El fotolog d'un exalumne -i espero que no examic- meu s'intitula "República independent de la Plantera". És un títol molt bonic.
La Plantera és un barri de Blanes similar, per exemple, al Pont Major de Girona. És un barri allunyat del centre, als afores de la ciutat, i constitueix una mena de poble dins del poble. No sé què diuen els de la Plantera quan van al centre, però els del Pont Major, que conec bé, diuen que "van a Girona".
La Plantera és un barri de gent humil. Els comerços hi solen ser bars o videoclubs. Crec que només hi ha un centre cultural: un petit quiosc, on es poden comprar alguns diaris i revistes del cor. També és allí on cal comprar els llapis, les gomes i els bolígrafs.
Malgrat ser de gent humil, no és en absolut un barri degradat. Potser si hagués crescut més o si, enlloc d'estar a Blanes, estigués a l'Hospitalet, sí que s'hauria convertit en un monstre d'aquells on s'amuntega la gent i, entre la foscor i la brutícia dels carrers, es desfigura la cara de les persones. Però no: la Plantera es veu on comença i on acaba. A la Plantera hi entra el sol i, caminant cinc minuts des de qualsevol punt, ja es veuen els horts fecundíssims del delta de la Tordera, destinats en un termini immediat a ser destruïts per l'especulació.
El que m'agrada de la Plantera és el seu provincianisme absolut. Dins d'aquell marc, el món exterior no existeix, queda molt lluny. Però queda lluny no per solitud, com si estiguessis en un mas, sinó perquè la gent que hi viu encara no està tocada pel desig de posseir ni s'ha habituat al cercle viciós de saber què passa al món i no entendre-ho i voler-ho entendre i no poder i no entendre per què no ens ho deixen entendre.
A la Plantera, a mig matí la gent baixa al bar i es pren una cervesa o un tallat, i encara té temps de conversar sobre dones una hora llarga. Si vénen les eleccions, voten el Felipe: no saben que ara es diu Montilla o Zapatero, aquest, però tampoc no els importa. Voten el Felipe perquè és el bo i perquè els altres són una colla de fatxes, i aquesta paraula sona molt lletja i s'ha de combatre.
El temps, a la Plantera, té un altre valor. Allí no hi ha Història, només hi ha històries: que si el fill de la Puri s'ha casat amb un paleta, que si la mare de l'Antonio ha tingut una feridura i l'han haguda de portar a Girona. Essent-hi tan fluixos els mecanismes de control social, la Plantera és un petit reducte d'aquell món utòpic que molts savis han somniat durant segles: una societat on ningú no s'imposa per damunt dels altres i on no hi ha pràcticament preocupacions que no siguin les relacionades amb el nucli essencial de la vida mateixa. La Plantera és la nostra Utopia, la nostra Illa dels Benaurats.
En una altra vida, aniré a viure a la Plantera. M'hi compraré un pis i hi posaré tots els meus llibres, i alguna senyora dirà que en aquell pis hi viu un català amb moltes novel·les, que és professor d'alguna assignatura molt important al col·legi de Blanes. De moment, però, m'haig de conformar a passar-hi ben sovint quan torno a Pineda i enfilo el camí del Mig.
2 comentaris:
En primer llo, tens tota la raó amb la descripció del barri de la Plantera. Pregunta-li a l'Eva -coneguda dels dos- que ens va explicar que hi tenia un pis i que va haver de vendre'l perquè no hi podia viure.
I en segon lloc, jo és que separo a partir de "l'intro". Segur que no et funciona?
Una abraçada,
N,
yo visc a la plantera, i ki hagi venut un pis a la plantera es xk no sap viure, hi ha llocs pitjors.
encara que esta clar ke algo ha de canviar...
Publica un comentari a l'entrada