dimecres, 6 de juny de 2007

No estudiem

Segons un informe de l'OCDE que s'acaba de publicar, la diferència de sou entre personal qualificat i personal no qualificat a l'Estat espanyol ha caigut un 40% en el període 1997-2004.
Segons un altre estudi, aquest cop de "la Caixa", una persona que no sap llegir ni escriure (ells en diuen "que no han completat la Primària") cobrava l'any 2002, de mitjana, 12.903 euros anuals, mentre que una persona amb el màxim nivell de qualificació (per exemple, un doctorat a Harvard) cobrava una mitjana de 32.992 euros anuals, és a dir, 2,6 vegades més.
Si relacionem els dos estudis, veurem que actualment la diferència de sou entre un analfabet i un doctor deu ser d'unes dues vegades. O sigui, Einstein, a la Catalunya actual, cobraria el doble que la senyora de fer feines de l'institut.
Personalment, m'importa un rave cobrar més del que cobro. És més: si ara em dupliquessin el sou, em portarien un problema, perquè no sabria en què gastar-me'l, a part de comprar-me un cotxe nou, perquè el que tinc es va desmuntant pel carrer. La resta la invertiria en llibres, que tampoc no tindria temps de llegir i que generarien encara més animalets de plata d'aquells que corren pel terra quan en un lloc hi ha paper.
Per tant, el que dic no és pas per egoisme, sinó per pura lògica cap al bé del país. És evident que si un informàtic pringa deu hores al dia traient fum del cap perquè tot quadri (i, amb els ordinadors actuals, és difícil que quadri tot) i, a final de mes, només cobra el doble que un cambrer, és preferible fer de cambrer.
Això és el que han descobert amb tota claredat els nostres joves, encara que després vagin a votar ICV. Per això cada cop hi ha menys estudiants universitaris, almenys de carreres serioses (fa poc vaig llegir que en un període breu de temps, Dret ha caigut de matrícula en un 40%). Per això, també, cada cop hi ha menys estudiants de batxillerat: els nois prefereixen anar a l'obra i les noies, a fer de caixera a can Dia.
Si no hi ha incentius, el país s'ensorra. Potser caldria que deixéssim de pensar en el que ens agradaria ser i penséssim en el que som: éssers egoistes, que només busquem el plaer i els diners i que, si no ens recompensen, no tenim cap necessitat d'esforçar-nos.