dimarts, 29 de juliol de 2008

Les coses baratíssimes

Miro preus de neveres a can Miró. N'haig de comprar una. Una nevera de 180 litres cíclica val 199 €, amb transport gratuït. No és la millor del mercat, sens dubte, però ja m'imagino agafant-ne una llauna estiuenca i deixant que el líquid, per una obertura que sacseja, em regali la cara i el pit.

Vaig a comprar unes camises a can Tommys, una minicadena de botigues de roba que s'escampa per comarques de Girona i del Maresme. Les camises, alegres i amb estampats variadíssims, costen 9 € la peça. En compro cinc: no em duraran gaire, potser, però aniré ben virolat aquest estiu.

Les coses, actualment, son baratíssimes. La gent -tot clicant a Ryanair- es queixa obstinadament indicant que els preus s'apugen, que el sou no arriba, i està ben equivocada. Els preus baixen de valent, i objectes que fins fa ben poc eren de luxe i d'elit, ara són a l'abast de tothom. Segurament no hi haurà cap lector del blog que no conegui algú que agafi sovint el pont aeri Barcelona-Nova York. La ciutat dels milionaris és ara és a l'abast dels funcionaris menuts de Catalunya. No diguem anar a París o a Londres: això són escapades vulgaríssimes que no mereixen més que un cap de setmana.

I és que, si no es té hipoteca -l'únic que ens empeny a treballar- la vida és actualment ridículament barata. Amb l'emule tens un entreteniment de franc que no te l'acabaràs en tota la vida; les biblioteques ofereixen milions de llibres al preu simbòlic de 0 €; al dia de l'espectador, podràs riure o plorar per quatre o cinc euros, i al gimnàs municipal et posaràs com un toro per un preu igualment mòdic. Pel que fa al menjar, llevat que siguis un gurmet de paladar fi, amb sis euros al dia pots anar molt ben alimentat. Vestiràs, gràcies als xinesos, elegant i atractiu per quatre xavos.

És la vida barata, el triomf democratitzador del capitalisme. Tot és ja a l'abast de tothom. I, a la vegada, la causa del seu fracàs: si fent d'administratiu puc viure com un rei, per què m'haig de fer empresari? El que fas m'interessa per comprar-ho, no pas per fer-ho! Abarantint tant els preus, el capitalisme ha acabat com el comunisme: no hi ha cap incentiu per als millors, llevat que aquests tinguin alguna vocació per a la feina que fan, distinta de la monetària.

6 comentaris:

Jordi Vidal ha dit...

Tant barata que quan te n'has adonat t'ho has gastat tot amb francesilles. Després toca pagar el que és realment car i necessari: el menjar i la casa.
Per cert, no conec personalment ningú que viatgi en pont aeri.

Miquel Saumell ha dit...

Bona tarda Martí.

Potser t'has oblidat d'algunes coses que no només no baixen de preu sinó que s'han apujat de manera salvatge. El litre de gasolina, per exemple. Omplir el dipòsit ja em costa vuitanta euros, uns 4.000 euros l’any en el meu cas.

El que dius al darrer paràgraf és tristament ben veritat, i així va el país. Però si em poso a la pell d’una persona jove que ja ha acabat d’estudiar i es planteja el futur, l’entenc. Entenc que vulgui seguretat a qualsevol preu, i la comoditat que representa fer-se amb una placa de funcionari, per tota la vida. L’alternativa de crear-se el seu propi lloc de treball (una empresa) no sedueix massa vist el tracte que reben els empresaris, molt poc reconeguts per la societat en general. Però no oblidem que la riquesa d'un país no la creen els funcionaris.

Martí Duran ha dit...

Benvolgut Miquel,

Bé, com faig de vegades només plantejo una part de la realitat, és clar. En aquest cas volia fer veure que no sempre és cert aquesta idea que "on anirem a parar, cada dia tot està més car", quan en realitat és cert que, globalment, la societat s'ha enriquit molt i molta gent és capaç de permetre's luxes relativament considerables (cosa que trobo molt bé, per cert: per això progressem).

A veure si no pateixes gaire amb la calor.

salvi ha dit...

Nosaltres ens hem comprat a l'IKEA un llit complet amb el seu matalàs de làtex a un preu sense competència. Ara, prova d'anar a comprar mobles a un altre lloc... Pel que fa a la roba, cadenes com H&M, Bershka, Springfield, Pull&Bear, etc. ofereixen qualitat, moda i bon preu. Quan te'n canses, de la roba o dels mobles, te'ls canvies sense problemes. Aquesta és la filosofia... Ara, la gasolina o esmorzar bé en qualsevol bar, continua essent car, eh? Maneres?, doncs estar-se'n!

Salutacions,
salvi ;-)

Kevin ha dit...

Home, anar a parís barato no és... El vol potser sí, però un cop allà és tot super car...
A vegades és millor comprar coses un pèl més cares, que duraran més, però el preu no sempre és garantia de qualitat, i això ho sabem tots per experiència pròpia :-) Com diuen, a vegades, lo barato sale caro.
Però com a persona normal de la societat, sempre busquem el que és més barat, i que a vegades surt millor a compte :-)

vanessa ha dit...

Amb l'únic punt que no hi estic d'acord és amb que el menjar està bé de preu... jo trobo que és avui per avui el més car! A banda de les hipoteques... que jo sí que en tinc una. Però, tot i la meva hipoteca... me'n vaig a Nova York!

(Y que me quiten... Solbes i l'Euribor... lo bailao!).