No m'agrada gaire fer servir els qualificatius "nazi" i "fatxa", perquè s'han emprat tant -fins a la sacietat- que han perdut qualsevol valor històric. L'ús indiscriminat dels adjectius demostra poc coneixement de les atrocitats que amaguen les realitats amb què es descriuen, i revelen a la vegada la pobresa de vocabulari -i, doncs, de pensament- propi de les generacions actuals.
Dit això, crec que a Espanya s'està vivint ara una situació similar a la immediatament anterior de quan Hitler va arribar al poder. De la mateixa manera que a l'Alemanya prebèl·lica no es toleraven els jueus, ara a Espanya no es toleren els catalans. És un rebuig absolut, innat, indissimulat i orgullós: si una persona -o una cosa- és catalana, pel sol fet de ser-ho mereix qualsevol humiliació, menyspreu o rebuig. Es pot dir que això hi ha estat sempre, i és cert, però s'observa darrerament un augment molt significatiu de la intolerància i una elevació molt important del to del discurs.
Ahir i avui hem pogut llegir dues mostres d'això:
1. Antonio Burgos, a l'ABC, es burlava d'una manera decimonònicament grollera de Mònica López, la nova presentadora del temps a TVE. Podeu llegir l'article i us caurà la cara de vergonya per la lamentable condició de l'ésser humà:
http://www.abcdesevilla.es/20080709/opinion-firmas/hombre-tiempo-senora_200807090304.html
2. Nico Rey, a El mundo, es burla també d'una manera humiliant per a l'espècie humana d'un presentador català amb accent:
http://comunicacio.e-noticies.cat/critiques-al-insufriblemente-catalanizado-director-dot-19049.html
No crec que aquests dos articles siguin casos aïllats. Aquests dies n'apareixeran més, i responen a una ofensiva similar, com deia al començament, a la del nazisme amb els jueus: cal eradicar la diferència, fer-la fora, anorrear-la. Ja no s'admet ningú que no sigui castellà de soca-rel. S'ha acabat la broma.
A part del fet que aquesta ofensiva ens afecta com a catalans -ens ho tenim ben merescut, d'altra banda, per no ser capaços de marxar d'Espanya i, a més, voler-hi participar, com han fet els dos personatges humiliats- també és un atac contra la dignitat humana. En aquest cas, les víctimes són una dona i un homosexual. I és que, en aquesta nova Espanya, a més de no cabre-hi catalans, tampoc no s'hi admetran persones que no hagin passat una part significativa de la vida a l'exèrcit, que és on es formen els mascles amb pit i collons.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Impressionant; aprofitant els teus links, he llegit vàries coses d'allò de opinión-firmas d'elmundo, i és increible! He flipat que poguéssin dir tantes tonteries juntes; la major part dels articles només diuen bestieses!
Ara que "ells" finalment han fet públiques les "seves" balances fiscals potser començaria a ser hora de que nosaltres féssim una mica de pedagogia i comencéssim a tancar, si no del tot almenys una miqueta, l'aixeta de la transferència del que “ells” en diuen solidaritat i jo en dic un espoli sense matisos. Més que res perquè si vagin acostumant, no sigui que quan arribi “el moment” els vingui massa de nou i encara ens posin més pegues. Si els nostres diners que van a Extremadura servissin per fer-hi fàbriques potser encara ho consideraria raonable però és que només serveixen per augmentar la tassa de funcionaris (quasi un de cada 4 treballadors treballa per l’administració). Ja m’escandalitzava amb l’alta tassa catalana de funcionaris (8%) i ara resulta que tot és superable.
I això que aquests són els intel·lectuals. Per veure els nivells que pot assolir l'estupidesa humana només cal fer un tomb pels comentaris de libertad digital(sic) sobre la notícia del finançament.
A ver si dedicas un día un post a las humillaciones que recibimos a diario los españoles con tan sólo echar un vistazo a las noticias o columnas del Avui, del e-noticies,etc. o viendo el Polonia (pensado exclusivamente para ridiculizar todo lo que sea español y fomentar la castellanofobia), o el NODO catalán de TV3, o leyendo simplemente los posts de bloggers que continuamente nos insultan llamándonos "garrulos", "cortitos", etc. Creo que no bastaría con un pequeño artículo, habría que hacer un libro sobre eso.
(Prosqui)
Publica un comentari a l'entrada