Espanya de qualsevol dissidència, i la implacabilitat amb què la castiga. Nosaltres, en canvi, som víctimes d'humiliacions diàries -la darrera, per si no ho sabeu, és que el TC tomba la "nació", ratificada amplíssimament al Parlament i a les urnes- i no som capaços d'organitzar una manifestació.

Resulta que un regidor d'ICV simula una campanya d'apadrinament de nens extremenys (http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=24347), indicant que el 8,7% d'expoli encara no és suficient, i cal contribuir encara més. La simulació, no cal dir-ho, és deliciosa: es basa en l'únic recurs que queda a la colònia, que és la ironia. Però, com hi reacciona l'espanyolada?

Doncs pressiona el regidor per tots els mitjans haguts i per haver i el fa rectificar. Ara al seu blog (http://lluissunye.blogspot.com/2008/07/disculpas-al-pueblo-extremadura.html/) només hi trobareu disculpes, no fos cas que li posessin un coet al cul. Ningú s'ha disculpat, en canvi, per robar els diners a camionades, des de fa segles.

Sorprèn com estan d'atents aquesta gent al més mínim article, a blogs de quarta divisió que llegeixen quatre gats. Deuen tenir un exèrcit de lectors. I sorprèn també com apaguen el foc de seguida, enviant l'artilleria pesant. Nosaltres, en canvi, tenim el país cremant a flamarades i no sembla que ens hi immutem pas gaire.

4 comentaris:

vanessa ha dit...

Mentres nosaltres ens matem a treballar per pagar les nostres despeses i les seves, ells gaudeixen de temps per llegir els nostres escrits i opinions. Estan molt pendents de la teta de la que mamen, fins i tot és comprensible... no fos cas que aquesta teta digui prou.

M'encanta el seu blog, Martí. Que no el facin callar mai.

Martí Duran ha dit...

Gràcies Vanessa pel que em dius (no cal que em tractis de vostè, eh?).

Intentaré no callar, sobretot quan tenim raó. M'agradaria arribar a més gent, però què hi farem. Els mitjans són limitats. Gràcies per seguir-me.

m

Anònim ha dit...

Soy una extremeña en Catalunya, llevo 5 años viviendo en esta "generosa" y "desinteresada" región.
Trabajo desde que llegué, pago mis impuestos en este, vuestro país, y mis hijos, valga mi desgracia, serán catalanes.
"Valga mi desgracia", digo, y que nadie se ofenda, porque es triste que un niño viva en un "país" donde se avergüenzan, mofan y ofenden de sus raíces (no las catalanas, sino las mías, extremeñas).
Un país que sólo se vale de tópicos para acusar y no de hechos reales, como los "históricos" (tanto que ellos recurren a la historia para criticar la opresión que están sufriendo por parte del "imperio español").
Un país que piensa que los extremeños son todos funcionarios pagados con dinero catalán, y que se pasan el día al sol tomando gazpacho y jamón.
Un país que no reconoce la valía profesional de sus habitantes(la mayoría emigrantes extremeños, andaluces, murcianos, etc.) por el mero hecho de no hablar su "lengua".
Un país, en definitiva, que se queja de opresión externa, cuando no se dan cuenta de cómo están oprimiendo a las personas que no respiran como ellos, no piensan como ellos y no hablan como ellos.

Más valdría que se dejaran de mirarse el ombligo y que miraran más hacia fuera. Así se enriquecerían más que viviendo con rencor en el pasado.

Una "extremenya" en "Cataluña".

Miquel Saumell ha dit...

Hola extremenya anònima,

Per tal de no abusar de l'espai del Martí, t'he contestat al meu blog. L'enllaç és aquest:

http://elradardesarria.blogspot.com/2008/08/mis-hijos-valga-mi-desgracia-sern.html

Bones vacances!