Arguments per al dèficit

Ahir dijous va sortir publicada a l'Avui aquesta notícia, mentre els altres diaris preguntaven si ens estimem més anar de vacances a la platja o a la muntanya, o si ens sembla bé que Barcelona aculli l'aniversari de la Harley-Davidson:

De cada 3 euros que paguen els catalans a l'Estat, només en tornen 2. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi sobre balances fiscals elaborat pel govern de la Generalitat, que, a partir dels exercicis 2002 a 2005, xifra en 13.832 milions d'euros anuals la mitjana del que Catalunya aporta a l'Estat i no se li retorna. I no només això: l'estudi demostra que amb l'arribada de José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa el dèficit fiscal va batre rècords. La diferència entre els ingressos aportats per Catalunya a les arques públiques i els diners que va rebre l'any 2005 es va situar en 16.735 milions, el 9,8% del PIB català. Un percentatge inèdit.

Fins ara, quan llegia articles d'aquesta mena, els enviava als meus amics no nacionalistes, a veure si obrien els ulls. La resposta era sempre un exabrupte. En conseqüència, ara canvio de tàctica i més aviat els envio un resum de les respostes que em solen donar. Així podran anar passant el rosari i comprovar que no es deixen cap punt important:

1. Ah, però això ho ha publicat l'Avui, no?

2. L'estudi l'ha encarregat la Generalitat, no? Ja es nota.

3. Barcelona també roba de la resta de Catalunya i no et queixes pas. [Té una altra versió per a barcelonins no nacionalistes: l'Empordà també roba de la resta de Catalunya i no et queixes pas]

4. Si en lloc de gastar-se els diners regalant Quetes els invertissin en aeroports, Barcelona ja en tindria tres. [tipus de canvi, per cert, 100 Quetes = 1 aeroport]

5. Com que hi ha tants funcionaris a la Generalitat, per això hi ha aquesta sagnia. Amb Madrid ja n'hi hauria prou [la frase la solen pronunciar funcionaris professors o mossos, per exemple, que depenen de la Generalitat]

6. Amb l'Aznar era pitjor. Segur. Segur.

7. Això és molt difícil de calcular. Segur que hi ha trampa. A mi el que em preocupa és la hipoteca [que, per cert, es podria amortitzar amb l'impost d'espanyolitat acumulat de tres o quatre anys]

8. Però val la pena, perquè ens estan fent una capital preciosa. La setmana que ve torno a anar a Madrid amb l'AVE. Hi ha una vidilla allà que t'hi cagues.

9. Bé, però Madrid fa moltes coses, i bé s'han de pagar. Per exemple, la llei de la dependència, que és una passada per a la gent gran. [la llei envaeix amb tota la cara dura competències de la Generalitat]

10. Madrid encara té més dèficit i ells no es queixen. Són més solidaris.

11. Home, però tu no ets espanyol? Doncs si tots som del mateix país, les regions riques hem d'ajudar les pobres. No s'ha de ser tan tancat i egoista. [la frase la pronuncia una persona que, en 40 anys que viu a Catalunya, mai no ha obert la boca per fer la e oberta de "cafè"; tampoc no s'ha plantejat mai si portar 300 anys pagant és propi d'egoistes o més aviat de tarats mentals]

Ja ho veieu. Segur que encara en sortirien molts més, d'arguments. Tot és qüestió de tenir imaginació i, sobretot, tenir una ment (i unes cames) ben oberta.