dimarts, 29 de gener de 2008

La font de tota broma

Fa uns dies, es va celebrar a la capital un acte multitudinari en favor de la família. Ara fa poc, també se n'ha fet un a la capital de la colònia, Barcelona. Hi assistiren unes 5.000 persones, segons que llegeixo.

Aquests individus defensen que el sexe només serveix per a reproduir-se. Per tant, quan un se'l mira mai no ha de tenir cap temptació de tocar-lo: ha d'actuar com si veiés un ocellet pel cel, o un bri d'herba entre l'escletxa de dues roques. Per descomptat, ajuntar en acte obscè dos sexes de forma similar és un crim el nom del qual no mereix ni ser pronunciat, i ajuntar-ne dos de diferents però no per a la procreació, sinó per a passar una tarda divertida de diumenge, ara que la tele és tan dolenta, també mereix la reprobació més clara.

Hi ha gent que pensa així, d'una manera clarament equivocada, ja que si la divinitat ens ha posat en un lloc tan marcat del cos un aparell prou prominent i complex, amb tot d'apèndixs a més del pròpiament imprescindible per a fer pipí, deu ser per alguna cosa. Per a tenir dos, tres o quatre fills no valdria la pena anar arrossegant tota la vida una andròmina tan voluminosa. És evident que l'aparell hi ha de ser per a alguna finalitat més.

Al costat d'aquesta gent, que podríem anomenar "conservadors", hi ha els "progres". Aquests dien que el sexe i la reproducció s'assemblen com un ou i una castanya: de vegades, un acte sexual sí que pot estar adreçat a la reproducció, però això s'esdevé rarament. El sexe és un instrument de plaer que manipulem o ens deixem manipular per a fer més suportable aquesta vida tan misèrrima. Cal, doncs, fer tant de sexe com es pugui, per a donar alguna utilitat a aquest apèndix que ens hem trobat incorporat al pack.

Sento indicar que no estic d'acord ni amb els uns ni amb els altres. Que el sexe no és un instrument de reproducció, em sembla evident. A mesura que l'etologia descobreix tota mena de comportaments animals, queda més clar que el sexe es fa servir sobre la capa de la Terra com un element lúdic, amb el qual es duen a terme tota mena de fantasies. Una d'aquestes fantasies -i de mal gust, per cert- consisteix a voler reproduir-se, perpetuant l'Error segles i segles.

Però també em sembla evident que l'aparell sexual està desaprofitat si es fa servir només com a òrgan de plaer. Perquè, a veure, sigueu sincers: quantes vegades us ajunteu, vosaltres, a un altre cos? I, sobretot, quantes, en acabat, teniu la sensació d'haver vist les estrelles? Ben poques. Primer som petits i encara no ens funciona; després som vells i ja no ens funciona; i, quan ens funciona, ens passem mitja vida sols, separats, emprenyats o divorciats, i tampoc no el fem servir.

Vol dir, això, que l'aparell sexual és inútil? No, no ho penséssiu pas! Si el cos de l'home és com el del porc: tot s'aprofita. I quina és, doncs, la utilitat del sexe? Doncs, al meu entendre, fornir un element inesgotable d'acudits, bromes i gràcies amb les quals salpebrem la nostra conversa quotidiana. Perquè el recurs és infal·lible: l'únic que ens provoca la rialla -o, si hem begut més, la riallada- és la insinuació o la broma obscena o semiobscena.

Una noia està preparant l'exposició del treball de recerca. Està nerviosa davant meu i, quan ha acabat d'assajar la presentació, em diu: ara diré "senyors, ja he acabat, i ara estic oberta als vostres suggeriments". Li contesto ràpidament: "nena, no vagis dient pel món que estàs oberta, que algú hi entrarà, eh?". Es provoca el somriure, la distensió. I així totes les classes, totes les converses, tot contacte humà.

Situat al bell mig del cos, l'aparell reproductor és, més aviat, el circ de la nostra vida, el remei que ens han posat els déus perquè no ens detestem els uns als altres quan parlem. Farien bé, els defensors de la família i els defensors de la no família, de deixar-nos en pau amb les seves morals i donar més vida a les seves posicions dogmàtiques amb alguna brometa de les, diguem-ne, picants.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola! només dir que segueixo el blog diàriament, i que si no comento mai és perquè està tot tan perfecte que no hi puc tenir res més a dir :)

Robert