dissabte, 15 de desembre de 2007

Blogs mirall

Afortunadament, la nostra societat ha esdevingut plenament capitalista i, per tant, una mica més justa que fa uns anys. Una de les característiques del capitalisme actual és que qualsevol relació humana s'entén com una relació clientelar: encara que ens facin veure que som "ciutadans", en realitat som clients els uns dels altres. Per això si l'educació no va bé el problema mai no serà de la societat o del client (l'alumne), sinó sempre del professor, que és el prestador de serveis.

En aquesta manera d'entendre les relacions entre les persones, el capitalisme la torna a encertar de ple, ja que evidentment a ningú de nosaltres ens interessen el més mínim els altres, si no és per a treure'n algun profit. És, doncs, una visió exactíssima de la societat concebre les persones com a clients: qualsevol dissimulació d'aquesta realitat obeeix a irracionalitats romàntiques d'un moviment sortosament superat.

Un element curiós és que, dintre d'aquest esquema clientelar, els partits han de fer veure que estan al servei dels seus clients, o sigui votants, i que els escolten. Com que, a més, cal fer veure que estan à la page i són moderns, ara tots s'han empescat una sèrie de blogs o pàgines interactives en les quals els clients figura que hi poden dir la seva.

Algunes d'aquestes pàgines són:

Per a ERC: http://www.per-aixo-vull-la-independencia.cat/

Per a CiU: http://www.duranilleida.org/

Per al PSOE: http://www.lamiradapositiva.es/

Resulta que he escrit a tots tres. A CiU vaig escriure arran d'un article de Duran i Lleida en el qual deia que els seus orígens eren de pagès. Jo li vaig contestar dient que no ho dubtava pas, però que l'evolució, en tot cas, era la d'un pijo espanyol refinadíssim. El comentari no es va publicar.

A ERC hi he escrit dient el meu motiu pel qual vull la independència (és el que demanen): per poder treure'ns de sobre d'una punyetera vegada la porcor espanyola i, un cop lliures, ensorrar ERC i PSOE i deixar governran els liberals. El comentari no s'ha publicat.

Pel que fa al PSOE, també hi volia enviar un comentari. Concretament, volia dir que encara no em quedava clar si en ZP, que és qui ha fet més mal a Catalunya des de Felip Vè, el fa perquè és un fill de puta o perquè es vol mantenir al poder.

El PSOE, que sap perfectament que sota el talante i el socialisme s'amaga una dictadura estrictíssima, té un control igualment estricte per a accedir a la seva pàgina: cal omplir tota una sèrie de dades i esperar un mail de confirmació en el qual et donen una clau d'accés. Tot això, ho he fet pacientment.

Ara, em trobo que, a l'hora de publicar el comentari, m'avisen del següent:

Todo comentario puede ser sometido a moderación y retirado si:
Se falta al respeto de otros participantes.
Se realiza spam.
Se tratan de introducir temas ajenos a la conversación.
Se insulta o difama a personas.
Se vulneran principios constitucionales.
Se incurre en delitos tipificados como tal en el Código Penal.


És a dir, em diuen que millor que no el publiqui. Missatge captat, doncs. No publicaré a can Sociata.

El lector desvagat pot remenar una mica per aquests blogs o d'altres que li caiguin a les mans. Veurà que tots els comentaris són d'una estupidesa infinita: adulacions, suggeriments, pseudoqueixes de qui riu les gràcies però fa veure que està enfadat. S'entén que sigui així, veient el sistema de selecció dels comentaris.

És tota una comèdia fantàstica: fer veure als ciutadans que poden opinar, quan en realitat només poden fer el hooligan dels seus fans. Potser els sortirà malament, perquè si no aconsegueixen captar nous votants, i sempre es queden amb els fans, algun dia punxaran. Però ells ja tenen els càlculs fets: les TIC són una collonada que ja farem veure a l'escola que són importants. A la vida real, el que importa és enviar el ZP aquí, que dirà que invertirà desenes de milions a Catalunya, i una multitud enfervorida li regalarà vots a cabassos.