dimecres, 23 de gener de 2008

Contes políticament correctes

En un escrit anterior ja vaig denunciar el decret d'ensenyaments de Primària (https://www.gencat.net/diari/4915/07176074.htm), especialment en les àrees lingüístiques, que són les que domino una mica. Recomano concretament llegir l'apartat dels Objectius de Llengua catalana, en el qual es veu -per exemple- que els dos primers i (se suposa) més importants són.

1. Valorar la realitat multilingüe i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa personal i col·lectiva, prendre consciència de la importància del domini de llengües en un món cada cop més global i utilitzar amb progressiva autonomia tots els mitjans al seu abast, incloent-hi les TIC, per obtenir informació i per comunicar-se, evitant els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes.

2. Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües de l'escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.

D'aquesta manera, un nen que parli perfectament el quetxua (una de les llengües de l'escola, punt 2) i construeixi una frase en què digui "les dones i els homes som iguals davant de la llei, llevat que on un hi té un penjoll, l'altra hi té un receptacle" (punt 1, no discriminació) ha de treure un 10 de català.

Aquests dies m'ha arribat a les mans un llibre de 3r de Primària que sortirà aviat al mercat, i que respecta, és clar, les noves directrius educatives. El tema 6 comença amb una lectura intitulada "El nen que volia ser l'home del sac". És de les poques lectures ambientades a Catalunya i no en alguna tribu de l'Amazones.

El tema de la lectura és la típica bestiesa de criatures o infantillatge: un nen, preguntat sobre què voldrà ser de gran, respon que "home del sac" (pobre!). El seu pare queda esbalaït, però l'habilíssim infantó de seguida el convenç dient que amb aquest ofici s'emportarà tota la maldat del món: quan un nen no mengi i estigui desnerit, se li endurà la desgana i li vindrà una fam devoradora; si un altre és pobre, se li endurà la pobresa i li plouran monedes d'or. Etcètera.

Fins aquí, el normal en un llibre per a criatures. El que sorprèn és com han fet acabar el conte: resulta que el nano, un cop ha recollit tanta porqueria, no sap què fer-ne. I sabeu què se li acut? Doncs portar-la a reciclar: una empresa moderníssima li separa les diferents misèries humanes que ha anat arreplegant i totes queden reaprofitables per a major glòria de la natura.

Espero que, quan es llegeixin aquests llibres dintre de trenta anys, provoquin una riallada igual que passa ara amb tota la brossa que va imprimir l'escola franquista. Espero -però, tal com evolucionen les coses, tampoc no m'estranyaria que encara trobessin el conte massa poc correcte, políticament.

1 comentari:

Aldebaran ha dit...

Si se permitiera a los padres que escolarizásemos a nuestros hijos en la lengua que habitualmente usan en casa, los políticos no tendrían que inventar excusas como el punto 1 para justificar la inmersión lingüística al estilo nazi que padecemos los catalanes.