diumenge, 20 de gener de 2008

La vaca exhausta

La tradició de les vaques és llarga a Catalunya. Hi ha, com a mínim, tres grans vaques en la nostra literatura: la vaca cega de Maragall (http://ca.wikisource.org/wiki/La_vaca_cega), la vaca de la mala llet de Pere Quart (http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/quart-nins/bestiari.html) i la vaca boja de David Jou (http://www.mallorcaweb.net/edataviques/bal/jou.html).

Jo, menys dotat que tots tres, però recollint elements dels meus precedents, he actualitzat la vaca a les primeries del segle XXI. La meva vaca és la vaca exhausta. És una vaca que va per una autopista del Vallès (en honor de Pere Quart), dins d'un camió, cap a l'escorxador final:

Botant amb nàusees dintre del contàiner
tota macada pel camí tan bròfec
se’n ve la vaca exhausta. Fou sàvia.
De cops i cops llançats amb traça
li han ‘nat orbant els ulls i les mamelles
i ara el cervell també té espongiasi.
Diuen son nom quan lluny la planifiquen
però no té el posat ferm d’altres vegades
i tots la munyen, i ara no els cal sabre.
Ses companyes, ben grosses, se n’enriuen
quan la veuen tota ella en carn i ossos.
Totes han trobat toro i s’hi aparellen
i en van servides, de braus tot repoblant
les fondalades. A ella, els toros no l’estimen.
Topa de morro en l’esmolada pica
de Flandes i recula, però hi torna,
i fa nous estatuts i nous ridículs.
Vota, sens gaires ganes. Després aixeca
al sostre fosc l’emprenyada testa
amb un gran gesto tràgic; recorda
l’avi, i veu en els seus néts indigna ombra
sens llum a dins del camió que tresca
botant per carreteres no asfaltades
delejant la ceguesa quan l’escorxin.

2 comentaris:

Sara ha dit...

Molt bo, Martí, enhorabona!

Roc ha dit...

M'ha agradat molt, el text. Rodó, rodó, rodó!