dilluns, 18 de juny de 2007

Ells són aquí, entre nosaltres. I nosaltres, on som?

Ahir al vespre es va produir a Pineda l’esdeveniment més multitudinari, apassionat i sorollós que he vist mai en aquest poble en els cinc anys que fa que hi visc i en els trenta-sis que fa que hi tinc relació. Arran de la victòria del Reial Madrid, Pineda va esclatar en una joia orgiàstica, segurament la més important de la història de la població.

Bo i vivint en un setè pis, durant dues hores i escaig em va ser impossible treballar: desenes i desenes de coets, clàxons sonant arreu del poble, lluminàries de pertot, crits que pujaven amb un lleuger tuf de cervesa incorporada (o tintorro): “Ala Madrid”, “España, España”, etc.

Que el que dic no és només una sensació meva, sinó que respon a la realitat, ho corrobora el fet que avui, entrant a casa (al davant hi tinc com un petit recer amb bancs, i s’hi asseu gent a llegir “El Periódico”) he sentit dos nois que comentaven que, efectivament, no s’havia vist mai una cosa així a Pineda. Un d’ells deia que volia sortir a comprar un paquet de cigarretes i no va gosar.

Les motivacions de la gent són, certament, inescrutables, i es faria difícil saber per què és del Madrid cada persona que n’és. Jo mateix tinc un alumne independentista que n’és per tradició familiar. Ara bé, el que és indubtable, em sembla és que, a diferència d’altres clubs, als quals la gent pot pertànyer perquè són els dels pobles dels seus pares, per exemple, el Madrid és una altra cosa: ser del Madrid vol dir creure en Espanya, vol dir estar-hi profundament adherit sentimentalment, renegar de les llengües regionals que impedeixen el lliure desenvolupament de la persona i d’en Carod i les seves seleccions catalanes dels collons. A Palafolls hi ha un pis en què un individu ha penjat una bandera del Madrid i una d’espanyola al costat. Adherir-se a Madrid vol dir aliar-se amb la garantia més forta que té Espanya de la seva unitat, creure fermament en el projecte de destí universal que representa la hispanitat.

Personalment, em sembla positiu que a Catalunya aflori el 20% o 30% d’espanyolisme que hi ha. Només si és així podrem veure que la nostra societat està profundament desestructurada i descohesionada i que, com diu el gran López Tena (notari del Consell General del Poder Judicial i no un esquerranós grenyut), el conflicte social esclatarà en un termini màxim de deu anys. Ara bé, en deixar esclatar aquest conflicte, hauríem de tenir clar que nosaltres som més, que som millors i que volem guanyar la batalla. I no és així de cap manera: al contrari, el catalanisme està cada cop més dividit, més perdut i més mancat d’horitzons.

La zona que va de Pineda a Lloret creix a un ritme d’uns 10.000 habitants per any. D’aquestes persones que vénen aquí, no n’hi ha cap de qualificada, entre altres coses perquè la comarca no té indústria ni serveis de qualitat. La gent que ve a viure aquí es dedica a l’obra, si són homes, o al Carrefour, si són dones.

La població diguem-ne indígena de la zona no pot absorbir aquesta allau de gent. Necessitaríem, per exemple, trenta o quaranta instituts, i no els tenim. Així les coses, tota aquesta gent se civilitzen entre ells, al bar o a l’obra quan, descamisats per la calor, fan una pausa i parlen de futbol. També se civilitzen, en gran part, mirant Antena 3 i Tele 5, que són les dues emissores que el turista trobarà indefectiblement en qualsevol bar o restaurant que vagi de la zona.

Aquesta massa de gent se sent profundament espanyola, però no d’un espanyolisme raonat o intel·lectualitzat, sinó d’un espanyolisme banal, com diria Michael Billig. Tots els seus referents són espanyols i com a molt s’adonen que viuen a Catalunya quan han de portar els seus fills a l’escola i algú els atén en català. D’altra banda, a la zona de què parlo no hi ha infraestructures culturals o de lleure poderoses que puguin crear un sentiment de comunitat i d’adscripció al país. Moltes vegades he dit a diversos polítics que caldria en aquesta zona, per exemple, una delegació d’Òmnium Cultural.

A Catalunya hi deuen haver moltes zones com aquesta. Penso, per exemple, en Castelldefels, Torredembarra o Salou. Zones allunyades dels centres de poder i deixades de la mà de Déu (curiosament, la gent té tendència a pensar que Barcelona està castellanitzada, i ho està molt menys que els indrets de què parlo). A mi mateix, quan no tenia cap punt com a professor i m’havien de col·locar en algun lloc, em van donar Blanes, zona no cobejada ni per barcelonins ni per gironins.

Caldria veure quantes terres de ningú hi ha a Catalunya. Segurament ens espantaríem de veure que n’hi ha moltes més que no pensem i que algunes porten noms que associem amb la Catalunya profunda: Olot o Salt, per exemple. També caldria veure que aquestes regions estan creixent enormement i que dintre de pocs anys constituiran bosses importantíssimes d’espanyolisme a casa nostra.

La realitat catalana actual és molt complexa. És cert que està creixent l’independentisme, però també és cert que s’està consolidant un espanyolisme desacomplexat, tasca que va encetar amb molt d’èxit el president Aznar i que ara continua creixent més que per l’acció del govern espanyol, per l’acció de les televisions, per exemple: proveu de mirar un dia l’informatiu d’Antena 3 i veureu que, pel cap baix, hi surt cinquanta vegades la paraula “España” o l’adjectiu corresponent.

Tenim a dins una fera que estem alimentant. A molts ja els va bé; d’altres, com sempre, no se n’adonen; d’altres ens n’adonem però no sabem què hi podem efr. Aquesta fera, algun dia esdevindrà bomba i ens esclatarà a les mans. I pot ser que, com ha passat al sud de França, les nacions més aniquilades esdevinguin precisament les més adeptes a l’Estat. Enlloc no trobareu com al Midi un patriotisme francès tan encès i, a la vegada, per cert, tan cutre. Escolteu, per exemple, les cançons de Michel Sardou.

No tinc solucions per a aquest problema. Em limito a diagnosticar-lo com a molt greu. I continuo afirmant que, si en els propers deu anys, Catalunya no esdevé independent, la cultura catalana i els valors que representa s’hauran diluït per sempre més i sense cap possibilitat de recuperació.

7 comentaris:

NÚRIA PLANELLS ha dit...

Doncs aquí a Blanes, els aficionats, seguidors del madrid, no van tirar a terra la barca de la plaça Catalunya. (Objecte que sempre es trenca quan passa algun esdeveniment com el diumenge).

Segons els aficionats madridistes, volien demostrar que ells tenen més seny i que no necessiten tirar -ni trencar- cap objecte, posant èmfasi a la barca.

Encara que dubte que aquests niñatos, "killos" tinguin algu de seny, però bé, això ja és una altra qüestió.

Anònim ha dit...

Me parece que quien ha escrito este artículo vive en una Cataluña totalmente imaginaria,se ponen Uds. voluntariamente unas gafas que deforman la realidad que les rodea.

Mire Ud. la gente es del Madrid, del Bilbao, del Barcelona, del Chelsea o del Liverpool por motivos de origen, de tradición familiar, de círculo de amigos, de admiración por una temporada o un jugador,etc. Así de simple, así de complejo.

Yo soy barcelonés, como Ud. dice creo en España y no soy del Madrid ni de ningún equipo porque el fútbol no me importa nada. Me gustan las mongetes y la paella, no me gustan los toros ni soy monárquico, etc.

Ese intento de sacarle punta a las cosas más simples está producido por confundir su deseo con la realidad como cuando zafiamente dice que cierta gente "se civiliza en el bar o la obra". ¡Qué comentario más simplón caballero! Cabría esperar una mayor profundidad de una persona que, por lo que parece, ha bebido de las fuentes culturales más exquisitas.

Créame que produce risa que Ud. afirme que "... renegar de las lenguas regionales que impiden el libre desarrollo de la persona". Produce risa porque la adopción de lenguas mayoritarias es lo que permite agrandar las opciones personales de trabajo y cultura pues la realidad es que hablando dos o tres lenguas internacionales, entre las que se encuentra el español, uno puede moverse por prácticamente todo el mundo. Se lo digo por propia experiencia.

Su profunda cosmovisión de la realidad le lleva a decir que "esta masa... se siente profundamente española pero no de un españolismo razonado o intelectualizado, sino de un españolismo banal". Llama "masa" a toda esa población con lo que se atreve a juzgarla como un cuerpo único por supuesto el hecho de que, por ejemplo, el 11 de septiembre se cante con toda la pompa nacionalista ante la estatua de Rafael de Casanova que huyó de la defensade BCN y vivió placida y largamente cuando todo hubo acabado es una muestra de sentimiento catalanista profundament razonado e intelectualizado, nada banal. Todo el mundo lo sabe pero en ese deseo de confundir la realidad con el deseo, esta mentira sigue representándose como si no fuera cierto.
No sé si Ud. ha viajado fuera de los límites del río Ebro pero si habla con británicos, griegos, rusos, etc, si vive en estos u otros países, comprobará lo profundamente ocupada que está la masa en intelectualizar los sentimientos de formar parte de una comunidad aunque soy plenamente consciente de que el nacionalismo catalán es una excepción universal.

Le envío un atento saludo.

Victor ha dit...

@anonimo

“No sé si Ud. ha viajado fuera de los límites del río Ebro pero si habla con británicos, griegos, rusos, etc, si vive en estos u otros países, comprobará lo profundamente ocupada que está la masa en intelectualizar los sentimientos de formar parte de una comunidad aunque soy plenamente consciente de que el nacionalismo catalán es una excepción universal.”

a/ Que os creáis vuestras propias mentiras no quiere decir que nosotros seamos imbeciles.

b/ Cuando hablas de británicos, ¿hablas también de los escoceses?. Cuando hablas de griegos, ¿incluyes a Chipre?. Cuando hablas de Rusos…perdona… ¿sabes situar Rusia en un mapa?

b/ Ser nacionalista catalán no implica ser, un cateto. Así que no vengas con esos aires de suficiencia. Y cuando viajes, intenta aprender alguna cosa, que te veo un poco verde.

Nynfula ha dit...

mira que es extrany que jo digui aquestes coses però estic totalment en desacord amb tu. Per mi es un error grandiós identificar esport amb política. Un pot ser perfectament del Madrid i ser independentista. de igual manera que un jove de madrid pot ser un seguidor del barça.

Jo, sincerament, no volia que guanyes el madrid, pero no per una qüestió d'ideologia, ja que tampoc volia que guanyés el barça. la veritat es que tots dos han jugat com el cul aquesta temporada deixant a la sort i a la "xiripa" es que haurien d'haver deixat als seus peus. Volia que el mèrit de campió de lliga se l'emportés el sevilla, que fet i fet, és l'unic que se'l mereix.

aquest es un tema que em crispa els nervis, perque amb les motos passa ben bè el mateix. si ets català has de ser del Pedrosa, sino es un veritable crim. dons mirin, per mi el Pedrosa que es quedi a casa queixant-se i bebent colacao a veure si madura.

i en quant a les possibles destrosses que hagin pogut ocasionar. s'ha de dir que siguin aficionats del madrid, barça, o del mateix real betis balompié, tots fan sempre el mateix. així que...

UN POQUITO DE POR FAVOR!

Anònim ha dit...

Només un comentari sobre les llengües, i de l'espanyol com al llengua universal; és un argument molt típic dels "pro-espanyols" en contra del català, que l'espanyol és molt útil i el català no el parla ningú (al món); home, objectivament parlant és cert, però és degut a la potra que va tenir Espanya de trobar-se amb Amèrica, perquè sinó Espanya mai hagués estat res, l'espanyol seria una caca d'idioma que tampoc parlaria ningú, i es quedarien sense l'únic argument quant a les llengües...

NÚRIA PLANELLS ha dit...

Estic d'acord amb l'anna (també anomenada ninfula) en que el millor hagués sigut que hagués guanyat el sevilla. Ni el madrid ni el barça es mereixien guanyar.

Gruller ha dit...

Bé, curiosament jo no estic d'acord amb ningú, ja que jo crec que aixó de les nacionalitats és un invent de l'home, enlloc a la naturalesa veuras com dos lleons es barallen per nèixer a diferents bandes del riu, ni res per l'estil, peró si haguèssim de parlar políticament, Catalunya hauria de haver tingut el mateix destí que Portugal, ja que tenein el mateix origen dins d'aquesta tirania hispànica. Bé, si preguntèssim : Perquè hem d'aprendre el Castellà?, algú em respondria: Per comunicar-te amb la resta d'Espanya, pero bé, quin futur hi ha a Espanya? Si hi ha menys futur que a Catalunya, amés, fora de els països catalans s'hi parla català? I fora de Castella s'hi parla castellà? Mira que bé, aixó ho trovo igual de injust que el sistema educatiu, que obliga al estudiant de batxillerat científic fer filosofia i història apart de tres llengues,i després els professors de filosofia i historia no saben quants graus tenen un triangle..... Expliquen l'argument ontològic de Sant Anselm sense sapiguer quants graus té un triangle... La vida es injusta... I molt, i la gent no hi fa res per evitar-ho, tinguent les seves hores de televisió diàries ja esta contenta.

Aaaah, i no sé si ho savieu, pero a Mèxic hi ha el doble d'havitants que a "Espanya", osigui que no creieu que hauriem d'aprendre aquell castellà, ja que és el que parla més gent? ;)