dimarts, 25 de desembre de 2007

El cinisme

La meva mare em crida: "vine, que ara parla el rei". Li dic des de l'habitació que prefereixo continuar xatejant i que posi la tele fluixeta, per no sentir deu minuts de bestieses. Però l'orella se me n'hi va: no puc evitar d'escoltar el que diu el gran Babau.

El discurs és igual que el de l'any passat, i és monotemàtic: la unitat d'Espanya. Aquesta vegada ja ataca des del començament: després d'una frase breu en què agraeix els escombriaires i els metges de guàrdia que treballen avui, ja ens engalta que som una família i que a la Constitució hi cabem tots. Els piròmans no, per cert.

Trobo el discurs d'un gran cinisme: mentre a l'Estat espanyol es practica el genocidi -per exemple, el ministre Clos no permet que es vegi TV3 al País Valencià- se'ns canten les excel·lències d'una Constitució que van parir en època quasidictatorial una colla de galifardeus.

S'indica que tots els espanyols han de portar Iberoamèrica al cor, pels llaços culturals que els hi uneixen: el mateix rei en dóna un exemple fent callar un dels seus presidents, el país del qual deu considerar encara una colònia protegida per aquesta Constitució en què hi ha de cabre tanta gent.

S'enalteix novament la Unió Europea i el Tractat de Lisboa, que imposarà la mateixa constitució que va ser rebutjada en diversos països evitant el referèndum. I, sobretot, s'infon patriotisme a dojo: es proclama l'orgull de ser espanyol per ser un país que creix molt (en extensió desèrtica) i per formar part d'una gran família, amb riques varietats regionals.

El que em fa gràcia és com presenta la premsa escombraria el missatge del rei: La Vanguardia diu que "el rey pide una cultura de unidad contra el terrorismo"; segons El Periódico, "El rey urge de nuevo a lograr cuanto antes una cultura de unidad contra el terrorismo".

Tots dos titulars són una manipulació molt grollera dels balbucejos del rei. A ell, el terrorisme se li enfot, igual que a la majoria dels espanyols. L'únic que li importa és que Espanya romangui unida i, quan diu "unidad frente al terrorismo" és evident que està dient "vigilad a los catalanes". El discurs reial no mostrava cap mena de preocupació per ETA que, d'altra banda, aquest any no ha estat especialment sanguinària: mostrava un acolloniment davant de la possibilitat de perdre una colònia més. I fa anys que mostra aquesta preocupació.

El Babau no m'ha convençut. Em canta les excel·lències d'Espanya i jo només hi veig ofec i genocidi. Em parla de llaços amb Iberoamèrica i jo només hi veig la prohibició que va tenir Catalunya de comerciar-hi fins a Carles III, i aquell cambrer peruà que em va dir que si li parlava en català no m'atendria. Em sembla que, de la galeria de frikis que desfilaran aquest Nadal, em quedo amb el Papa: igualment cínic, la seva veu efeminadíssima em sona almenys més dolça, i em recorda la joventut entre escolapis, als quals dec gairebé tot el que sé.

1 comentari:

Jordi Salas ha dit...

I dels babaus d'Esquerra no te'n recordes? Mira que fer el monty president... cal ser més que babau. Aviam si et fitxen un dia i comences a viure de la politica, eh, neng?