"Sóc ateu"

Un dels trets distintius de la gent que es declara “progre” és que, ben aviat, quan hi parles, et diuen que són ateus. A Catalunya, encara hi ha algun tret més que distingeix els considerats “progres” dels que no ho són: per exemple, els “progres” volen convertir el país en un parc temàtic de races, cuines, tradicions i sorolls. A Espanya, en canvi, m’atreviria a dir que l’única diferència que hi ha entre un socialista i un conservador és que el primer és ateu i el segon, creient. No hi veig cap altra més diferència ni de tipus econòmic, ni de tipus social, ni de relació de la metròpoli amb les colònies.

El tema de l’ateisme em fa gràcia. Què vol dir, ser “ateu”? Sospito que per a molta gent, la menys preparada, dir-se “ateu” vol dir no creure en l’Església Catòlica. Després, per als que estan una mica per damunt, que són la majoria, ser “ateu” vol dir no creure en la versió de Déu que ens ofereix l’Església Catòlica, que és la que veuen com a única i natural. Finalment, per als més intel•ligents, ser “ateu” vol dir no creure en Déu, sigui en la versió que sigui, de les que ofereixen les religions.

La religió és una manifestació primitiva de l’ésser humà que, curiosament, ha perdurat, contràriament, per exemple, a viure en cavernes o anar a caçar cada matí, convenientment engiponat amb la pell del dia. No només ha perdurat, sinó que fins al segle XIX tots els filòsofs l’han defensada amb arguments de pes. Que jo sàpiga, fins al segle XIX no hi ha cap filòsof ateu: si n’hi ha cap, no és dels importants, dels que se solen estudiar en un curs mitjà de filosofia.

D’aquesta manera, al voltant de Déu s’ha creat un nucli dur de pensament amb infinitat d’arguments i raonaments que fan pensar i, de vegades, són difícils de resoldre. Però tot és porqueria: la discussió sobre Déu, sobre el Déu que presenten totes les religions, és pur bizantinisme, retòrica buida. I els progressistes que es presenten com a ateus no fan res més que continuar, ni que sigui per la via de la contradicció, aquesta cantarella antiquadíssima de l’ésser suprem més o menys antropomòrfic que ens controla les vides.

Si em pregunten si sóc ateu en aquest sentit, és clar que ho sóc. Tothom qui estigui bé del cap ho ha de ser. Ser ateu no és un símptoma de progressisme: és un símptoma de salut mental. Ser creient, creient en tota la mitologia que han desenvolupat les religions, és, simplement, una malaltia més, de les moltes que podem agafar. Per tant, jo aquí no hi veig una alternança entre progressisme/no progressisme, sinó entre salut/malaltia.

El tema, avui en dia, se situa en un àmbit molt diferent, en el qual ni els filòsofs ni els amateurs de les coses com jo no hi tenim res a dir. Les preguntes actuals, per entendre’ns (o no) serien:

• Vostè creu en la radiació de Hawking, una emisió tèrmica dels forats negres deguda a efectes quàntics?

• Creu viable la constant de Planck, la constant de la gravitació, la constant de Stefan-Boltzmann, i la velocitat de la llum? És a dir, creu que un forat negre emet a una temperatura inversament proporcional a la seva massa?

• Està d’acord, com insinua la mecànica quàntica, que l'espai buit no és realment buit, sinó que contínuament s'hi creen parells d'electró-positró o de fotó-fotó, essent un membre de la parella d'energia positiva i l'altre d'energia negativa?

• Pensa que, en condicions normals, la partícula d'energia negativa no es pot propagar, i s'aniquila gairebé instantàniament amb la seva parella d'energia positiva (el temps que triguen en anihilar-se ve donat pel principi d'incertesa de Heisenberg) i que, en canvi, si aquest mateix procés es produeix a prop de l'horitzó d'un forat negre (però fora del forat negre), pot ser que la partícula d'energia negativa caigui a l'interior del forat negre?.

• Pensa que els forats negres primitius s'evaporen ràpidament, i, de fet, el seu temps d'evaporació total podria ser de l'ordre de l'edat de l'univers? En conseqüència, està d’acord que la temperatura de la radiació de Hawking és inversament proporcional a la massa del forat negre, els darrers estadis de l'evaporació d'un forat negre seran especialment intensos, emetent partícules de gran energia?

Aquesta és, ara, la qüestió, i no la cançó de sempre de si som ateus o no en som. Deixem que els científics treballin i, quan ja ens ho hagin explicat, parem d’omplir pàgines amb bestieses sobre l’ateisme o la defensa aferrissada de la fe.