La ignorància atrevida

S'apropen les eleccions espanyoles i ara tots els partits espanyols -o sigui, dos- competiran en dues coses: qui regala més i qui és més patriota. De fet, el nacionalisme s'ha convertit en un element recurrent en les campanyes, de dreta i d'esquerra, de tots els països europeus: l'exaltació del propi país, decadent com tots els d'Europa, és l'únic que encara mou el poble, o el droga amb opi.

Espanya és un país ultranacionalista, segurament pel sol que hi toca, que excita les passions. I, en aquestes eleccions, ens tocarà aguantar un enfilall de lloances de tota mena sobre la suposada grandesa del país. Sortirà, per exemple -de fet, ja surt en algun vídeo socialista- que Espanya ha avançat Itàlia en PIB, com si construir un país fos només una competició de qui posa més totxanes i qui construeix més supermercats amb caixeres que passen els productes per aquells lectors automàtics i, al final, et pregunten: "¿tarjeta XXX?".

Sento comunicar als espanyols que, malgrat la propaganda, que ara trobem a tot arreu -no fa gaire m'ha sortit al Youtube una finestreta amb una bandera espanyola- a mi no em convenceran. Perquè penso que un país és molt més que el nombre de tallats i entrepans de xoriço que se serveixen al dia: és, sobretot, una cultura, una manera civilitzada d'estar al món. I, en aquest sentit, penso que els espanyols encara estan molt lluny de la correcció europea, formada durant una colla de segles en què Espanya va estar dormint.

Buscant al Youtube vídeos en llatí, he trobat aquesta brometa d'uns nois italians:



Els joves, bàsicament, riuen, com els correspon a l'edat, i riuen sobre sexe (cosa que confirma la meva teoria d'ahir). Però la rialla no és una poca-soltada: resulta que un company demana a l'altre d'on ve el terme concupiscència, i aquest, suposadament professor, li n'explica l'etimologia: del verb llatí concupisco, concupiscis, concupiscere, concupivi, concupitum.

Dubto que cap jove espanyol de 19 anys (segons el vídeo, és l'edat que tenen aquests nois) sàpiga què vol dir concupiscència i dubto encara més que, si ho sap, en conegui l'etimologia. Que, a més, pugui dir tot el paradigma del verb com aquell qui res, és una cosa que no he vist mai en cap indret de la pell de brau.

He buscat, igualment al Youtube, mostres de com s'entretenen els joves espanyols, i he trobat, entre moltes de signe similar, aquesta que reprodueixo aquí:




Crec que no calen comentaris per copsar la diferència de nivell: aquí hi ha paraulotes, masclisme, sexe mal paït, botellón i, sobretot, una immensa ignorància. No m'estranya que Roma conquerís la península, i no pas a l'inrevés.

Recomano als polítics espanyols, doncs, que passin una temporadeta en un país de més amunt o de més a la dreta. Que l'estudiïn, l'observin i n'aprenguin. I que, quan tornin a Espanya, tinguin almenys la delicadesa de callar, havent vist què és un país i una societat del primer món.