dijous, 10 de gener de 2008

Productes d'aquí

Jo sempre compro productes catalans, llevat que hi hagi monopoli espanyol en un sector, com ara els proveïdors d'Internet. Quan vaig al supermercat, no miro mai el preu: és de miserables comprar un sabó de mans perquè sigui deu cèntims més barat. Miro, únicament, on s'ha fet: a Santa Maria de Palautordera? Doncs cap al cistell. A Torrelodones? Ja es pot quedar a la lleixa.

Quan explico això, em diuen que sóc un nacionalista tancat i egoista. No senyor: simplement, sóc un bon professor. Efectivament, quan un alumne és mal estudiant i acaba 4t d'ESO, oi que l'equip docent diu "aquest no serveix per a estudiar, que vagi al món laboral"? I de quin món laboral parlen? S'entén que és el d'aquí, no? Si no, dirien: "aquest és un inútil, que vagi a Madrid". Cosa que, per cert, m'agradaria sentir alguna vegada.

Doncs bé: resulta que als supermercats cada cop és més difícil trobar productes d'aquí. Un cas paradigmàtic és el formatge ratllat: tot és fet a Madrid, de vaques que deuen pasturar pel Retiro. Aquí, com que tenim el Pirineu, no n'hi ha, de formatge.

Avui, mentre batallava per trobar una llet d'aquí (i he vist una Ato abonyegada entre Pulevas i Floras) m'ha vingut al cap una idea senzilla però que no he vist exposada mai: el fet que els nostres supermercats estiguin envaïts de productes espanyols (som a la UE i hi ha, doncs, lliure circulació de mercaderies) no té una relació directa amb un altre fet, i és que no hi ha cap gran cadena de supermercats catalana?

Les grans cadenes (Mercadones, Dies, Champions, etc.) són de Madrid o assimilades. És lògic, doncs, que encarreguin els productes a distribuïdores, fàbriques i productors de la seva zona, no forçosament per mala llet sinó, simplement, per comoditat. D'aquesta manera, els supermercats estan creant un efecte multiplicador molt important de la producció espanyola i reserven als prestatges de "producte típic" el que es fa aquí.

Els economistes actuals tenen molt ben estudiat que no només la demanda provoca oferta, sinó que l'oferta també provoca demanda. El lector potser no sap que els gustos del món els decideix una gran cadena americana que es diu Walmart (http://www.walmart.com/), que és el Corte Inglés dels EUA. Si a aquesta cadena li interessa, per exemple, que l'any que ve tot el món tingui un mp5, doncs omple tots els súpers americans d'mp5 i d'aquí passen a la resta de països.

Segons això, els supermercats a què anem a comprar ens estan determinant els gustos i ens estan determinant també en quin territori s'ha d'acumular el capital. Heus aquí un cas curiós sobre com el sector terciari s'imposa sobre el secundari, en contra del que ensenyen els llibres de text, i s'hi imposa, com no podria ser d'altra manera, en contra dels interessos de Catalunya.

5 comentaris:

salvi ha dit...

Molt ben trobat, Martí! És més, jo proposaria una secció de "productes catalans" als súpers, per no haver d'anar consultant l'etiqueta ;-)

Ja t'ho diré.... ha dit...

Aquest comentari no tindràs nassos de publicar-lo, segur!, però per si de cas...

Ets una mica CÍNIC i DEMAGOG, doncs dius que compres productes catalans... ja, ja i ja.

En un article de més avall dius que compres els llibres a AMAZON que si no estic equivocat és yanki no?

Perquè no compres els llibres a la llibreria catala del teu poble?

CÍNIC i DEMAGOG

Martí Duran ha dit...

Benvolgut,

Els comentaris es publiquen automàticament. Així ho vaig voler en configurar el blog. De manera que escriguis el que escriguis sortirà a l'instant i no penso pas treure-ho mai.

Em deixava de dir que, si no hi ha productes catalans, en compro per aquest ordre: alemanys (el meu compte acabava en .de quan no hi havia el .cat), americans (que passen en primer lloc si són llibres) i europeus en general. Els que només compro sota pena d'inanició són els espanyols.

martí

salvi ha dit...

El Martí pot estar equivocat o encertar-la. Crec que això és el que menys importa. El que importa és la seva actitud insubornable i, sobre tot, la seva militància individualista. El Martí és un soldat del verb fidel a la seva pròpia consciència.

Anònim ha dit...

Ho admeto, no he estat en aquesta pàgina web en molt de temps ... però, va ser una altra alegria en veure que és un tema tan important i ignorat per molts, fins i tot els professionals. Li dono les gràcies per ajudar a fer que la gent més conscient dels possibles problemes.