divendres, 4 de gener de 2008

La poca cura


Aquests dies sóc a Barcelona, la meva ciutat nadiua. Barcelona és una ciutat de pagès, una mena de Reus en gran, ocupada actualment per gent de fesomies rares, que parlen en castellà. Barcelona és ara una ciutat en la qual el paisatge humà, bàsicament espanyol, sudamericà i paquistanès, no lliga amb l'arquitectura que la configura, pensada per catalans del segle XIX, procedents essencialment de les profunditats del país.

Passejant per Barcelona he trobat dos missatges socialistes que m'han fet gràcia, per la poca cura que revelen cap a la llengua i, evidentment, la ignorància immensa que s'hi detecta.

A l'estació de Maria Cristina, abans de marcar el tiquet i esdevenir definitivament client de TMB, hi ha un cartell que diu "prohibit baixar a la zona de les vies". Confesso que quan el vaig veure, aquest missatge, em va assaltar un dubte: "cony, ara no puc agafar el metro? Si precisament volia baixar a la zona de les vies, o és que ara els metros aniran tots per sobre?". Després, més calmat, vaig reflexionar: "ah, segurament deuen voler dir que no et fotis de cap a la via, que un cos esquarterat a la via seria poc estètic".

Desconec si en català hi ha algun mot per a referir-se al que hi ha més enllà de l'andana, és a dir, el carril per on passa el metro o el tren. Segurament sí que hi és. En tot cas, els funcionaris que van redactar això, si eren tan ignorants com jo, es podien haver empescat algun circumloqui, no? Per exemple: "Romangueu sempre a l'andana fins que no arribi el tren".

L'altra perla és el missatge que hi ha en els pals on s'introdueix la tarjeta del bicing. Reprodueixo el text en una fotografia que en vaig fer, mentre una senyora em mirava encuriosida i comentava pel seu mòbil castellà l'espectacle poc habitual que estava contemplant.

El text és ple de faltes de gramàtica i també n'hi ha una de molt grossa: comença tractant de tu i acaba fent-ho de vostè. De les quatre propietats del text (coherència, cohesió, adequació i correcció) a aquest n'hi falten, pel cap baix, tres.

Espero que l'amable lector s'ho passi bé llegint aquestes petites mostres que he trobat per la meva estimada ciutat. No tenia pas cap altra intenció, avui. Ara bé, també és cert que si un país al qual només li queda la llengua la tracta tan i tan malament, potser li falla alguna cosa o n'hi sobra una altra, que és improvisació, descurança i, en definitiva, menfotisme.


1 comentari:

Ramon ha dit...

Hola, Martí,

El problema que tractes va íntimament lligat a una mala qualitat del servei públic, especialment pel que fa a "bicing". Vaig inscriure'm a "bicing" tan bon punt va iniciar-se el servei. Després de més de 3 mesos esperant la meva targeta de client, vaig haver-la d'anar a buscar personalment a les oficines municipals on hi ha la seu d'aquesta empresa municipal. I en poques setmanes la targeta m'ha deixat penjat quatre vegades per problemes de connexió del punt de control amb la central. Un desastre.

No diré pas que abans els de CiU ho fessin tot bé, però com a mínim tenien una mica més de dignitat, i no s'arribava a aquesta situació patètica.

Una mostra més de com va el país. Què hi farem! En el fons, tenim el que ens mereixem.

Salutacions ben afectuoses,