dissabte, 16 de juny del 2007

Com planta de jardí, abans de la tardor

Com planta de jardí, abans de la tardor
lassada per l’impuls de l’estiu xardorós
les fulles aguantant resisteix l’amargor
de nits que s’acumulen en un viure penós.

I de sobte un ruixat cau de bromes curulles
i tota la penetra, li amara els fonaments
les gotes refrescants rossolen per les fulles
i donen a les rels els millors aliments.

Així és com m’allibera la teva companyia
com aigua que s’endinsa pel fons del meu terrer
i treu de sòl pelat, potent, la millor essència.

Tu ets per a mi la font de tota l’energia
amb la força que em dóna la teva presència
per donar testimoni del que encara seré.