dimarts, 22 de gener del 2008

Per què he deixat la UOC

Alguns amics -no gaires, eh, no tinc complex de màrtir- m'han preguntat per què he deixat la UOC. Crec que es mereixen una explicació i, com que el tema va més enllà de la UOC mateixa, i afecta el funcionament del nostre país, em permeto fer unes consideracions en aquest meu blog, que llegeixen o llegiran, perquè els enviaré l'article.

Explico breument per als qui no ho sàpiguen que vaig entrar com a consultor d'Humanitats de la UOC (concretament, de l'assignatura Cultura clàssica I, que després es va passar a dir Literatura i civilització gregues) l'any 1998, si la memòria no em traeix. Per tant, hi he estat vora deu anys.

La decisió no ha estat fàcil, primera perquè la UOC em permetia mantenir encara una mínima vida universitària, a la qual renuncio finalment i per sempre, i també perquè em sap greu que es vagi ensorrant una de les creacions pujolianes, a la qual ara li ha tocat el torn, un cop enfonsada TV3 i tantes infraestructures culturals. Recordo els temps de l'astutíssim rector Ferraté, aquell reusenc il·lustre que resumia en la seva figura tota la saviesa d'aquest país de pagès. Ara hi ha, en lloc seu, la burocràcia mesella que ens devora.

La situació va anar de la manera següent. El dia 18 de desembre vaig rebre un missatge a la bústia en el qual es comunicava als consultors que canviava el pla d'estudis d'Humanitats. S'enviava una proposta de nou pla, i se'ns donava un brevíssim període de temps (fins al 9 de gener) per a fer-hi esmenes. El dia 9 de febrer hi havia d'haver una reunió en la qual es recollirien les aportacions dels professors i consultors i es redactaria el pla definitiu. Per a fer les propostes, es fornien dues vies: la reunió esmentada, i un espai especial al Campus, habilitat per al debat.

És una llàstima que, quan un es fa vell, s'enlletgeixi irremissiblement. Tanmateix, aquesta tragèdia irreparable s'esmena molt parcialment amb la mica de saviesa que adquirim amb els anys. D'aquesta manera, quan vaig llegir el missatge, vaig intuir immediatament que tot estava dat i beneït. Efectivament, era així: s'havien empescat tot un nou pla d'amagatotis, sense dir-nos-en res. Posteriorment he descobert que ja s'estan preparant els llibres de les noves assignatures.

Vaig protestar enèrgicament prop de tots els organismes amb què tinc contacte. O bé no em van contestar, o bé ho van fer tard, o bé em van tractar de boig. Un dels directors d'Humanitats em va indicar que havia interpretat malament els missatges, atès que tot era obert i els documents només eren un punt de partença. Mentre deia això, com he sabut després, els nous materials ja es trobaven en fase de traducció i correcció.

En el fòrum habilitat que he esmentat, dels consultors que hi ha d'Humanitats (desconec quants en som, però devem ranejar els 70) hi van participar tres consultors. Jo mateix, amb un missatge dur -de to "aspre", com se'm va contestar-, una noia que va dir algunes veritats matisant-les després amb un "potser m'equivoco, però és com ho veig jo" i un altre noi, que va cantar les excel·lències del nou model. Cadascun d'aquests missatges va ser contestat per la direcció, sempre en el sentit que no teníem raó i que ells simplement volien generar un gran debat. Recordem que els materials ja s'estaven traduint.

Bé. Fins aquí hi ha qüestions de forma, lletges. Jo dic, de vegades, als alumnes, que si no els cau bé algú li poden dir "vostè és un fill de puta". I els remarco que, malgrat el contingut, fem servir la tercera persona, el tractament de vostè, que imposa la llengua si volem mantenir una mínima estructura social i, doncs, un mínim ordre. Tanmateix, la lletjor de les formes no és el que va motivar-me la decisió.

La decisió s'ha pres pel contingut. M'explico. Tal com queda el nou grau d'Humanitats, hi ha bàsicament dos grans blocs, de 120 crèdits cadascun. Els primers reben un nom d'aquests tècnics pel qual el meu lector ja sap que sento aversió, però serien la part comuna de la carrera. Els segons constitueixen l'especialització.

Dintre dels 120 primers, s'ofereixen una sèrie d'assignatures absolutament genèriques del camp de les Humanitats amb un nivell equivalent a 3r o 4t d'ESO. Dic això sense cap mena d'exageració: quan surti el llibre, em veig capaç de demostrar a qui sigui que el llibre Marca de 4t d'ESO de l'editorial Vicens Vives, per exemple, conté moltíssima més informació que el que es farà d'Història 3 a la UOC. I molts més exercicis i més didàctics.

El mateix passarà amb totes les altres assignatures, la majoria de les quals queden penjades sense cap solució de continuïtat: hi ha, per exemple, un Idioma 1 i un Idioma 2 que no segueixen. Si dedicant trenta anys d'estudi a un idioma no el dominem bé, com el podem aprendre en un semestre, barrejat a més en l'immens poti-poti d'aquestes noves Humanitats?

També hi ha assignatures que semblen creades per a satisfer necessitats concretes de professors que cal col·locar: hi ha un Pensament filosòfic modern, però no hi ha en aquesta part comuna un pensament filosòfic contemporani; hi ha un Món clàssic 1 que deixa penjada la història a mitja Roma; hi ha un Llatí que no té cap sentit en aquest tractament superficial de les Humanitats que es fa, atès que el llatí respon a tota una altra concepció de l'estudi i de l'ésser humà.

Passem, però, als altres 120 crèdits. Aquí hi ha la novetat més grossa i el desastre més gran. A partir d'ara, els alumnes poden triar entre quatre itineraris (tots els camins duen a la ignorància): Gestió cultural, Creació cultural, Món contemporani i Formació humanística.

L'itinerari de Formació humanística és el seriós, però queda absolutament marginalitzat i continua havent-hi un gabuix espectacular. Només esmentant les assignatures que hi conviuen hom s'adona ja que s'ha fet obeint als interessos de cadascú i no a una línia formativa coherent: La llatinitat medieval i moderna (no saben res de Ciceró i els expliquen qui era Hug Groci); Documentació i arxivística, Introducció a la literatura catalana, El món oriental, Antropologia de les religions. Com es pot veure, la barrija-barreja és monstruosa, obeeix a una mica d'aquí i una mica d'allà, i combina necessitats de col·locar personal amb temes que sembla que interessen en aquesta societat nostra tan perduda.

I ara ve el més greu. Tota la resta d'itineraris, que són els que farà el fort dels estudiants, són una mera especulació a l'argentina sobre temes vagues i eteris. Al final d'aquesta formació, l'estudiant acabarà exactament igual que com havia començat, amb dues diferències: les butxaques més escurades i el cap ple de pardals pseudoprogres. Indico el nom d'algunes assignatures: Patrimoni i territori; Interculturalitat; Ciència, art, tecnologia; Avantguardes; Imatge i cultura; Understanding European Diversity.

Que tot això és xerrameca, es pot intuir fàcilment pels títols de les assignatures. Tanmateix, ara ja es pot començar a comprovar amb els llibres que s'estan fent. En reprodueixo dos paràgrafs que m'han arribat:

Però la percepció d'aquesta mediació es modifica amb els temps. El costum, la socialització de l'escolta de les músiques, fent que els instruments i les màquines vagin perdent la seva fredor, que es naturalitzin i guanyin autenticitat, gràcies a un procés d'assimilació i integració d'aquests objectes, que implica transformacions en la circulació, estructura, significat i valor de la tecnologia i de les cultures musicals, i també canvis en la consideració i valoració de naturalitat i d'espontaneïtat. Aquesta naturalització pot considerar­se també com una progressiva invisibilitat de la tecnologia, que apareix ara com una prolongació del cos, com una forma de expressió directa.

Hebdige, en lloc de parlar d'apropiacions prefereix parlar de resignificacions, ja que es pot fer una reapropiació simbòlica dels objectes d'ús en la vida quotidiana, i que poden estar dotades de significats diferents als inicials. Això també li permet afirmar que la identitat subcultural depèn de les estructures i de les relacions socials en les quals els grups es troben implicats. Això vol dir que aquests grups estan en disposició de reaccionar a les "imposicions" i les "prescripcions" del context, i poden elaborar diverses representacions de si mateixos mitjançant la manipulació (la "resignificació") de les representacions mediàtiques dels codis comunicatius i de les formes culturals que tenen al seu abast.

En llegir-los, hom s'adona amb tristesa de la profunda sud-americanització dels nostres estudis superiors. No s'aprèn res ni es diu res: es tracta només de fer servir paraules rares, bàsicament calcades de l'anglès, per a explicar a l'alumnat la sopa d'all. Crec que aquests dos paràgrafs il·lustren bé el que dic. En podria haver triat qualsevol altre d'aquesta assignatura. En podria haver triat qualsevol altre d'aquesta carrera.

Coincideixo amb l'ecopijisme imperant que m'agraden els diners; me'n diferencio en el fet que ho dic clarament i considero una virtut treballar per a guanyar-ne. Però el que no seria mai és xapero: si robo als altres, és a canvi d'oferir-los alguna cosa, i fins ara crec haver ofert sempre alguna cosa d'una mínima qualitat. No és el cas del que podria oferir ara intentant ensenyar el món grec en tot aquest maremàgnum intercultural i verborreic. Per això em retiro i deixo pas a les noves generacions, que potser s'adaptaran millor a aquesta difícil tasca d'escriure llibres sense saber per què els escrius, què hi vols posar i què vols que l'altre rebi de tu.

15 comentaris:

salvi ha dit...

Hola Martí,

Com a persona que s'esforça cada dia a fer-se entendre i a facilitar l'aprenentatge (els professsors d'institut hem de tocar molt de peus a terra), el fragment que has reproduït em produeix autèntica esgarrifança.

Salutacions,
salvi

Anònim ha dit...

Hola Martí
darrerament només faig que llegir manifestos i cartes apocalíptiques sobre la situació cultural i educativa del nostre país. Et felicito per haver posat en evidència un aspecte més d'aquesta involució que vivim.
Jo vaig abandonar la UOC després d'un quadrimestre (Humanitats - Segon cicle), entre altres motius, per l'actitud dels companys. És clar, com sempre i arreu, que hi ha gent meravellosa blablabla, però també com sempre, uns pocs malvats poden acabar amb la utopia d'aprendre per amor a aprendre de tota la resta.
Jo estic una mica cansada de tot plegat. Com escriu una amiga meva, ens haurem d'educar sols. Abans hagués estat una temeritat, però ara és una qüestió de supervivència.

M. Encarna ha dit...

Hola, Martí,

Vaig tenir el privilegi de tenir-te de consultor en dues assignatures de la UOC. Només vull dir-te que em sap molt greu que te’n vagis –no per mi mateixa, que ja no tenia la opció de tornar a coincidir amb tu– sinó pels companys que, a partir d’ara, es perdran el teu saber i el teu acompanyament, a l’altre banda de la pantalla... Els motius pels quals ho deixes són, no cal dir-ho, una molt mala notícia –de nou, no per a mi, que estic a les acaballes de la llicenciatura, però si per als que venen darrera, i per allò del saber, i de compartir aquest saber... Una llàstima.

En qualsevol cas, els teus antics alumnes et recordarem sempre amb respecte i afecte. T’has guanyat amb escreix ambdues coses.

M. Encarnació

Anònim ha dit...

Si tots els camins duen a la ignorància, com pot ser que tots els camins duguin a Roma?
No crec que hi hagi un únic camí per arribar al destí. Segons el meu parer el coneixement és un trajecte al llarg de la vida, un trajecte que es planteja segons cadascú i el temps en el que viu. Un camí del qual no hi ha un únic punt de partida ni una fita concreta a assolir.
O és que potser un nou coneixement no duu a un altre i així progressivament?

Salutacions.

Anònim ha dit...

la que has liat :)

Unknown ha dit...

Hola Martí

Si fins ara ja no ho veia gens clar, ara mateix ja és que ni o veig.
Prou desprestigiades estan socialment les humanitats perquè a sobre es despenjin amb un batibull sense gaire coherència.
Però, Quina opció tenim els que volem fer humanitats?

Anònim ha dit...

Hola, Martí,

He conegut aquest blog per una companya de tutoria que ens ho ha indicat. Des d'una desconeixença amagada, sempre t'he recordat com un excel·lent professor tot i que la nostra relació acadèmica va ser de només un mes!

Dir-te només que comparteixo gran part de les misèries uoquístiques de les quals tu fas esment. Tinc la sort d'estar a les acaballes de la carrera, i com a repte personal, vull acabar-la. Si estigués a la meitat et ben asseguro que se la menjarien confitada.

He coincidit amb tu en un sol curs d'estiu (o d'hivern?) De Mnemosine a Paros... (prou interessant!), i per alguns apunts teus de mitologia grega que el professor Clua ens va remetre a la seva aula. Va ser la primera i emocionant assignatura de la carrera, Cultura Clàssica I, en un llunyà 2001. Ara, immers en un segon cicle prou anodí i en aquesta burocratització galopant, gran part de les antigues il·lusions se n'han anat en orris.

Descansin en pau els estudis d'Humanitats...

Ànims, cordialment,

josep (estudiant d'Humanitats de la UOC que li queden només dos semestres per acabar)

Anònim ha dit...

Hola Martí
he cursat amb tu l'assignatura de cultura i literatura grega i m'he quedat aturat i sense paraules en veure el teu blog, ja que estudiar quelcom amb cara i ulls és una il·lusió. A més, estic al primer cicle i amb ganes d'aprendre. I ara?
Una salutació cordial a un tutor excepcional.

josep maria ha dit...

Bona tarda:
Certament els humans en particular i les societats en general tenim una reacció de por a qualsevol canvi que se'ns proposa. El conservadurisme en les persones és com l'airbag en els cotxes... ve de sèrie!.
La llàstima és que el poble de Catalunya s'hagi equivocat tant a les darreres convocatòries d'eleccions al parlament i no hagi seguit triant els guies espirituals que ens portaven pel camí recte, encertat, bo i correcte.
Una mica d'humiltat a tots plegats no ens aniría malament.
Certament la carrera d'humanitats de la UOC no ensenya gaire res de tot, però tampoc enganya... amb els exemples que poses... o potser 6 crèdits en un semstre donaven per aprendre història medieval (10 segles si fa no fa...)
Un amic meu, graduat diu que amb els estudis d'humanitats potser no serem els més lletrats del món, però... aveure qui ens guanya al Trivial!!
Mirem cap el futur amb esperança i donem un vot de confiança. si no hem estat nosaltres els triats per fer una feina... doncs per alguna cosa deu ser.
Una abraçada
josep mª

Anònim ha dit...

Hola Martí,

Quina polsaguera has aixecat! Enhorabona!

Vaig tenir el gust de tenir-te com a consultor fa un parell de semestres a Lit. i civ. gregues, al meu primer semestre a la UOC. Vaig cursar la teva assignatura junt amb la Llengua i cultura llatines amb un altre "monstre", en Ramon Torné. Una sort de semestre, en el què comançava a tenir forma la formació humanística que jo mateix, sense imposicions d'itiniraris, m'havia fet: fins i tot, i portat per l'embranzida que vaig prendre amb les vostres assignatures em vaig fer un pla d'estudis propi molt engrescador.

Ara tot sembla a anar-se'n en orris per la burocratització, l'empetitiment de l'educació, la mania de la professionalització i la hiper-especialització que amara la mediocre-cràcia en la qual vivim.

Hi ha gent que no entèn que les Huanitats no necessiten justificació material, que no tenen per què "servir" des d'un punt de vista professional, sinó que per sí mateixes ja valen molt, i com més profunds i allunyats de l'utilitarisme estiguin els continguts millor. Aquesta imbecilització dels estudis és obra dels fills intel.lectuals dels imbècils que adduint raons pràctiques es van carregar el llatí del Batxillerat.

I amics, no hi ha cap camí recte ni guies espirituals... Seguir aquests camins únics i creient aquesta mena de guies omniscients, sense mirar més enllà, és justament senyal de la miopia intel·lectual que ens volen inculcar amb la contínua frivolització del sistema educatiu.

La meva permanència a la UOC depèn ara de com encaixa el que vull amb el que em donen, tant en continguts com en la qualitat dels mateixos i sospito que acabaré decebut.

Gràcies per compartir la teva decisió. Salutacions,

Alberto

Lola Steiner ha dit...

Hola!
Jo també et vaig tenir de tutor a Literatura i civilització gregues. Per tots els Deus, com vaig disfrutar!
Suposo que el que està pasant amb la UOC és el mateix que amb el sistema educatiu obligatori: es fa mediocre. Genera ciutadans mediocres. Societat mediocre. ´
Jo crec que ens anul·lan la capacitat de pensar i de criticar per a que fem l'únic que és interesant que fem: consumir, tragar i callar.
Pena penita pena.
Et continuarè llegint pel blog!

Anònim ha dit...

Hola,

sóc estudiant d'Humanitats a la UOC i no he tingut l'ocasió de tenir-te com a professor. He conegut el teu blog a la meva tutoria i és l'única font d'informació intel.ligible que he pogut tenir del que ens succeirà. Imagina-t'ho.

Malgrat que la nostra tutora ho intenta, estic convençuda de què no en sap gaire més ... o ... bé, no siguem mal pensats.

La veritat és que mentre pugui intentaré seguir el pla vell, ara estic a la meitat d'una carrera en què hi havia posat molta il.lusió, no pas per a "fer-la servir" i ara! era per conèixer i gaudir. Amb textos com aquests que ens comentes i assignatures d'aquest caire, potser em serà més pràctic fer ioga, macramé, tai-chi o dansa del ventre :(

Amb franquesa: això desanima i molt!

Ningú ens ho pot arreglar? Què cal fer?

Anònim ha dit...

Hola,

Has sigut el meu consultor aquest darrer semestre a Literatura i Civilització Gregues i només em queda donar-te les gràcies per haver pogut tenir-te de professor; sort que se'm va acudir començar la carrera just l'últim moment en què encara hi eres. Realment dónes un enfocament a l'ensenyament que molts d'altres no donen, i es trobarà a faltar.

Al llegir el teu escrit, deixant de banda petits matisos en què no acabo d'estar d'acord, em fa por que si tot això que dius s'acaba produint, i pel que sembla així serà, realment estigui estudiant una carrera que no em donarà la única cosa que volia, aprendre per aprendre.

Els dubtes sobretot em vénen pel fet que tot just he acabat el meu primer semestre a la UOC, i no sé pas si val la pena continuar si ha de ser tal com ho pintes... Miraré com va aquest proper semestre i llavors escolliré suposo...

Gràcies per haver donat una mica de llum (encara que sigui una llum que potser hauríem preferit no veure) a aquest obscur tema que és el nou pla d'humanitats.

Molta sort en tot el que et proposis a partir d'ara i gràcies per tot.

Salut!

Carles

Anna ha dit...

Martí,
Vaig tenir-te de consultor i em vas fer gaudir molt l'assignatura. Sento que deixis la UOC sobretot per tot l'alumnat que deixarà de tenir un magnífic consultor!
Salutacions,
Anna

Anònim ha dit...

Realment fa fredat llegir aquests dos fragments. No s'hi entén res de res. Xerrar per xerrar i prou.

Jo estic a la UOC fa molts semestres fent el 2on. cicle d'ADE i aquesta última vegada m'he trobat una assignatura, Logística, que no té ni cap ni peus. Els materials fan dormir. No hi ha res que et motivi seguir llegint uns llargs mòduls gens emocionants i gens motivadors. Les PACs són simples còpies de pacs de semestres anteriors, incoherents, mal escrites, plenes de faltes d'ortografia, traduccions mal fetes i les preguntes sempre iguals canviant poca cosa. Em dóna la sensació que hi estic passant l'estona i res més. Per fer això prefereixo navegar per internet on a vegades trobes coses de molta més qualitat, però és clar, en anglès.
No sé si és un mal de totes les universitats i del nivell baix que hi ha actualment en general en l'educació, però penso que una universitat hauria de vetllar per la qualitat del professorat, els materials i el nivell de respostes del professorat. Respostes com "deixa estar la guia perquè a vegades en comptes de ser una ajuda pot ser una desajuda" em van deixar fora de joc.
Bé, espero acabar i de pressa a la UOC abans que s'enfonsi del tot.