dilluns, 17 de desembre de 2007

Tornen els aranzels

Durant el segle XIX van estar molt de moda els aranzels: eren un mecanisme, com se sap, proteccionista. Actualment, a les universitats s'ensenya que es tracta d'una mesura econòmica equivocada, ja que protegeix indústries ineficients i impedeixen al consumidor gaudir de productes més barats i més ben fets d'altres llocs.

Resulta que la Unió Europea, davant del desequilibri en el canvi euro/dòlar, ha decidit reintroduir els aranzels. I ho ha fet com sol fer la UE: sense dir res i sense democràcia, tot a cops de telèfon.

Des que el dòlar està tan baix, he comprat molts llibres a Amazon. Són llibres molt més bons que els que es fan a Espanya i em sortien més barats. Fins ara, no hi havia hagut cap problema: triava i remenava a la pantalla, introduïa la VISA i, al cap d'un parell de setmanes, m'arribava el paquet. Però fa dues setmanes em van deixar al contestador un missatge estrany: tenia el paquet (el de llibres, eh?) retingut a la duana, i havia de donar-hi el meu vist-i-plau. Havent-ho fet, al cap d'un parell de dies em va venir un senyor que, portant-me els llibres, em va pispar 23 euros, que calia pagar -segons ell- com a drets de duana.

Ara m'arriba un paper segons el qual haig de pagar una quantitat similar per a un altre paquet americà (aquest no ve d'Amazon, sinó d'una altra botiga virtual): s'indica també que són drets de duana. No hi ha dubte, doncs: la UE ha reintroduït el proteccionisme, per a evitar que els seus ciutadans es beneficiïn dels productes dels Estats Units.

Per a més INRI, la quantitat que em roben l'haig de pagar al BBVA, sucursal de Plaza Canalejas, a Madrit. En dues setmanes, l'Estat espanyol m'ha robat 50 euros, i és ell qui s'aprofita de la feblesa del dòlar, i no jo, que sóc, al capdavall, qui vull llegir els llibres.

Per descomptat, s'han acabat els llibres en anglès. Tornaré a fullejar el meu Tàcit llatí, que sempre diu coses sàvies. Però oi que fot que un Estat que ens ocupa, estranger, pertanyent a una estructura no democràtica com la UE, ens foti els quartos? I, a més, que ho faci amb impunitat i sense haver dit res a ningú? Sort que el Tractat de la UE deia que la Unió es basava en la dignitat de la persona, en la democràcia, i en el seu ple desenvolupament cultural, econòmic i social.