Com planta de jardí, abans de la tardor
lassada per l’impuls de l’estiu xardorós
les fulles aguantant resisteix l’amargor
de nits que s’acumulen en un viure penós.
I de sobte un ruixat cau de bromes curulles
i tota la penetra, li amara els fonaments
les gotes refrescants rossolen per les fulles
i donen a les rels els millors aliments.
Així és com m’allibera la teva companyia
com aigua que s’endinsa pel fons del meu terrer
i treu de sòl pelat, potent, la millor essència.
Tu ets per a mi la font de tota l’energia
amb la força que em dóna la teva presència
per donar testimoni del que encara seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada