divendres, 18 de gener de 2008

Pagar per mentides

El llibre més demanat a les biblioteques de Catalunya, segons el rànquing de l'Avui de fa unes setmanes, és el temari d'oposicions per al cos d'auxiliar administratiu. Després vénen una sèrie de novel·letes tipus La sombra del viento o La catedral del mar. Són obretes fantasioses, irrealistes, amb manca de rigor històric, que es delecten en la morbositat fàcil i que, en definitiva, conten mentides. Però, tanmateix, agraden.

Els dos diaris més llegits a Catalunya, El Periódico i La Vanguardia, també tenen una manca terrible de rigor periodístic, es delecten en notícies marginals i silencien sistemàticament les importants (per exemple, a l'edició digital d'avui, a les 16.00, no hi ha cap esment de la conferència del lehendakari a Barcelona, que és una de les fites de la història basca). Són diaris, en definitiva, que conten mentides. Tanmateix, agraden i es venen.

La conclusió és, doncs, ben clara: a la gent li agrada la mentida. Li agrada tant, que fins i tot paga quantitats importants de diners per comprar-ne (imagineu-vos per exemple -horribile dictu- una subscripció a El Periódico). La mentida és objecte de comerç i va buscada perquè és més senzilla que la veritat: simplifica les coses, les fa més entenedores, i fa creure a la gent -una altra mentida- que és intel·ligent, perquè entén, aparentment, la realitat.

Si la gent vol mentides pagant, com no n'ha de voler, també, si són gratuïtes? No és estrany, doncs, que la gent voti massivament el PSOE, com publica avui, com a única veritat, El Periódico: al capdavall, per llegir el PSOE han de pagar un euro, i per votar-lo només s'han de vestir i sortir de casa.