dimecres, 6 de juny de 2007

La porqueria



Llegeixo a l'Avui que la Plaça Reial de Barcelona ha aparegut avui plena d'escultures fetes amb material de desferra o de recliclatge. Presenta l'aspecte que el lector pot veure en la fotografia de més amunt. (És fantàstic, per cert, aquest blog, que permet pujar imatges. Bé, segueixo).

La Plaça Reial no és una plaça extraordinària però és graciosa. Té uns llums de Gaudí i hi ha la casa regional de no sé quina Comunidad Autónoma. Hi vaig anar una vegada amb uns companys de la facultat i recordo que tenia uns sostres altíssims i, per cert, plens de greix. També hi va viure, en aquesta plaça, en Lluís Llach, i li va inspirar una cançó.

És una pena que l'ecopijisme socioespanyolista embruti les nostres places amb deixalles. Ja fa temps que llegeixo articles -i hi estic plenament d'acord- que adverteixen que Barcelona, la capital del nostre país, s'està convertint també en la capital europea del jipisme i la brutícia. Mentre no parli català, tothom hi és benvingut. Si la seva cara té trets estranys, encara millor. Si, a més, no fot brot i té idees de bomber, rebrà la Creu de Sant Jordi.

Ja sé que l'art és, per natura, discutible. El mateix Pèricles, que en pau descansi, va rebre moltes crítiques per invertir en l'acròpoli, i ara aquest edifici és reconegut universalment com el que més ha influït en la història de l'arquitectura de la humanitat.

Però Pèricles construïa amb els millors materials i duia a Atenes els millors artistes. Es podia equivocar, i hauria pogut passar que la posteritat hagués canviat de rumb i no hagués valorat la seva estètica. Certament, el risc hi era.

Nosaltres, en canvi, no juguem amb el risc: juguem amb la certesa, però amb la certesa que només invertim en porqueria. Perquè és evident que, siguin quins siguin els gustos del futur, obres fetes amb escombraries i per un artista totalment sonat no poden perdurar de cap de les maneres.

Demano que pregueu pels meus pares i pel meu germà, que encara viuen a Barcelona i han de pagar amb els seus impostos les primeres mostres de les "noves idees" socialistes.