Els desagraïts

Es veu que CiU ha fet un vídeo de precampanya i que aquest s'exhibeix en diferents sales de cinema. No l'he vist i, per tant, no puc dir res sobre el seu contingut.

Llegeixo a l'e-noticies que un diputat socialista el titlla de xenòfob al seu blog (http://mohammedchaib.blogspot.com/), i em quedo garratibat en llegir el nom del diputat: Mohammed Chaib Akhdim. Un moro.

No sóc racista. Considero que hi ha races superiors a d'altres (qualsevol professor sap en quant de temps aprèn la llengua un rus i quant triga un veneçolà, per exemple), però crec que això no justifica que els que han tingut la sort de pertànyer a una raça superior maltractin els de la inferior. Entre altres coses, perquè un pot ser d'una raça objectivament superior i ser ell personalment un inútil total. D'aquests també n'hi ha moltes mostres.

El tema, doncs, no és de racisme. És de formes. Em sembla lleig que un moro, que ha tingut la sort de fugir del seu país perquè no li tallessin la mà o l'apedreguessin i no posessin unes quantes capes de vels a les seves set o vuit dones, vingui aquí i ens doni lliçons. És lleig. Si vas a un altre país que et permet sortir de la misèria moral i econòmica del teu, almenys sigues-li agraït, no?

Aquest episodi me'n recorda un altre. Em diuen que els pares d'un alumne argentí de l'institut voten Ciutadans. Han fugit del seu país perquè els ho fotien tot i la gent anava als supermercats a saquejar-los, vénen aquí amb la seva xerrameca (ja sabeu que els argentins són molt loquaços) i a sobre els molesta que el nen hagi d'aprendre català (idioma en el qual no ha dit mai, per cert, ni un sol mot). És lleig, també.

Són mostres de desagraïment, de forma. Repeteixo que considero que tothom té dret a moure's i a progressar: si el seu país és una mostra de com no s'han d'organitzar les societats humanes, i ho veu clar, n'ha de fugir, i és la seva obligació. Però almenys, aquí que calli, i que doni gràcies a Déu o a Al·là cada cop que li posen un plat calent a taula.