Per què ens haurien de deixar anar

Ele espanyols s'han ensuperbit enormement aquests darrers anys. En gran part, això es deu al fenomen del "nou ric": un país que era a la cua en tot ara fa el "sorpasso" a Itàlia i ja és dels primers de la UE, i això en poc temps.

La supèrbia d'Espanya es nota arreu, però especialment en el seu tracte cap a Catalunya que és, en definitiva, la raó de ser d'Espanya (alguna vegada he dit que la fundació d'Espanya es produeix amb les Homilies d'Organyà, el text que origina la cultura que, per odi i menyspreu, manté units els habitants de la pell de brau). La supèrbia cap a Catalunya es manifesta aquests darrers anys en dues direccions: d'una banda, fent-la saltar a miques, lingüísticament, econòmicament, nacionalment; de l'altra, ignorant-la oficialment, i així en la majoria de telenotícies espanyols no surt mai cap notícia catalana, a no ser alguna de ben truculenta i escabrosa.

Des d'aquesta supèrbia, podríem dir que Espanya ha vist per primer cop que Catalunya es pot anihilar. Aquesta havia estat sempre la seva voluntat (recordeu el que deia Quevedo, per exemple), però ara disposa d'uns mecanismes potentíssims per a fer-ho i els fa servir amb intel·ligència. I, com que veu que van per bon camí, la supèrbia els genera supèrbia.

Dono per fet que Espanya ens anihilarà, però el que no veig tan clar és que hi surti guanyant. Crec que els convindria més deixar-nos ser independents perquè guanyaran la batalla, però amb unes pèrdues enormes que els duraran segles. N'esmento només algunes:

1) En primer lloc, les de distribució territorial. La guerra contra Catalunya es guanya convertint Barcelona en una ciutat provinciana, petita i aïllada en infraestructures, i creant un Madrid de 12 milions d'habitants, tipus Londres o París. La direcció va clarament per aquí i dintre d'uns cinc anys ja ho hauran aconseguit: Madrid serà sis o set vegades més gran que Barcelona; tot el poder econòmic, polític, mediàtic i cultural es concentrarà allí; al costat de Londres, Madrid serà la segona capital d'Europa.

Molt bé. El que passa és que el preu que hauran de pagar per a això serà el de desertitzar Espanya. Catalunya quedarà deserta, és cert, però també Andalusia, Castella, Galícia: Espanya i Madrid seran la mateixa cosa, i a la resta no hi quedarà res. En gran part ja és així i, de fet, encara que a moltes regions espanyoles hi ha gent, és gent poc qualificada (construcció, turisme, supermercats). La varietat d'oficis només es concentra a Madrid: a cap altre lloc no es pot treballar en televisió, ser un advocat important, investigar, consultar biblioteques amb cara i ulls. El desert cultural de l'Espanya no madrilenya serà esfereïdor, i els que hem viscut a l'hivern en zones turístiques sabem el que és això: ni un bri d'intel·ligència, o de creativitat, domini absolut del caciquisme.

2) En segon lloc, per a guanyar la guerra Espanya necessita mantenir unes institucions medievals. Per exemple: l'Audiència Nacional, un tribunal que jutja delictes polítics, inexistent en cap país civilitzat i herència directa del Tribunal de Orden Público franquista. Per exemple: el ministre d'Economia que proposa el PP, triat no perquè sàpiga economia sinó perquè és qui garanteix millor l'ofec econòmic de Catalunya. Per exemple: el rei, un personatge que els espanyols en el fons menyspreen profundament (com es pot veure en el tracte que rep en els programes del cor) però que, hipòcritament, enalteixen en els NODO que emeten a TV1, perquè saben que té un paper fonamental en el manteniment de la unitat del país.

Espanya, doncs, està farcida d'institucions antiquades, antidemocràtiques, que impedeixen el progrés cultural i moral del país, però que hi han de ser per tal de reprimir els catalans.

3) En tercer lloc, la premsa. Jo, quan aprenia idiomes, llegia els diaris de cada país. Hi trobava -i hi trobo encara ara- anàlisis interessantíssimes de moltes coses: un Spiegel, un Le Monde, un Frankfurter Allgemeiner Zeitung, reuneixen els millors cervells que busquen des de la coherència explicar les coses de la millor manera que saben. Però si un estudiant estranger vol aprendre castellà, què haurà de llegir? El Mundo? La Razón? L'ABC? I si vol escoltar la ràdio, què es trobarà? En Jiménez Losantos? I si posa la tele, què aprendrà a A3, els telenotícies de la qual diuen cada dos minuts "nuestro país"?

La premsa, la ràdio i la tele espanyoles estan podrides, i ho estan en gran part perquè no poden fer la seva missió lògica, que és informar i entretenir, i en canvi han de fer-ne una altra que, en principi, hauria de ser totalment aliena a un mitjà de comunicació: reprimir, inculcar fanatisme, fer genocidi cultural i lingüístic, esbombar les gestes de l'Espanya immortal.

Espanya, certament, s'està construint ara, i s'està projectant com una gran potència europea, la segona després d'Anglaterra. Però ho fa sobre la base del genocidi i això li crearà uns tics totalitaris i una desestructuració dels quals no s'alliberarà fins passats molts segles. Precisament quan, potser, les noves potències tornin a ser França o Itàlia.