dijous, 27 de març del 2008

Les paraules impures

Per natura, una quarta part de la població té tendència a buscar la metafísca de butxaca, la discussió sobre la sopa d'all, evitant en tot moment la feina dura.

Aquesta part de la població ha existit sempre. Abans es feien capellans: aneu als antics seminaris de la Seu d'Urgell, de Girona, de Vic, de Tarragona i veureu que, tot i no ser capitals amb gaire població, tenen uns seminaris espectaculars, pels quals temps era temps van vagarejar centenars de protodevots.

Ara, aquesta gent s'ha refugiat sia en la política, sia en la universitat o pseudouniversitat i, d'aquesta manera, publica una quantitat ingent de porqueria sobre la influència del gènere en l'establiment de relacions virtuals metge-infermera, o els nous corrents esteticoliteraris derivats de la metafísica conceptual de l'art pre- i postvisual.

Dintre de la immensa quantitat d'informes que es publiquen diàriament, i que paguem entre tots perquè vagin de l'editorial a les escombraries, ahir se'n va presentar un sobre l'explotació sexual a la infància i l'adolescència. Com a mínim, és curiós: han sabut triar un tema en el qual no incidiran el més mínim, però té un cert morbo, que pot atraure la curiositat d'alguns lectors i les subvencions d'alguna conselleria.

En el resum que en fa l'Avui, llegeixo una frase que em sembla curiosa. És una de les grans conclusions de l'estudi: "no ha de ser preocupant si un menor es masturba; sí que ho ha de ser si, a més, coneix paraules que no cal que sàpiga per l'edat". O sigui, si el nano es fa una palla i diu "goita quina llet que em surt", cap problema; ens hem de preocupar, en canvi, si comenta: "ara, dels testicles, passant pel conducte deferent, sortirà primer un líquid preseminal i, després, seminal del tot; farà camí per la uretra i inflarà el gland, que mogut per una mà compulsiva, alliberarà el líquid, amb un escrot tibant".

Les mares sempre han mirat, quan feien el llit dels seus fills, si hi veien cap cèrcol que denotés algun pensament impur, covat en les foscors de la nit. Ara hauran de parar molt bé l'orella, també, al que diuen, no sigui cas que hi trobin algun tecnicisme inadequat. I és que cal ser molt culte per a sobreviure en aquesta societat tan inculta.

1 comentari:

Anònim ha dit...

I tens tota la raó, als padres, no es comencen les convivéncies (que no les colónies)fins a 6é, i ara començo a tenir una visió un xic dissolta del possible perqué... que es pensaven, que si ens portaven de convis, montaríem una orgia piromusical dins els sacs de dormir en aquelles lliteres de ferro toticolori d'un metre per tres pams (que dic jo ara de 3 pams!! 2 i mig i dona'n les gràcies a nostru senyor!) en les quals vam compendre l'elaboració (i els sentiments i pensaments) d'una butifarra en el seu procés d'embutiment....

Que dura es la vida d'estudiant...

Ens veiem!