dilluns, 3 de març del 2008

Sense intimitat

La professora Rodríguez, que no és la mateixa que la professora Martínez de l'altre dia, la de tendències pedòfiles, però que sí que tenen un avantpassat comú, està esverada. Un alumne del seu institut ha penjat al fotolog una sèrie de fotografies de professors. A sota hi ha escrit burrades, què vols que escrigui: que si aquest m'agrada molt, que si és el "puto amo", que si és el millor, etc. Cap d'elles, per cert, no és difamatòria. Igualment burrades han escrit els lleugers comentaristes seus: jo també la recordo, la Gómez, o en Pérez, o en Quílez. Recordo aquell dia que va fer aquella broma o l'altra.

La professora Rodríguez diu que és vergonyós que circulin per Internet imatges de professors. Afegeix que la Generalitat no hauria de prestar aquest servei del fotolog als alumnes, perquè afavoreix la comissió de tota mena d'abusos.

La professora Rodríguez ensenya anglès però no coneix els Estats Units. És una pena, això, per a qualsevol ciutadà d'Europa, i més per a una professora d'anglès. Els fotologs no són un invent de la Generalitat de Catalunya, que està massa enfeinada designant funcionaris: són un invent dels Estats Units, l'únic país que aporta llibertat a Occident des de fa dos segles. Són un invent alliberador del capitalisme, com molts d'aquest sistema. Permeten l'accés democràtic a Internet de les idees de tothom: són gratuïts i d'una facilitat de maneig extraordinari. Que, després, les idees que s'hi expressen siguin una porqueria, ja no és pas culpa dels Estats Units, sinó dels estats mentals dels nostres estudiants.

Un dels enginyers que va dissenyar Internet ja ho va dir ben clar: "senyors, ara ja se'ls ha acabat la intimitat". Efectivament, Internet ens permet saber-ho tot de tothom. Per exemple: vull contractar aquest treballador, que es diu Pedro Zumalacárregui Roca. El busco al Google: ui, no, que va publicar una carta a l'Avui. És un terrorista. O sembla massa compromès amb les coses: és membre de quatre associacions, una d'elles, de defensa dels animals. O s'ha casat dues vegades. O el van despatxar de la feina. O li van denegar un ajut públic. Fora, no convé.

Sorpèn, en primer lloc, que amb les desenes d'hores qua hem de suportar de cursets d'actualització, encara ningú no ens hagi explicat què és un fotolog, l'instrument que és el centre sobre el qual gira tota la vida dels nostres alumnes. Com sempre, els que ho sabem ho hem hagut d'aprendre fora de l'escola, de l'institut, de la universitat.

Sorprèn igualment que algú no sàpiga que, en la nostra societat, tot és públic: com aquelles cabines dels sex shops, en les quals una parella fa sexe i deu vells babosos la miren darrere del vidre, talment la nostra vida. I més la d'un professor, que és examinat trenta vegades de nou a deu, trenta més de deu a onze, trenta més d'onze a dotze i trenta més, si treballa a la tarda, de dos quarts de quatre a dos quarts de cinc.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

ei,
la veritat és que aixo d'Internet i els seus serveis va obrint debats a tots els instituts...
però bé.
he vist que has posat un enllaç de notícies del racó català. N'ets usuari? ;)

cuida't molt!

Martí Duran ha dit...

Sí, el miro, i a més aquest té aquest servei d'anar posant notícies actualitzades, que fa gràcia. Els altres no els tenen (o no els he sabut trobar). m.

Anònim ha dit...

marti mersis x pusar-te en solidaritat amb mi... Trankil k numes mestic dunant un descans, la proxima serà la eva calaf ja veuras

Martí Duran ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Martí Duran ha dit...

Aquest article no és sobre l'Eva Calaf ni sobre cap professor del centre. És sobre la professora Rodríguez, que ensenya anglès a Vila Llarga, i és únicament una reflexió sobre la intimitat a Internet, no cap atac contra cap persona concreta.

Mai cauria en la vulgaritat de burlar-me de companys concrets. Sempre em burlo d'actituds, o les poso en evidència. Això és l'important.

D'altra banda, em sembla impropi d'un alumne meu que confongui l'anècdota amb la categoria. No és pas aquest el tipus de comprensió que us ensenyo.

Anònim ha dit...

Els fotologs paradigma de llibertat? Més aviat mostren són el paradigma de la misèria social, de la subordinació de l'individu a la societat. El 99% diu el mateix i a sobre, ho escriu malament. Per cert, que jo estic en edat de tenir un fotolog i m'ho passo pipa saltant-me la norma estadística. Salut!

Martí Duran ha dit...

El missatge que consta com a "eliminat" no ho ha estat. Simplement és el que ve després, que vaig ampliar amb un darrer paràgraf (i, en conseqüència, vaig treure el més curt).

Ho dic perquè m'ho ha preguntat més d'un, i si dic que no hi ha censura en aquest blog, és que no n'hi ha.

martí