dilluns, 25 de juny de 2007

"Sóc ateu"

Un dels trets distintius de la gent que es declara “progre” és que, ben aviat, quan hi parles, et diuen que són ateus. A Catalunya, encara hi ha algun tret més que distingeix els considerats “progres” dels que no ho són: per exemple, els “progres” volen convertir el país en un parc temàtic de races, cuines, tradicions i sorolls. A Espanya, en canvi, m’atreviria a dir que l’única diferència que hi ha entre un socialista i un conservador és que el primer és ateu i el segon, creient. No hi veig cap altra més diferència ni de tipus econòmic, ni de tipus social, ni de relació de la metròpoli amb les colònies.

El tema de l’ateisme em fa gràcia. Què vol dir, ser “ateu”? Sospito que per a molta gent, la menys preparada, dir-se “ateu” vol dir no creure en l’Església Catòlica. Després, per als que estan una mica per damunt, que són la majoria, ser “ateu” vol dir no creure en la versió de Déu que ens ofereix l’Església Catòlica, que és la que veuen com a única i natural. Finalment, per als més intel•ligents, ser “ateu” vol dir no creure en Déu, sigui en la versió que sigui, de les que ofereixen les religions.

La religió és una manifestació primitiva de l’ésser humà que, curiosament, ha perdurat, contràriament, per exemple, a viure en cavernes o anar a caçar cada matí, convenientment engiponat amb la pell del dia. No només ha perdurat, sinó que fins al segle XIX tots els filòsofs l’han defensada amb arguments de pes. Que jo sàpiga, fins al segle XIX no hi ha cap filòsof ateu: si n’hi ha cap, no és dels importants, dels que se solen estudiar en un curs mitjà de filosofia.

D’aquesta manera, al voltant de Déu s’ha creat un nucli dur de pensament amb infinitat d’arguments i raonaments que fan pensar i, de vegades, són difícils de resoldre. Però tot és porqueria: la discussió sobre Déu, sobre el Déu que presenten totes les religions, és pur bizantinisme, retòrica buida. I els progressistes que es presenten com a ateus no fan res més que continuar, ni que sigui per la via de la contradicció, aquesta cantarella antiquadíssima de l’ésser suprem més o menys antropomòrfic que ens controla les vides.

Si em pregunten si sóc ateu en aquest sentit, és clar que ho sóc. Tothom qui estigui bé del cap ho ha de ser. Ser ateu no és un símptoma de progressisme: és un símptoma de salut mental. Ser creient, creient en tota la mitologia que han desenvolupat les religions, és, simplement, una malaltia més, de les moltes que podem agafar. Per tant, jo aquí no hi veig una alternança entre progressisme/no progressisme, sinó entre salut/malaltia.

El tema, avui en dia, se situa en un àmbit molt diferent, en el qual ni els filòsofs ni els amateurs de les coses com jo no hi tenim res a dir. Les preguntes actuals, per entendre’ns (o no) serien:

Vostè creu en la radiació de Hawking, una emisió tèrmica dels forats negres deguda a efectes quàntics?

• Creu viable la constant de Planck, la constant de la gravitació, la constant de Stefan-Boltzmann, i la velocitat de la llum? És a dir, creu que un forat negre emet a una temperatura inversament proporcional a la seva massa?

• Està d’acord, com insinua la mecànica quàntica, que l'espai buit no és realment buit, sinó que contínuament s'hi creen parells d'electró-positró o de fotó-fotó, essent un membre de la parella d'energia positiva i l'altre d'energia negativa?

• Pensa que, en condicions normals, la partícula d'energia negativa no es pot propagar, i s'aniquila gairebé instantàniament amb la seva parella d'energia positiva (el temps que triguen en anihilar-se ve donat pel principi d'incertesa de Heisenberg) i que, en canvi, si aquest mateix procés es produeix a prop de l'horitzó d'un forat negre (però fora del forat negre), pot ser que la partícula d'energia negativa caigui a l'interior del forat negre?.

• Pensa que els forats negres primitius s'evaporen ràpidament, i, de fet, el seu temps d'evaporació total podria ser de l'ordre de l'edat de l'univers? En conseqüència, està d’acord que la temperatura de la radiació de Hawking és inversament proporcional a la massa del forat negre, els darrers estadis de l'evaporació d'un forat negre seran especialment intensos, emetent partícules de gran energia?


Aquesta és, ara, la qüestió, i no la cançó de sempre de si som ateus o no en som. Deixem que els científics treballin i, quan ja ens ho hagin explicat, parem d’omplir pàgines amb bestieses sobre l’ateisme o la defensa aferrissada de la fe.

4 comentaris:

Gruller ha dit...

Bé, tal i com has dit, hi ha gent que creu en Deu, i n'hi ha d'altres que no. Tothom té la seva pròpia experiència, i tothom creu en el que creu a partir de les experiències que ha tingut al llarg de la seva vida. Personalment, jo no crec que creure-hi o no siugi una malaltia, més ben dit és creure en la possibilitat de un ser que ho controli tot, que instintivament tothom té.
Cada individu de la espècie humana té una vida diferent, una experiència, un disc dur que es va omplint cada dia que va transcurrint a mesura que la nostra vida es va esgotant. Jo trovo magnífic que hi hagui algú que realment hi cregui, perquè pot tenir uns motius molt convinçents, pero el que no hi trovo just es que hi hagui gent que aporti una postura determinada sense tenir-ne idea d'aquesta, simplement per seguir el model de la societat. El concepte de veritat o de mentida es un concepte creat per l'èsser humà, i una cosa pot ser veritat de la manera que pot ser mentida. Totes les mentides es poden escriure com a veritat, i totes les veritats com a mentida, i no perquè nosaltres pensem que una cosa es mentida, ho hagui de ser per naturalesa. Quantes vegades ens ha semblat estar segurs d'una cosa i que, repentinament , per efectes del destí canvii el transcurregut de la història? Ningú coneix la veritat absoluta, i nosaltres veiem l'univers així perquè la evolució ho ha volgut, per a poder sobreviure en aquest recóndit planeta destrossat per la mà de l'home.
No som, sinó, un animal més de la cadena evolutiva que no ha parat d'evolucionar desde la creació de l'univers, que es pregunta el perquè de les coses, alhora que destrueix l'hàvitat en que viu. Un animal que acavarà extingit per la seva pròpia espècie.
La bellesa d'aquest ser és que cadascú pugiu treure les seves pròpies conclusions a partir de fets o experiències, i que no es deixi influenciar per el veí ni per l'estat.
Si algú vol creure en Deu té tot el dret a fer-ho, peró perquè hauria de ser veritat una religió creada per una espècie que viu en un planeta dintre del sistema solar, amagat en un braç de la Via Làctea, d'aquest titànic univers, que només pensa en la supervivència individual sense importar-li els altres sers del mateix planeta en el que conviuen?

Robert ha dit...

Tothom té dret a creure el que li doni la gana; i a defensar-ho, sempre i quan ho defensi amb bons arguments; el problema és que la religió no té cap bon argument: l'únic argument que té és la fe. I com que per fe pots creure en un déu, o en vint-i-cinc, o en un gnomo que viu al garatge de casa teva i que és el Creador de l'Univers, com que el teu argument serà tan bo com el seu (i.e., "per fe"), doncs per això la religió no va enlloc; perquè, quina prova hi ha de més a favor del déu catòlic (per dir-ne algún) que del meu déu gnomo? CAP. Mentre les proves de la religió siguin tan pírriques que qualsevol gnomo lis faci sombra, serà poguda considerar una mentida i una malaltia i una aberració, tal com considerarien els catòlics al meu gnomo (a qui reso totes les nits).

ed ha dit...

Com dius: "La religió és una manifestació primitiva de l’ésser humà ".
No hi estic d'acord, la religió es un producte molt recent. Dels mes de 50.000 anys que porta l'home amb capacitats de coneixement podem dir-ne superior no arriba ni a 5.000 que li coneixem tendències religioses i crec que les primeres que hi va haver eren del tot panteistes i no tenien cap relació amb un deu com ens l'han venut avui dia. LA religió es un producte com la monarquia originats amb molt poca diferencia de temps. "El poder ve de deu", només son una colla de paràsits socials productes d'una evolució molt poc racional de la societat.

ed ha dit...

Com dius: "La religió és una manifestació primitiva de l’ésser humà ".
No hi estic d'acord, la religió es un producte molt recent. Dels mes de 50.000 anys que porta l'home amb capacitats de coneixement podem dir-ne superior no arriba ni a 5.000 que li coneixem tendències religioses i crec que les primeres que hi va haver eren del tot panteistes i no tenien cap relació amb un deu com ens l'han venut avui dia. LA religió es un producte com la monarquia originats amb molt poca diferencia de temps. "El poder ve de deu", només son una colla de paràsits socials productes d'una evolució molt poc racional de la societat.