El que estudiaran els joves

Avui s'han conegut els resultats de la preinscripció universitària i les notes de tall. Podeu trobar la notícia a: http://multimedia.avui.cat/pdf/08/0718/080718diari028.pdf. A mi, concretament, m'interessen aquestes xifres de preinscrició:

Medicina - 3.893
Mestre d'educació infantil - 2.191
Psicologia - 1.686
Dret - 1676
Mestre de Primària - 1.238
Mestre d'educació física - 1.083

Contràriament al que diu l'Avui, la carrera més triada no és Medicina, sinó Magisteri: la demanen 4.512, quantitat que és la suma de mestre d'educació infantil, mestre de Primària i mestre d'educació física.

Aquesta dada coincideix plenament amb la percepció que tinc dels meus alumnes, moltíssims dels quals volen ser mestres. La raó d'aquesta vocació sobtada per la docència és triple: ets funcionari, tens moltes vacances i tens un sou digne. El motiu pel qual es prefereix Primària a Secundària és que els nens són més petits i no hi ha tants problemes de disciplina.

Totes aquestes argumentacions no són pas meves, sinó que me les diuen clarament els alumnes. Més i tot: de vegades m'ho plantegen a l'inrevés, talment l'enigma de l'Esfinx: "quina carrera puc fer en la qual es treballi poc, no sigui difícil i tingui moltes vacances?". Magisteri.

Sorpèn, per cert, dit sigui de passada, quants volen ensenyar la gimnàstica. No sé si és desfici pel conreu del cos, o menyspreu per la cura de la ment però, en tot cas, sembla que una tropa de més de mil persones vetllaran perquè fem bé les flexions i saltem rítmicament el plínton.

El Dret i l'Economia ja no són el que eren. El motiu també me'l fan pensar els meus alumnes: "tu vas ser capaç d'estudiar-te llibres de mil pàgines?; però si això és impossible! au, vinga, segur que m'enganyes!". Una carrera, el Dret, que abans era la més fàcil dintre de les de prestigi ara es veu com a inabastable: es considera físicament impossible llegir quatre o cinc manuals de mil pàgines. No és broma: pregunteu-ho als nanos i ho veureu.

La Psicologia. Quina gràcia, aquesta carrera. Aquesta interessa perquè és l'art de la xerrameca, és la carrera socialista per excel·lència, la que fa el meu alumne argentí: no hi ha continguts per estudiar, només es tracta de fer discursos mitjanament acceptables i parar la mà a un client una mica més babau que tu. És una carrera també molt de moda, de la mateixa manera que a la Selectivitat, quan es pot triar entre Història i Filosofia, tothom tria filosofia: parles que les coses semblen grises però, en realitat, són negres, i ja et donen uns quants punts. Hi poses una citació de Marx i ja arribes a l'excel·lent.

I Medicina, finalment. És la nota trista de la notícia de l'Avui: amb una nota de tall de 8,19, molts alumnes que tenen 8 no hi poden entrar. Una mostra més de la ineficiència socialista: en lloc de fer urgentment cinc o sis facultats més de Medicina, s'estimen més importar un carregament de metges estrangers, i de passada les iaies també practiquen la c de "cerezo". Quina vergonya que estudiants brillants de 8 no puguin fer el que volen, quan a més el país necessita centenars de metges per a demà mateix.

Doncs ja veieu: unes preferències que demostren perfectament que els nois són joves però no tontos: ja han clissat que això és un país de funcionaris, i de sobte els han vingut unes ganes terribles de parlar. Explicant històries a la quitxalla o a pacients que hi veuen doble. Una xerrameca que s'atura a les 15.00 i que descansa els mesos de juliol i agost.