dilluns, 4 de juny de 2007

La filosofia

Per a en Cristian i en Juanjo

Quan va néixer, la filosofia tenia un objectiu molt ambiciós: explicar el món. D’aquesta manera, el nom mateix de la disciplina revela el seu interès per entendre-ho tot i explicar-ho tot.

Ben aviat, tanmateix, es va veure que aquesta pretensió era absurda, i van començar a sortir els anomenats “filòsofs de la physis” (Tales, Anaximandre, Anaxímenes) que van competir per veure qui la deia més grossa: un, que tot es podia reduir a aigua; l’altre, que tot era foc; el tercer, més prudent, que hi havia un principi universal que no va gosar especificar (l’apeiron).

Davant d’aquest primer fracàs, els sofistes van fer l’agost. Són els primers que es van adonar que per la via de la filosofia no es podia explicar res. Van veure, tanmateix, que la gent tenia necessitat de creure que sabia coses i que a tothom els agradava parlar bé. I van muntar la paradeta filosòfica, com els d’ICV amb l’ecologisme: ensenyaven a parlar, defensant una cosa i el seu contrari, tant se val, a canvi, evidentment, de diners.

La filosofia ha continuat fins als nostres dies però s’ha anat buidant de contingut. Sorprèn llegir, actualment, que Aristòtil va escriure sobre física, sobre dret i sobre botànica, per exemple (i, en tots tres camps, és un dels principals autors grecs, per cert). Actualment, a ningú se li ocorreria pensar que aquests camps poden ser tractats per un filòsof: s’hi han de dedicar persones amb formació en cada matèria.

La filosofia no dóna explicació de res. Analitzada des del punt de vista econòmic, és una explicació del món absolutament sobrera, antiquada i que més aviat crea problemes que no pas en resol. En una empresa, doncs, un filòsof faria nosa: més ben dit, a cap empresa se li passaria pel cap de contractar-ne cap.

Davant d’aquesta realitat, si el món es regís sempre pel principi de selecció natural, és evident que la filosofia hauria d’haver desaparegut de fa temps dels nostres plans d’estudi. Tanmateix, els lobbies i el funcionariat fan meravelles, i per una mena de miracle corrupte ens trobem que tots els estudiants de batxillerat, els de ciències i tot, han d’estudiar filosofia. És a dir, els físics i els matemàtics han d’estudiar quines respostes ingènues es donaven al segle XVI a problemes que les seves disciplines ja fa temps que han resolt definitivament.

Privada de qualsevol possibilitat d’explicar les coses, la filosofia s’ha convertit actualment, com deia Josep Pla, en l’art de la xerrameca. Ja no es tracta d’explicar res (entre altres coses, perquè qualsevol filòsof es perdria davant d’una derivada, que és un instrument primitiu però, en qualsevol cas, més eficaç per a explicar el món). Com els antics sofistes, els filòsofs han après que la seva arma és la paraula, i d’aquesta manera sobreviuen construint discursos bonics en el fons dels quals hi ha la buidor més absoluta.

Al llarg dels meus sis anys a Ensenyament he pogut comprovar que cap filòsof té nocions clares d’història, per exemple, i que és molt fàcils rebatre’ls quan aportes dades. De ciències, com he dit, ni parlar-ne: davant d’un problema mínimament complicat, als filòsofs els agafa una tremolor de cames, una suor freda, palpitacions. Ells triomfen davant la indecisió, la mediocritat i la badoqueria.

És curiós, en aquest sentit, veure l’evolució dels estudiants de batxillerat: a primer, tots solen dir que la Filosofia és una de les assignatures que més els agrada, perquè els parla de la mort, de l’amor i del principi de les coses. A segon, la majoria s’han adonat que saben sobre això exactament el mateix que sabien abans i, adonant-se de la presa de pèl, solen renegar de l’assignatura. Llavors es dediquen a altres matèries, a fumar o a xatejar pel MSN, que és l’única activitat decent que queda actualment a l’ésser humà.

Tot això que he explicat fins ara ja fa temps que ho tinc ben clar, i és difícil que ningú em convenci del contrari. El que sí que no he entès mai, i m’agradaria que algú m’expliqués, és per què els filòsofs acostumen a ser tan estrictes amb els seus alumnes, i donen a la seva assignatura un valor que no té.

És evident que els filòsofs, a diferència d’altres oficis, no només volen explicar el món, sinó que també volen canviar-lo d’acord amb els seus models absurds i obsolets (recordem que Plató volia canviar el govern de Siracusa i el van fer fora a cops de pal). D’aquesta manera, la majoria de teòrics del marxisme, del nazisme, els “Ciutadans” i d’altres plagues de la humanitat han estat filòsofs. Això en pot ser una explicació.

Tanmateix, a mi m’agradaria que els filòsofs fessin com nosaltres, els professors de grec i de llatí: que s’adonessin que la seva matèria ha estat vençuda, derrotada i anihilada per les explicacions molt més modernes de tota mena de sabers actuals, i que entenguessin que, si encara els deixen viure dels diners públics, com a mínim caldria que estiguin agraïts al demiürg universal perquè no han d’anar a recollir escombraries, que és el paper que el lliure mercat reservaria al seu saber. I que, d’acord amb això, entenguessin que la seva assignatura és un passatemps, i que a ningú no se li pot amargar la vida perquè no sap fer sudokus o mots encreuats.

4 comentaris:

Núria ha dit...

Estimat Martí,

Aprofito aquest petit descans d'estudi que me agafat per comentar-te.

Sobre el que dius en aquest escrit, tinc alguns desacords -encara que també et dóno la raó en alguns aspectes-. Doncs bé, per si fos poca casualitat, la matèria que estic estudiant avui és filosofia. Aquest matí que tan sols he tingut dues hores de classe, me n'he anat a la biblioteca a estudiar una mica. He estudiat Plató, el que creu que el món està dividit en dos i que nosaltres -els humans- estem vivint en el món sensible, un món que és una còpia del món de les Idees. Doncs bé, no et diré que estudiar filosofia sigui la meva passió, perquè t'estaré enganyant, però si haig de dir que m'agrada més la filosofia de segon que la de primer (encara que prefereixo el professor que vaig tenir durant el primer curs). Potser tens raó quan esmentes que és una pèrdua de temps estudiar què pensaven algunes persones que es consideraven filòsofes, però al mateix raonament li puc atribuir a d'altres assignatures. Si fos per mi, em passaria la major part de la setmana fent classes d'economia. Per mi és una -per no dir un terme absolut- de les assignatures primordials i la que et proporciona més coneixements. Saber què és la renta i com es calcula o veure si d'aquí uns anys el de la immobiliaria et fa un bona hipotèca és clar que ni la filosofia, ni la història, ni les llengües, ni cap assignatura de clàssiques tu podrà ensenyar.

Bé, el que vull arribar amb tot això és que per molt que qualifiquis a la filosofia com a assignatura inútil i des del teu punt de vista, una matèria que hauria d'estar eliminada i que no s'hauria d'impertir -i menys en el batxillerat-, no és raó per descriure a les persones que imparteixen filosofia d'aquesta manera.

Si fos per mi, hi hauria moltes assignatures que les eliminaria, i no per això anomeno o identifico a tals professors d'aquesta manera. O deixo el seu saber com una cosa que no existeix. Una de les últiumes frases del teu escrit, m'ha semblat del tot incorrecte -opinió personal-: "com a mínim caldria que estiguin agraïts al demiürg universal perquè no han d’anar a recollir escombraries, que és el paper que el lliure mercat reservaria al seu saber".

Una abraçada,

Martí Duran ha dit...

Benvolguda Núria,

Tu has conegut dos profes de filosofia, crec. Jo n'he conegut uns quinze o setze. Per tant, el que dic és bàsicament una abstracció, encara que puguis pensar que alguna afirmació està referida a algú que coneixem tots dos.

La Charo i jo pensem diferent en gairebé tot, i no crec que ningú a l'institut hi hagi discutit tant com jo sobre temes relativament profunds. Reconec, tanmateix, des de la profunda diferència de plantejaments i de mètodes, que és una persona vàlida, i si no hagués trobat feina de filòsofa, segur que se l'haurien quedat en algun altre lloc, ni que fos de coordinadora general de Ciudadanos - Partido de la Ciudadanía.

Records, doncs, a tu i a ella.

Anònim ha dit...

Hola,
jo tampoc hi estic d'acord. La filosofia no té utilitat pràctica (no genera riquesa, ni noves tecnologies, ni allarga la vida, per exemple), això és veritat, però sí que pot ajudar a entendre algo del món o, almenys, a entendre perquè no es pot entendre (relacionat amb un altre post teu). Pot no allargar la vida, però sí millorar-la, pot permetre dur-la millor.
La filosofia al batxillerat és una oportunitat que es dóna als estudians per a tenir una altra visió del món, que igual no poden prendre amb la història, ni amb la llengüa, ni amb les matemàtiques; personalment, és la millor asignatura que he tingut mai (tot i que hagi acabat estudiant Física).
Un altre tema és com siguin els filòsofs; no podem esperar de cada filòsof que faci alguna contribució important al coneixement, de la mateixa manera que hi ha milers de físics que no han aportat res a la física o milers de matemàtics que no aportaran mai res a la matemàtica; la majoria de filòsofs són pèssims perquè la majoria de la gent és pèssima;
Està clar que són més productius mil catedràtics de física (on igual 10 fan contribucions importants al seu camp) que de filosofia (on els 1000 es dedicaran a "filosofar", valgui la redundància, sobre lo ja fet)
En tot cas, no es pot negar la filosofia com el principi de la ciència; la matemàtica i la física (els meus exemples) sorgiren com a "especialitzacions" de la filosofia a l'hora d'explicar el món...
I bueno, podria dir més coses, però per ser el primer comentari que faig no està malament...

Toni Ibañez ha dit...

Porto 20 anys professant la filosofia... i no em dol haver de confessar que vostè té raó, però una raó més aviat feble.

La "xerrameca" planiana, la sofística, els diàlegs de Plató...

¿Encara no ha descobert vostè que la filosofia és un gènere literari?

És com a Literatura (sovint poesia, com passa amb Nietzsche) que la filosofia adquireix el seu veritable sentit.